La democràcia espanyola és realment quelcom digne de les lloances més meloses. Quan aquests dos termes, democràcia i Espanya, pretenen anar units com a volent formar tots dos un sol ens, desperten ineluctablement l’admiració en qualsevol latitud del planeta Terra. No pas els termes en si, s’entén, sinó la persona (o el personatge, depèn de com vostès s’ho vulguin mirar) que mira de lligar l’un amb l’altre en qualsevol panegíric de caire polític, econòmic o social. Poden pujar-hi de peus que els oients internacionals, en sentir, per exemple, qualsevol dels Ministros espanyols —que per tal conferir més credibilitat a la seva dialèctica, semblen talment sortidets d’una mala pel·lícula d’en Berlanga— ja s’arrepapen al sofà disposats per a les riallades més intenses que aquell pòtol en escala de grisos de ben segur els provocarà a còpia d’enginyoses i recargolades amenaces, justificacions, arengues i contradiccions de tota mena.
Perquè no és només que la democràcia sigui inexistent; és que aquesta gent s’hi pixa, s’hi caga i n’envia les restes a fer la volta al món en processó.
Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com
Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.
Des de la Mediterrània 
Estat espanyol i democràcia, una parella malavinguda.
Completament d’acord Oriol. Cap altra ‘nación’ d’Europa ostenta un rècord tan poc lloable d’absència de períodes democràtics -sempre han estat l’excepció-, d’obscurantisme i d’intol.lerància. La llegenda negra d’Espanya és una realitat, no un mite. País de la Inquisició, de la prohibició de llibres i d’anar a estudiar a l’estranger en ple ‘Siglo de Oro’, país que reb a un rei sota el crit de ‘Vivan las caenas’ i l’únic estat del món que ha viscut un Feixisme i no ha estat comdemnat pel règim successor -de fet el rei d’Espanya ho és a títol de successor de franco i mai no ha jurat la constitució sinó els ‘principios generales del movimiento’ (contradicció en els seus termes, ni hi havia principis, ni eren generals, sinó del General ni es permetia cap moviment…) i molt menys ha establert una legislació rigorosa que resarceixi les víctimes i en reconegui la culpabilitat dels inductors de la mort directa o indirecta de més de 300 mil persones. Es pot dir més? Sí:país de la contrarreforma religiosa, del fre a la Il.lustració o de les persecucions de tot tipus…
Queda ben clar que Espanya té una definició de democràcia ben diferent de la resta del món. Potser algun dia aprendran i entendran què és la democràcia, jo ho dubto, els he deixat per inútils.