Once upon a time…

Ahir CiU i ERC tancaren l’acord mitjançant el qual els nacionalistes podran tornar a governar el país a canvi de comprometre’s a celebrar el referèndum d’autodeterminació “durant” el 2014.

Avui, mentre viatjava en metro, pensava en com de bonic seria poder viatjar en una màquina com la que veuen just damunt d’aquestes ratlles i plantar-se, posin per cas, cap el desembre del 2014. Seria maco, però no pas per saltar-se el camí cap a Ítaca (si es tractava, com deia Kavafis, de pregar que el camí fos llarg, és evident que els catalans hi devem tenir la mà trencada en això de formular pregàries). El cas és que em vindria de gust fer una llambregada al futur per saber si el camí d’Ítaca realment fa cap a Ítaca i no cap a Madrid, que és on sempre acaben morint tots els camins empedrats des des d’aquí. Voldria fer servir el Delorean per escapolir-me de l’angoixa que em produeix la idea que potser els “felpudos rojos” –si no han llegit la darrera obra del senyor Sánchez Piñol, facin-ho, si us plau– ens estan tornant a enredar, a vendre. El que més greu em sap és que això no em sorprendria de manera excessiva.

Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com

Quant a

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.

Tagged with: , ,
Arxivat a Cultura i Societat
One comment on “Once upon a time…
  1. Oriol López ha dit:

    Esperem que no ens tornin a enredar i que aquest cop sí que anem en la bona direcció. Tots estem neguitosos, però el temps passa volant i aviat sabrem si sí, o si no. Mentrestant, jo tampoc no ho deixaria pas tot en mans dels polítics, nosaltres podem anar aportant també el nostre petit gra de sorra cada dia per la causa de la independència.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: