“Stork #3 – In flight”, de Linda (jinterwas) al Flickr
S’afirma que per l’agost les cigonyes se’n van cap al Sudan. Jo en tenia tres al meu jardí d’estiu, a les quals se’ls havien tallat les ales. Van romandre sempre quietes i es tornaren molt manyagues, car venien a fer-me companyia quan menjava al pavelló o sota una glorieta. I, per bé que les ales els tornaren a créixer fins a prendre la grandària natural, mai més no intentaren fugir.
Alí Bei
Llegir el text anterior, del llibre Viatges d’Alí Bei, d’en Domènec Badia i Leblich (1766/7-1818), més conegut com Alí Bei, en una cita que en fa en Josep Piera al seu llibre Seduccions de Marràqueix (1996), m’ha fet pensar que a algunes persones i a alguns pobles els passa com a les cigonyes del jardí d’Alí Bei, que els tallen cruelment les ales per mantenir-los captius i subjugats i, quan recuperen les forces i ja és l’hora que podrien volar, ja no ho tornen ni tan sols a intentar mai més i resten sota el jou fins que moren.
No volem pas ser com aquests cigonyes del jardí d’Alí Bei, ja és hora d’emprendre el nostre vol. Volem la independència!
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Un post extraordinari. I emotiu. Felicitats. A mí m’ha tocat la fibra
Gràcies, Josep, pel teu comentari. M’agrada que t’hagi agradat.
Viuen resignades, i la resignació és un suïcidi quotidià http://coachingpersonal.cat/2012/03/22/la-resignacio-es/
Totalment d’acord amb el que es diu a l’article que enllaces. Gràcies per la teva aportació i per comentar.
Desitjo poder emprendre aquest nou vol en força sense que em tallin les ales, no vull ser com aquestes cigonyes.
A les cigonyes els van tallar les ales quan eren a terra; mentre no es decideixin a volar i continuïn a terra, ara que els han crescut novament les ales, el perill que els les tornin a tallar hi és; si, en canvi, es decideixen a volar i a allunyar-se de qui els les talla, no els les podrà tornarà a tallar. Gràcies pel teu comentari, Roger.
No s’ha de perdre la força i la il·lusió, i si s’han perdut, cal posar-hi tot per recuperar la llibertat de ser un mateix com a persona o com a poble.
Igual que una cigonya no és del tot una cigonya si no vola, un poble que no pot ser el que anhela, no és del tot un poble.
Estic totalment d’acord amb el que dius, Tomàs. Gràcies per l’aportació i per comentar.
És ben cert que els humans actuem d’una manera molt egoista amb els animals, prioritzem sempre els nostres desitjos; en segon terme està el benestar dels animals.
Sí, igual com quan s’engabia un ocell que, pot semblar menys cruel que tallar-li les ales, però, en definitiva, és anorrear-lo per al nostre gaudi; un gaudi molt mediocre, incomparable al de veure’l volar en llibertat. Totalment d’acord amb tu, Manela. Gràcies per comentar.