La mar, bramant el seu deler, aboca algues mortes a la platja, escumes que fan mal en trencar-se violentes a les roques corcades pel salnitre. La mar, bruta de deixalles, vomita plàstics, deliris, somnis de naufragis. Jo vaig avant, per…
Arxiu del Blog
La mar i jo
Tagged with: contaminació, contaminació del mar, deixalles, En el nom de la mar, Josep Piera, La mar i jo, mar, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Els oasis
Els oasis són l’ànima del desert; sense ells, la vida al desert seria impensable. Paul Bowles Llegeixo la cita anterior de Paul Bowles (1910-1999) al llibre Seduccions de Marràqueix (1996) d’en Josep Piera i em fa pensar en el miracle…
Tagged with: desert, Josep Piera, oasi, Paul Bowles, Seduccions de Marràqueix, Vida
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Les cigonyes amb les ales tallades
S’afirma que per l’agost les cigonyes se’n van cap al Sudan. Jo en tenia tres al meu jardí d’estiu, a les quals se’ls havien tallat les ales. Van romandre sempre quietes i es tornaren molt manyagues, car venien a fer-me…
Tagged with: Alí Bei, ales trencades, captivitat, cigonyes, Domènec Badia, independència, Josep Piera, llibertat, Seduccions de Marràqueix, Viatges d'Alí Bei
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Epitafi a u mateix
De vora vós, amic, m’ha tret la mort, llei fatal que ens allunya als humans. Si m’ha tocat d’anar-hi a mi primer, un dia, potser prompte, vindreu vós. Per vida vostra i pel meu somni dolç: no fou un goig…
Tagged with: amistat, Epitafi, Epitafi a u mateix, Ibn al-Zaqqaq, Josep Piera, mort, Poemes de l'orient d'Al-Andalus, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
El paradís
Valencians, quin goig el vostre! Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres. L’evitern paradís és a ca vostra. De donar-me a triar, meu el faria. Viviu-lo. No penseu en l’infern. Del paradís al foc no s’hi va mai. Autor:…
En poesia, les paraules…
En poesia, les paraules són com perles d’un joiell. La meua oïda no escolta els retrets de la gent. Ja és sord de natura qui seixanta anys ha fet. El meu desig no veu destorbs. Ja ho sabeu, l’amor és…
Tagged with: Ibn Khafaja, Ibn Khafaja. Jardí ebri. Tria del divan, Josep Piera, Josep Ramon Gregori, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
No podem escollir de qui ens enamorem
Em deien, tot insistint a censurar-me que l’estime: “Si no t’haguesses enamorat d’un xicot de baixa condició…” Jo contestava: “Si pogués manar jo del meu amor, no el voldria, tampoc; aquest poder, però, no el tinc” L’estime, sí, l’estime; [….]…
Tagged with: Al-Russafí, amor, conveniència, El macip teixidor, Els poetes aràbigo-valencians, enamorament, Josep Piera, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Benvinguda siga l’estança
Benvinguda siga l’estança del foc de la casa, feta tant per als pietosos com per als perversos. Anem a ella buscant els plaers i al paradís entrem des de l’infern. Ibn Khafaja En el poema anterior és la versió catalana…
Tagged with: foc, Ibn Khafaja, Ibn Khafaja. Jardí ebri. Tria del divan, Josep Piera, Josep Ramon Gregori, llar, llar de foc, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Per ma vida que, si haguesses anat pel bon camí…
Per ma vida que, si haguesses anat pel bon camí, les coses ens haurien eixit bé. Els assumptes no van rectes, i qui ens governa és un tirà. Si el pal és tort, ¿com pot ser recta l’ombra? Ibn Khafaja…
Tagged with: govern, Ibn Khafaja, Ibn Khafaja. Jardí ebri. Tria del divan, Josep Piera, Josep Ramon Gregori, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Des de la Mediterrània 