País Valencià, prosperitat virtual.

Durant molts anys de govern del PP al País Valencià, més dels que m’agradaria per ser sincer, gran part de la societat valenciana afí a este partit (i molta indecisa també) ha viscut una realitat virtual, maquillada, fins i tot esperpèntica. Una felicitat artificial, una glòria efímera, d’estar en el top ten del mapa mundial amb macro-infraestructures i grans esdeveniments. Molts diuen que la situació actual que patim els valencians era qüestió de temps; els maies no encertarien en la fi del món, però que el País Valencià pagaria amb creus tota l’excentricitat ho sabia fins el més indocumentat.

Estem en època de crisi, toca apretar-se el cinturó, però resulta ben difícil quan les factures per pagar rebrosten de l’últim calaix, el calaix de l’oblit, la vergonya i el malbaratament. Tota la imatge que suposadament s’ha donat durant legislatures, s’ha esfumat en tan sols un any d’una manera agressiva, tot i contar amb la major font de difusió de la (des)informació, que és Canal 9, manipulada i exprimida fins a límits extremadament tristos. La societat valenciana ha dit prou, està cansada, i aquells que confiaven en el partit de la prosperitat virtual, comencen a cansar-se i sols és necessari pegar una ullada a l’última enquesta d’intenció de vot on, el nou d’octubre tot coincidint amb la diada del País Valencià, el País publicà una enquesta d’intenció de vot que esperem marque l’inici del canvi.

I van passant els mesos, i el descontent social és fa palés al carrer. Farmàcies, metges, jutges, professors i estudiants, metrovalència, Renfe, i un llarg etcètera protesten al carrer en el període de manifestacions més nombrós des de feia dècades. Per primera volta el govern valencià ha aconseguit traure a tot tipus de treballadors i gent en general al carrer a protestar, i pel que sembhospital torrentla, va en augment.

Mentre, a terres valencianes resten cadàvers de formigó com l’hospital de Llíria, acabat i amb les portes tapiades, l’hospital de Gandia a mig acabar i paralitzat per falta de diners, o l’hospital fantasma de Torrent, una de les grans promeses electorals del Partit Popular per arribar a l’alcaldia (en mans de Mª José Catalá, ara consellera d’Educació), amb un descolorit cartell que anuncia la construcció del citat hospital des de fa anys. I així podríem nomenar molts exemples més, com l’arxifamós Aeroport de Castelló, tancat i amb poques perspectives; la Ciutat de la llum, esperant a ser venuda al millor postor i amb problemes amb la justícia; el parc d’atraccions Terra Mítica que, tot i estar obert marca unes pèrdues milionàries; l’edifici Veles e Vents, construït per a la copa de l’Amèrica que resta tancat amb pany i clau… i la llista no acaba ací, però si les meues forces.

No és d’estranyar que canals internacionals com la BBC, facen reportatges sobre la crisi centrant-se en el model valencià (vídeo que podeu vore al final del bloc, i que ha posat dels nervis a la mateixa Rita Barberá, alcaldessa de la ciutat de València). No és moment de tirar balons fora, caldria recapacitar, fer autocrítica i no culpar a la via làctea pels nostres problemes. La culpa la té el govern valencià, que durant anys ha estat vivint i autopromocionant-se amb els diners dels valencians, i ara, amb la butxaca buida, no queda més que retallar on més mal fa i tirar-li la culpa als demés.

Ara, el País Valencià està al mapa, al mapa del malbaratament, de la corrupció, de la no-gestió, dels retalls. Lluny han quedat eixos anys en els que el sr. Camps passejava en Ferrari per València, ara toca refer tot el que el PP durant quasi vint anys s’ha encarregat de desfer.

Ara toca canvi.

Apasionado de la informática, de la política, del deporte y vida sana. Independiente, emprendedor, incansable, constante, ilusionador, ilusionado… Coordino la web latiendadeelectricidad.com

Tagged with: , ,
Arxivat a Cultura i Societat
5 comments on “País Valencià, prosperitat virtual.
  1. Oriol López ha dit:

    Sí, esperem que la reacció de la ciutadania arribi a temps, abans que no ho hagin acabat de malbaratar tot.

  2. Un ganxò ha dit:

    Tot i que és lamentable el què està passant al País Valencià, però també en altres comunitats, és fruit, en la meva opinió, de la péssima formació política, ideològica i intel·lectual de la societat, no solament la valenciana, sinó també la catalana i la illenca. Ara tot són údols i clams al cel. Dit això, i sempre sota la meva opinió personal, no podem oblidar que s’ha votat sempre MASSIVAMENT aquells partits, a qui han donat àmplies majories per a fer i desfer de forma i manera que els ha sortit dels nassos, i que han traficat com gàngsters mafiosos amb el benestar dels altres.

  3. Tomàs ha dit:

    Fa uns anys, veia l’efervescència de creixement al País Valencià i sentia una enveja sana. Després, el temps i la crisi han escombrat els excessos que contenia el creixement.

    Des de Catalunya no he entès el canvi que fa uns anys va fer la ciutadania del País Valencià al passar de votar opcions d’esquerra i de centre, a votar al PP. Veure com el PP treia majoria absoluta rere majoria absoluta no ho ha acabat d’entendre mai. Imagino que si no ets o vius en allà és difícil d’entendre.

    He vist l’enllaç de l’enquesta. Bé, sembla que les coses estan canviant, si més no a nivell d’enquestes, però així es comença.

    • Un ganxò ha dit:

      Les enquestes poden canviar tot el què vulgueu, però només serà en el àmbit polític, perquè en elcultural el mal ja està fet. A València la llengua hispanòfila ha arrassat i assolat la autòctona. Molts heu vist com al seu parlament, la llengua emprada, llevat comptades excepcions, n’és la castellana, i a les notícies televisades de la cadena TV3, llevat comptadíssimes i escasíssimes vegades, quan fan enquestes de carrerer per algun motiu, la llengua castellana n’és la reina. I al pas que anem i si no s’hi posa aviat remei, a Catalunya passarà exactament el mateix, especialment a Barcelona, des de on s’encomanarà el mal a la resta de Catalunya. Siguem sincers amb nosaltres mateixos: Quina és la llengua parlada actualment arreu de Catalunya ??. No em digueu que és el català, en tot cas serà el catanyol, perquè en això, hi ajuden de gran manera les cadenes de televisió i emissores de ràdio amb la col·laboració inestimable dels seus locutors i presentadors, “valenta” feina estan fent amb el nostre idioma.I dels diaris digital què n’hem de dir ??. Vaja, que m’estendria com per emplenar quatre folis.

      • Tomàs ha dit:

        Entenc el cabreig. El que ha passat els darrers anys a Catalunya, País Valencià i no oblidem a ses Illes, és lamentable i denunciable. El mal, com dius, ja està fet. Ara bé, en les nostres mans està (en part) que això no vaig a més.

        Hi ha hagut alguna manifestació a Mallorca en suport del català a l’escola que han estat espectaculars.

        (vull pensar que) Si hi ha un canvi polític, també hi haurà un canvi cultural. Seria desitjable que en tots aquests territoris s’enfortissin els partits que no depenen de partits de Madrid o que aquest no obeeixin cegament als de Madrid en tot allò que afecta la cultura (com a mínim).

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: