Hi ha descobertes l’aplicació de les quals pot canviar la nostra manera de viure [….]. Un desconeixement social com el que hi ha sobre les grans disciplines que ha desenvolupat la revolució científica i tècnica no propicia opinions sòlides; al contrari, poden ser manipulades fàcilment [….]. Aquesta realitat, que es posa de manifest cada vegada que es produeix una descoberta i que enfronta els humans segons la ideologia que tinguin, és molt greu. […] Per tot això, cal que el coneixement es transfereixi a les majories socials […]. El coneixement s’ha de socialitzar […]. Només des d’aquesta pràctica responsable i crítica podem fer col·laborar les poblacions humanes en la presa de decisions. […] Reiterem que la millor comissió de control és la generació de coneixement per a [tothom…]. La capacitat de decisió s’ha de deixar a mans de la lògica dels humans i de les seves necessitats. […] La tecnologia ens facilita l’aproximació al coneixement, i sobretot, a la seva comunicació. Quan el món sigui una àmplia xarxa, a imitació de les neurones del nostre cervell -com deia Teilhard de Chardin-, s’obrirà una nova era en la socialització dels avenços i en la manera de relacionar-nos. […] El coneixement augmenta exponencialment, i la capacitat d’accedir-hi també. […] L’educació és la base de tots els creixements; nogensmenys, per al progrés que esperem de la definitiva socialització de la ciència i la tècnica i per a la capacitat d’obtenir informació a l’instant i distribuir-la equitativament, serà vital.
Autor: Eudald Carbonell
El text anterior, que correspon a uns fragments extrets del llibre La consciència que crema (2008) d’Eudald Carbonell, ens parla sobre la necessitat de socialitzar el coneixement.
Oriol López
És per això que alguns polìtics els interessa atacar l’educació, fient així que les persones siguin manipulables !
Sí, efectivament, Julian, ens volen ignorants, que el coneixement no circuli, així som més manipulables. Gràcies pel teu comentari.
La història es repeteix. En la era atòmica i la de la cibernètica, estem tornant als nostres propis antípodes: Edat mitjana, durant la qual l’església feia i desfeia, degut a la gran ignorància de la seva societat a través de supersticions, mites i falses creences de càstigs esotèrics i terribles, creences de les quals no se’n escapaven ni aquells als quals també se’ls suposava tenir més cultura que llurs governants, en aquest cas els reis. Pors i supersticions que avui en dia encara perduren. El problema d’això, és que llurs actes es feien no per la pròpia moral del seu ego, sinó per les supersticions externes tipificades en càstigs físics en el més enllà. Avui tenim la gran desgràcia de reviure la cua de la serp que encara serpenteja, i més en aquest país de la Península Ibèrica, on podem reviure en l’aspecte polític, les mateixes idees d’èpoques reculades, basades en la prepotència i menyspreu cap a tot allò que no comenci amb la E majúscula, arribant avui dia a un estadi ja insuportable. Per això, trobo fantàstic, Oriol, l’article i tema que has exposat. I l’arma que exhibeixen els poders fàctics, convertits en església moderna però del diner i la macro economia i enginyeria financera, és el futbol i altres esports com el bàsquet , el tenis i el motor. Quan en la societat l’únic anhel, deler i desig és allò que pugui aconseguir, en especial un equip de futbol, vol dir que la societat està molt, però molt malalta. Et felicito per haver donat la llum aquest fragment de l’Eudald Carbonell.
Tal i com diu l’Eudald Carbonell al seu llibre, que el coneixement es socialitzi i arribi a tothom ens és fonamental per poder avançar. Aquesta és una assignatura pendent que tenim i ens hi estan posant pals a les rodes. Gràcies pel teu comentari, Ganxò.
Cal socialitzar la societat!!! El coneixement no potser socialitzat a un mon capitalista. El capitalistme ho converteix tot en una mercaderia: fins i tot els nostres sentiments son mercaderia a dia d’avui. No hem de ser ingènus i pensar que el coneixement es pot socialitzar en un mon on qui mana son els diners! Com deia Rosa: Socialisme o barbàrie.
És cert que el model actual posa molts entrebancs a la difusió i a la socialització del coneixement, potser precisament amb l’objectiu d’aconseguir perpetuar-se. Caldrà buscar i aprofitar entre tots les escletxes que estic segur que té per començar a canviar-lo. Gràcies per la teva aportació, Felip.
Felip Vicedo, m’ha agradat molt el vostre comentari. És molt pregó i amb poques paraules heu posat també el dit a la llaga que ens corrompeix.