Lideratge polític

Aquesta vindria a ser la segona part de les reflexions sobre el primer baròmetre del 2013 del CEO. La primera fou La democràcia a l’UVI. Se’n podrien fer moltes parts però, aquesta també la trobo escaient i vull donar-li prioritat. Ni en aquesta ni en l’entrada anterior he fet ni faig esment a la independència. Potser en una de posterior.

Ho havíem deixat en l’estat de la democràcia i havia introduït una primera reflexió sobre lideratge polític. Avui va d’això i dels suposats lideratges del President Mas i el líder d’E(R)C, Oriol Junqueras. Ho farem com un joc. Us demano que esborreu la ment i llegiu les característiques dels candidats sense pensar en qui són ni el seu color polític. Segurament esbrinareu el noms d’ambdós però, trobo interessant que al final de l’entrada us pregunteu quin dels dos és més líder i quin dels dos mereix més confiança. Procuraré no fer trampes.

Comencem pel candidat A. Fill gran de quatre germans d’una família relacionada amb la indústria tèxtil i la indústria metal·lúrgica. Va cursar estudis al Liceu Francès de Barcelona i a l’Aula Escola Europea. Domina el català, castellà, francès i anglès. Llavors es llicencià en Ciències Econòmiques i Empresarials a la Universitat de Barcelona. Va iniciar la seva activitat professional l’any 1979, just acabat de llicenciar amb 23 anys, en un grup d’empreses industrials dedicades a la producció de material de logística i elevació. Més tard, va dirigir una societat d’inversions propietat d’un grup industrial del sector de l’adoberia. La primera vinculació amb el sector públic arriba l’any 1982 (fa 30 anys) quan va entrar al Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya com a col·laborador en la promoció exterior i la captació d’inversions estrangeres per a Catalunya, primer com a cap del Servei de Fires i després com a director general de Promoció Comercial.

En unes eleccions municipals el 1987, va ser elegit regidor i reelegit el 1991 i el 1995. Fou portaveu d’Afers Econòmics (1988-1991), portaveu del Grup Municipal (1991-1993) i president del mateix (1993-1995). També va ser diputat a la Diputació de Barcelona (1991-1995). El 1995 es presenta a les eleccions al Parlament de Catalunya i va ser escollit diputat. El mateix any es compta amb ell per formar part del Govern i és nomenat conseller de Política Territorial i Obres Públiques (1995-1997) i conseller d’Economia i Finances (1997-2001). El 2001, va ser nomenat conseller en cap i el 2003 va guanyar les seves primeres eleccions malgrat no acabar governant.

Fins avui, la seva formació sota les seves directrius ha donat suport a la Constitució Europea que, si no m’erro, no és vigent perquè no hi va donar suport massa gent a nivell europeu. També, després que el Parlament de Catalunya aprovés un estatut(et), se’n va anar a Madrid a repactar-lo amb la legitimitat que… quina legitimitat? També va fer propostes estrella com les de l’engany fiscal i darrerament, veient que la gent l’empenyia a la piscina, es va decidir posar-hi els peus prometen un consulta. Aquest i altres fets, li van fer perdre una munió de diputats. Entremig, va liderar una casa, la Casa Gran, que mai ningú ha sabut localitzar-la al Goggle Maps ni entendre de què anava la cosa. Vaja, fia’t del que et digui i del que creu que és bo. Una trajectòria dilatada i extensa. És dels que està bé que vagin pel món demanant regeneració…

El segon candidat, que anomenarem J per no confondre les coses, és llicenciat en Història Moderna i Contemporània i doctor en Història del Pensament Econòmic per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva tesi portà per títol “Economia i pensament econòmic a la Catalunya de l’alta edat moderna” i analitzava el naixement del pensament econòmic modern en el Mediterrani occidental establint els paral·lelismes oportuns amb el pensament anglès i castellà de les primeres dècades del segle XVII.

Actualment és professor agregat al departament d’història moderna i contemporània de la UAB. Ha col·laborat en diferents mitjans de comunicació (tant públics com privats), com ara en els programes “En guàrdia” i “El nas de Cleòpatra” de Catalunya Ràdio, en els programes “Minoria absoluta” i “Tu Diràs” de RAC 1 i en el programa “El favorit” de TV3. També ha treballat com a guionista i assessor en sèries documentals de televisió, com “Els Maquis”. “La guerra silenciada” o “Conviure amb el risc”, entre altres. És promotor de la plataforma Sobirania i Progrés. Des del 16 d’abril de 2008, just un any després que s’estrenés a la xarxa el diari digital directe!cat, va agafar el relleu de Joan Camp en la direcció d’aquest mitjà electrònic d’informació i actualitat.

En termes polítics, el gener de 2009 l’executiva d’un partit ratificà la seva candidatura com a cap de llista del partit per a les eleccions europees de 2009. Tot i ser regidor a un ajuntament integra les llistes com a independent. Finalment aconsegueix ser diputat en el Parlament Europeu. El 2011 es va convertir en alcalde d’una població amb el suport de la força que representava més dues forces més; sap de què va el consens, vaja. Una carrera més breu sí, però si volem regeneració democràtica, possiblement ens val. Darrerament, des que lidera la seva formació política, no només va recuperar un munt de diputats, sinó que segons els darrers sondejos, no para de créixer.

D’altra banda, em deixava un parell de fets importants. En primer lloc, des del 1998 fins el 2009, ha escrit una novena de llibres; res de l’altre món… Qui no ha escrit un parell o tres de llibres… I, una cosa molt important: que es conegui, sempre ha sigut independentista, sempre ha tingut uns ideals clars i no ha canviat la seva postura ni un sol mil·límetre. Vaja, un home amb les coses clares i conviccions sòlides.

Heu endevinat qui és qui? Amb el cor a la mà, a qui faríeu més confiança? Qui ha actuat de líder i qui no? A qui no li tremola el pols? Qui acumula fracassos i qui, de moment, només èxits? I la gent, que d’ençà que s’interessa per la política és més sàvia, tot plegat ho premia. Com? Recuperem el baròmetre. Pregunta 37b: “Com valora l’actuació política d’aquests líders?” El candidat J, encapçala el rànquing amb un 5.88 sobre 10; el segueix el candidat B (per això abans he posat J) i, en la quarta posició trobem el candidat A amb un 5.14.

Desvelem-ho. Candidat A, és Artur Mas; candidat B és Alfred Bosch i J, Oriol Junqueras. M’alegro d’haver-li donat suport a les darreres eleccions. Quan parlem de lideratge, èxit i regeneració, cal veure d’on ve cadascú. L’un fa 30 anys que viu de la política i no acumula massa èxits ni professionals ni polítics; l’altre,  en canvi, n’hi porta 3 (menys de les dues legislatures que demanem molts) i ha viscut pràcticament sempre del sector privat. Amb el cor a la mà, si algú ens pot treure d’aquest entrellat, avui és Oriol Junqueras. Val a dir però, que no ho pot ni ho ha de fer sol, sinó que amb l’ajuda del President Mas i de TOTHOM; cal aprofitar el munt de creients que té com tenia el gran Satan. Ningú en pot quedar ni n’ha de quedar al marge.

Carles Costa – http://www.ccm1714.cat/

Quant a

Enginyer Tècnic en Informàtica de Sistemes per la UOC i, Persona Humana. ccm1714cat@gmail.com He escrit un llibre: Construint la meva Catalunya ideal. El pots llegir i descarregar des del meu bloc (www.ccm1714.cat).

Arxivat a Cultura i Societat
5 comments on “Lideratge polític
  1. Oriol López ha dit:

    Interessant exercici el que fas en aquest article, Carles. De totes maneres, al marge que puguem preferir un o altre candidat dels dos que proposes o un tercer que no sigui a la comparativa, crec que ara és un moment d’unir esforços per una causa comuna, que és poder tenir una estructura d’estat pròpia que ens permeti decidir què volem fer dels nostres diners i quin futur volem. Queda molt poc per l’hora de la veritat i veurem qui està amb el que volem la majoria de catalans i catalanes i qui està en contra, qui servirà el poble fins al final i qui, a l’hora de la veritat, el trairà. Pels seus actes els coneixerem!

  2. Carles Costa ha dit:

    Gràcies Oriol.
    Sóc conscient que cal sumar esforços; d’aquí el darrer paràgraf/punt. Però ningú va ser capaç de donar-me un argument racional perquè votés Mas; l’argument era, “perquè sí”. Tenia la necessitat de tornar a donar arguments o explicar el meu suport.

    De totes maneres, deixant de banda qui ens porti la independència (tinc molt clar que l’important és què i no qui), tinc molt coll avall i estic convençut que la consulta no s’arribarà a celebrar.

    • Un ganxò ha dit:

      Benvolgut Carles, amb tots els respectes, podria preguntar-vos per quina raó creieu que la consulta no s’arribarà a celebrar ??. O què creieu que s’hauria de fer per anar cap a la nostra llibertat ??? Us ho pregunto, no perquè jo no vulgui que s’arribi a aquesta estadi, sinó perquè quan més estiguem demorant en el temps el fet de si, consulta SÍ consulta NO, se’ns està ofegant des de l’escanya imperial en tots els conceptes i bandes. Per tant per a mi, hauríem de pensar en la declaració unilateral d’independència. Mercès antipades

      • Carles Costa ha dit:

        Gràcies pel comentari, un ganxò.

        Estic pendent d’escriure una entrada al respecte; espero tenir-la aviat. Jo, com tu, crec que la via és declarció unilateral: http://www.ccm1714.cat/2012/09/la-via-del-referendum.html

        • Un ganxò ha dit:

          Mercès per la vostra resposta. Més a més, he seguit l’enllaç que m’heu facil·litat en la mateixa. Vaja, que combreguem amb les mateixes idees. I més ara, vull dir des de la perspectiva actual i data (el vostre article d’aquell enllaç és de l’octubre passat), resulta que la bossa de plàstic amb la qual els escanyols ens han embolcallat, ja no conté més oxígen per a respirar. Llavors és d’esperar que el col·lapse es produeixi ben aviat. Allò que més em sorprén, és que des d’ ERC, sembla que això no ho vegin ni ensumin. O és que caldrà una altra manifestació ?? O és que caldrà que les masses es revoltin d’una vegada per totes ???. O és que els escanyols és això últim el què volen que passi, per així justicar davant del món, que no som aptes per a poder gaudir de llibertat ?? Salutacions i salut

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: