El bombardeig de Guernica (1937)

El Guernica, de Pablo Picasso, foto d'Andy Roberts, al Flickr

El bombardeig de Guernica (Gernika, en basc)  va ser un atac aeri portat a terme, el 26 d’abril de 1937, per la legió Còndor. Era la primera vegada en la història que una població civil era atacada amb l’aparent propòsit de provocar-ne la destrucció total. Guernica, capital cultural i històrica basca, tenia abans de l’atac una població de 7.000 persones [….]. La legió Còndor, comandada pel tinent coronel Wollfram Freiherr von Richthofen, estava formada per quaranta-dos avions Heinkel He-III, Dornier, Junkers i Messerschmitt. Pel que sembla, també hi havia un cert nombre d’avions italians, cosa que significava la seva primera col·laboració bèl·lica amb els alemanys. [….L]‘atac va ser devastador. Els bombarders van llançar una gran quantitat de bombes de 550 tones, i més de 3.000 projectils incendiaris d’alumini de dues tones sobre el nucli urbà. Els caces, mentrestant, disparaven en vol rasant a les tropes que fugien del lloc. Els bombardejos venien en onades, i la destrucció va ser tan gran que al cap de dues hores els pilots llançaven les bombes a cegues, ja que el fum ennuvolava la ciutat. […] No es van poder apagar tots els incendis fins l’endemà. Mai no s’ha pogut determinar una xifra oficial de víctimes, però atesa la magnitud de l’atac, s’estima que els morts van poder ser uns 1.500. Alguns la situen en 120, argumentant que la resta no s’han pogut provar, i altres en 10.000. […] La legió Còndor era l’encarregada de portar a terme missions aèries per tot Espanya, com a suport de l’Alemanya nazi a les tropes de Franco. […] Per a l’exèrcit alemany el bombardeig va ser un experiment. Volien conèixer quins mitjans eren necessaris per destruir totalment una ciutat. Així, Guernica es va convertir en un assaig del que farien després, és a dir, durant la Segona Guerra Mundial. En els judicis de Nuremberg, el mariscal de la Luftwaffe, Hermann Goring, va declarar: «La Guerra Civil espanyola em va donar l’oportunitat de posar a prova la meva jove força aèria, i també que els meus homes adquirissin experiència.» […] El bombardeig de Guernica s’ha convertit en un símbol dels horrors de la guerra.

Cèsar Alcalà

El text anterior sobre el bombardeig de Guernica per part de l’aviació de l’alemanya nazi que donava suport al General Franco durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) per derrocar el govern democràtic, està conformat per uns fragments extrets de la menció que l’historiador Cèsar Alcalà en fa al seu llibre Els nens de l’exili (1936-1939) publicat el 2008.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , , , , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “El bombardeig de Guernica (1937)
  1. Un ganxò ha dit:

    És cert el què dius Oriol. Almenys quadre amb el record que tinc de la lectura d’un llibre escrit per Gordon Thomas i Max Morgan Wits, edició del 1976. Si em permets fer un xic de broma, aquells que estimen que els morts podien ser uns cent-vint, deurien ser segons el comptes de la guàrdia urbana, o evidentment, càlculs fets per gent afecte al règim actual. La massacra que es va produir allà (segons el meu llibre) va ser devastadora i de tal magnitud, que jo no podré mai donar per bona aquella xifra de 120. El seu ressò, acaparà tota la premsa internacional, per tant si no hagués tingut la magnitud que va tenir, mai el món no se’n hagués fet l’esmentat ressò. Dit tot això, jo m’indigno de forma superlativa, quan aquests espanyols, junt amb les associacions de víctimes del terrorisme, demanen justícia i que els presos etarres s’agenollin implorant perdó (que és el què volen. Els volen veure subjugats, de la mateixa manera que voldrien veure-nos-hi als catalans, perquè l’odi el porten incrustat al seu ADN), quan ells, els afectes al règim franquista, o el nom amb el qual ara s’amaguen, siguin del PP o Ciutadans, i altres noms, que sé que hi són, mai no han demanat cap mena de perdó pels seus assassinats i vexacions. Una guerra és cruel, però amb la mala llet que en francu (que ben mort sigui) va executar el cop d’estat, això ni en temps de l’Atila, penso que es podia haver viscut una cosa semblant. No intento fer apologia del terrorisme, en absolut, ja que aquests actes els trobo execrables, però el què va fer francu, no té nom, i ves per on que jau dintre d’una basílica i els seus acòlits i seguidors, mai no han demanat perdó, entre ells el rei, al qual encara l’hi hem de pagar totes les seves fatxenderies. Jo encara conservo una foto de ma mare portant-te’m als braços, la qual (la foto) la va poder recuperar de sota la runa de la casa, provocada per un dels bombardeigs feixistes, sort que havia fugit amb mi i el meu germà, cap a una masia relativament allunyada del poble.

    • Oriol López ha dit:

      Efectivament, el de Guernica és potser l’exemple més conegut d’aquests atacs sistemàtics dels feixistes a la població civil durant la Guerra Civil Espanyola.
      Gràcies per la teva aportació, Ganxò.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: