Suport a la independència

Finalment i un xic tard (ho sento), després d’un parell d’entrades dedicades al baròmetre del CEO i analitzant la política, la democràcia i el lideratge dels polític, no està de menys donar una ullada a la resta que ens interessa; si més no, a mi personalment. Deixo de banda les coses més anecdòtiques com aquella que la gent es considera ben informada o molt ben informada però, el seu canal d’informació és la televisió o la família i els amics; com us podeu imaginar, els dos mitjans més plurals que se us pot ocórrer. Però, aquest, ja és un clàssic de cada CEO.

Pregunta número 28: “Creu que Catalunya hauria de ser…” una regió d’Espanya un 4.4%, mentre que un 46.4% es decanta per un estat independent; entremig, hi ha un 20.7% que creuen que hauria de ser una comunitat autònoma i un 22.4% que creu que hauria de ser un estat dins una Espanya federal. M’explico el 4.4% i el 46.4% però, em costa d’entendre l’entremig; bé, per ser més precisos, aquells que creuen en l’estat federal… El darrer que hi creia era un tal Pasqual Maragall… Suposo que aquests són els que diuen que estan molt ben informats; políticament parlant. De totes maneres, és bonic veure la progressió de totes les opcions des de l’octubre del 2011. Els que creiem que hem de ser un estat independent hem pujat 18.2 punts; mentre que tota la resta ha baixat. És motiu per estar content. També és curiós veure com, pràcticament, són tant federalistes els de la CUP (19.5%) com els de C’s (21.2%).

Sobre el referèndum clàssic, més o menys el que ens té acostumats: un 54.7% votaria que sí, mentre que un 20.7% votaria que no. Els del no i els que s’abstindrien van fluctuant més o menys en les mateixes xifres d’ençà de fa temps. A valorar que els del sí han baixat 2.3%. No crec que sigui significatiu però, penso que es pot explicar per dues raons que ens identifica molt als catalans: 1) quan veiem problemes, defugim i 2) un cop hem fet les eleccions en les que no s’ha decidit res, ja estem força satisfets; quelcom semblant amb el que va passar amb les consultes populars. Amb tot, continuo dient el mateix que fa molt temps, s’ha d’anar a la caça del que encara no ho sap o s’abstindria.

Però, el que em fa molt i molta il·lusió, són els motius pels quals la gent que votaria sí, votaria aquesta opció. En primer lloc, amb un 29.4%, hi votarien per la “capacitat i desig d’autogestió econòmica”. El segueix “Catalunya milloraria” (18.8%), “sentiment d’incomprensió” (14.7%), “guanyar capacitat de decisió, nivell d’autonomia” (13.5) i ara sí, pel “sentiment indentitari” amb un 12.5% o la “conceptualització identitària de Catalunya com a nació” amb un 10.7%. És a dir -per sort- es comença a entendre que això de la independència, no és una cosa únicament identitària i sentimental. I, com us deia, em fa molt feliç.

Com exposo al meu llibre Construint la meva Catalunya ideal, jo somio amb una Catalunya on cadascú es pugui sentir d’on vulgui i com vulgui. Quan siguem independents, ningú ha de deixar de ser espanyol per ser català; com ara ningú ha de deixar de ser holandès per ser espanyol. Llibertat total i absoluta. No estem parlant de sentiments -que també- sinó de benestar. Com he dit en alguna ocasió, la independència, no és l’objectiu, sinó la possibilitat de viure molt millor. I així és com, cada vegada més, la gent ho comença a percebre. I és una molt bona notícia. Quan formava part de Reagrupament, amb desacord amb el nostre President, jo sempre deia que el que buscàvem no eren patriotes, sinó independentistes. La pàtria és un sentiment que es té, se sent i es comparteix; fins i tot sovint uneix. La independència però, va molt més enllà i cal diferenciar-la del sentiment.

La bones notícies no s’acaben aquí, i és que els que votarien en contra ho farien per la “preservació de la unitat d’Espanya” (31.2%) i pel “sentiment identitari” (18.6%). Els segueixen un 14.6% que diuen “que no seria positiu per Catalunya” i un 12.5% que diuen que la independència és inviable. Us ho tradueixo de manera realista (optimista). Els que estan a favor del no, la majoria no tenen arguments, mentre que els que estem pel sí, sí. Els arguments, aquestes són les nostres armes més poderoses i les que hem d’emprar. En primer lloc, per rebatre les dues primeres raons dels que no la volen i, en segon, per fer entendre a la resta que sí seria positiu per a Catalunya i que és totalment viable. Aquesta és la nostra tasca. I aquell 17% que s’abstindria o no aniria a votar? Doncs perquè el 25.3% no tenen un posicionament ferm o perquè estan desmotivats (24.4%).

Vaja, els independentistes, a diferència dels unionistes, tenim arguments racionals i tangibles per convèncer als que encara dubten. Utilitzem-los. No només això, sinó que tot i ja ser majoria, encara tenim marge de millora. És fantàstic, malgrat només siguin enquestes.

Carles Costa – http://www.ccm1714.cat/2013/03/suport-la-independencia.html

Quant a

Enginyer Tècnic en Informàtica de Sistemes per la UOC i, Persona Humana. ccm1714cat@gmail.com He escrit un llibre: Construint la meva Catalunya ideal. El pots llegir i descarregar des del meu bloc (www.ccm1714.cat).

Arxivat a Cultura i Societat
6 comments on “Suport a la independència
  1. Oriol López ha dit:

    Cal fer encara molta pedagogia per acabar de convèncer els que encara dubten que la independència sigui l’únic camí viable.

    • Carles Costa ha dit:

      Gràcies Oriol,
      Aquesta hauria de ser la feina que caldria fer i, a simple vista, sembla que no s’acaba de fer on realment toca.

  2. Un ganxò ha dit:

    Sóc molt pessimista en aquest aspecte. El partits continuen barallant-se com els infants en un pati de col·legi. Els espanyols, el CNI o qui sigui, han sabut de moment dinamitar el procés. Es parla de corrupció, d’espionatge, de crisi en el PSOE/PSC i mentrestant, continuen les retallades. Les farmàcies no cobren, portant a alguns d’aquells profesionals si no a la ruina, sí a hipotecar-se. Par tant, l’únic que es va enfortint dintre meu, és la declaració unilateral d’independència. Per postres, hi ha una cosa que sí em va fer molt de mal: Va ser quan l’altre dia al parlament, ERC va evitar que CiU respongués pel tema Millet i Montull. Això em va fer molt de mal pel seu fons, però penso: Trobant-nos a l’estadi que ens trobem, que en sortirà d’allà si s’arriba a activar el cas ???. No en dubteu, que si el nostre desig de marxar d’escanya va endavant, el cas s’obrirà ben aviat, estirant molt finals d’any i primers d’altre.

    • Carles Costa ha dit:

      Gràcies pel comentari Un ganxò,
      Els catalans anem amb el ciri a la ma i som molt ingenus. D’altra banda, em penso que hi ha dos models de polítics o potser són els mateixos però amb fases diferents. Primer, favor per favor i entre tots ens ho anem tapant tot; llavors morir matant. Costarà molt canviar aquesta dinàmica.

      Finalment, la DUI. Per això l’altre dia deia que no es farà la consulta. Quan no quedi cap altra opció (la consula no crec que ho sigui), es tirarà pel dret com va dir Oriol Junqueras ahir(?). La pregunta és: què quedarà de Catalunya quan prenguem aquesta determinació?

      • Un ganxò ha dit:

        Perdona Carles, si manifesto la meva total ignorància en certes coses. Els vells, no estem massa habituats a parlar per sigles, però he de preguntar-te, què vol dir ” la DUI” ??. Per cert, pots nomenar-me Jordi, cosa que transmeto també a aquells comentaristes que solem participar d’aquest fòrum tant fantàstic.
        Per cert i parlant d’això: Fa fàstic llegir qualsevol dels diaris digitals, llevat l’excepció que marca la regla, perquè llurs fòrums estan envaïts, suposo que de torpediners escanyolistes, amb insults, grolleries i bajanades que no fan més que desballestar entre els participants, el debat seriós.
        Només era això. Mercés

        • Carles Costa ha dit:

          Cap problema Jordi.

          DIU: Declaració Unilateral d’Independència.

          Respecte els mitjans… sempre dic que si vols estar ben informat, facis una mitja de tot el que diuen. Una altre tema preocupant és l’anonimat sota el qual s’amaguen els maleducats. Fa temps que no deixo cap comentari en cap mitjà; no val la pena.

          Salutacions.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: