El viatge

"Cargol treu banya", de Maria VD, al Flickr

“Cargol treu banya”, de Maria VD, al Flickr

El nostre amic, el cargol, vivia al centre d’una clapa d’herba que hi havia a un jardí urbà.

Ja feia molt de temps que es mirava l’horitzó i li venien al cap un i altre cop les històries que li havien explicat alguns cargols rodamons sobre l’existència de llunyanes clapes d’herba fresca i tendra.

Ho tenia decidit, havia de ser aquella nit de lluna plena, aprofitant la humitat de la nit, quan emprendria el seu viatge a la recerca de nous paratges.

Va anar arrossegant-se fins a la vora de ciment que confinava la gespa, l’escalà i baixà per l’altra banda, arribà a un terra aspre de ciment i continuà tranquil·lament el seu camí.

La nit finia i començava a veure’s la claror del matí quan, de sobte, notà que l’agafaven de la closca, l’aixecaven i, una veu deia: -Pobre cargol, segur que s’ha desorientat i s’ha allunyat de l’herba i ara no hi sabrà tornar.

Al cap d’uns moments, tornava a notar el contacte familiar amb l’herba en la qual s’havia criat, tornava a ser al punt de partida. De res no li havia valgut tot l’esforç, caldria tornar a refer el camí la propera nit humida de lluna plena.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia

Tagged with: , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: