La força de la mentida

La força de la mentida, d'Albert AlayLa història segueix el seu curs, escrita sempre pels vencedors de les disputes o dels qui disposen del poder en temps de pau. Els qui les perden o manquen de poder també escriuen la seva història, però aquesta no compta ni tan sols en el cas probable que sigui la certa o la que més s’ajusta a la realitat. La raó és molt senzilla: els mitjans de què disposa el vencedor -o qui té el poder- són tan grans que això és el que comptat, el que predomina d’una forma absoluta i total. El que diguin els altres passa per anecdòtic: o es diu que s’escriu per ressentiment o que es fa per justificar-se, i en tot cas queda només en el record o escrit en el diari privat de qui ho ha viscut perquè algú, algun dia, se li ocorri de llegir-ne algun paràgraf.

Això és així des que l’home és capaç d’emetre missatges als seus coetanis i descendents. Per això, quan hom es deté a analitzar els episodis de la història als quals té accés, o compara la història oficial de tot allò que ha ocorregut en els esdeveniments que durant la seva vida ha pogut contemplar, hom s’adona que no hi ha una història veraç i que, gràcies a la manipulació, han prevalgut les més grans mentides, les més impressionants vileses, mentre els fets més reals, les més objectives interpretacions dels fets i les més sublims idees socials que afecten la vida i la justícia humana han estat silenciades i oblidades. Tot gràcies a la manipulació a què sotmet al poble qui guanya una batalla o qui té el poder.

Albert Alay

El text anterior d’Albert Alay pertany a la introducció del seu llibre La força de la mentida (1999), de lectura molt recomanable.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: