Segons el mite sumeri, a una època molt llunyana, quan els déus habitaven a la ciutat de Shurupak, decidiren exterminar la Humanitat, ofegant-la en una immensa inundació. Una deessa revelà la intenció dels seus companys a un home, Utnapishtim, i li ordenà construir un gran vaixell i embarcar-hi totes les espècies. Un cop construït aquest i acomplida l’ordre de la deessa, entrà al vaixell i tancà la porta; amb la primera llum del dia un núvol negre s’elevà per damunt de l’horitzó i es desencadenà la més terrible de les tempestes. Els dics dels canals es trencaren, els rius es desbordaren i fins i tot els déus s’espantaren. Durant sis dies i sis nits la tempesta escombrà la Terra; el setè dia es calmaren els elements metereològics. La barca es quedà ancorada en el mont Nisir (identificat amb un pic dels monts Zagros). Utnapishtim deixà anar un colom, que tornà; després una oreneta, que també tornà, i, finalment, un corb, que trobà on posar-se i ja no tornà. Llavors sortiren tots de la barca i oferiren sacrificis als déus.
On sinó al País de Sumer, pantanós i subjecte a inundacions catastròfiques freqüents, podia haver nascut un mite com aquest?
Maria Camino Garcia i Joan Santacana
Com s’explica al text anterior, traduït d’un fragment del llibre “El Cercano Oriente. Los Sumerios” (1990) de Maria Camino Garcia i Joan Santacana, l’origen del diluvi universal bíblic és, molt probablement, un antic mite sumeri.
Oriol López
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Des de la Mediterrània 
Exacte, i demostra que hi havia més relació entre els pobles antics del que en principi se suposa que hi hauria d’haver. Podia haver darrera d’aquests mites antics una base real? Probablement si. Situem-nos fa 3000 anys i pensem que tot el món és allò que coneixem, no sabem que hi ha més enllà del mar o darrera de les muntanyes. I es produeix una inundació. Des del nostre punt de vista això seria la fi del món, malgrat que a 100 o 1000 quilòmetres més enllà no hagués caigut ni una gota. Qualsevol catàstrofe marca la vida de la gent que la pateix, i el record llunyà d’aquella inundació succeïda generacions abans i coneguda en principi per transmissió oral devia tenir molta influència. I cal recordar que totes aquestes històries tenien el propòsit d’ensenyar la gent el que podia succeir si desobeïen els desitjos divins.
Sí, el context que planteges explica molt bé el calat de la catàstrofe i que s’hagi transmès generació rere generació. Gràcies per la teva aportació, Yeagov.
Oriol, estic “treballant” amb una entrada sobre un diluvi… és ben bé que n’hi ha un munt de versions
Interessant això que dius, Carles. Espero, doncs, aquesta entrada per saber-ne més sobre el diluvi (o sobre els diluvis).
[…] conviuen perfectament diferents versions sobre els diluvis universals; una d’elles s’explica en aquesta entrada d’Oriol López i, com es pot comprovar, la cultura popular i els temps ha anat modelant les diferents […]
Desitjo deixar de rebre aquesta publicació. Gràcies.
JOSEP PUJALS i CARRATÉ
El 03/05/2013, a les 20:09, “Des de la Mediterrània” va escriure: > >
Hola Josep,
Si vols deixar de rebre les novetats del blog al teu correu com ens dius, tan sols cal que a qualsevol dels correus que has rebut o al proper que rebis amb les novetats segueixis els passos següents:
1) Localitza el text que hi apareix al peu que diu “Unsubscribe or change your email settings at Manage Subscriptions.” i fes clic a l’enllaç que hi ha a “Manage Subscriptions”.
2) T’apareixerà una finestra amb una llista de blogs de la plataforma als que t’hagis subscrit, localitza “Des de la Mediterrània”. Si passes el cursor del ratolí per sobre del nom t’apareixerà l’opció “Unfolow”, selecciona-la.
Si tens cap dificultat al respecte o necessites més indicacions, no dubtis en posar-te en contacte amb mi per correu electrònic a oriollopezllaurado@gmail.com
També és possible que el relat del diluvi de Noè fos una adaptació del mite sumeri que els jueus haguessin conegut durant el període que van ser esclavitzats a Babilònia. També d’aquest període podrien ser altres relats bíblics adaptats de relats babilònics. En una època inicial la transmissió oral i les posteriors traduccions d’un idioma a un altre poden haver alterat alguns detalls. Doncs no estaríem parlant de dues històries diferents sinó de la mateixa història que adaptada pels jueus del text original i en el qual s’han modificat detalls a la pròpia mentalitat del poble a qui devia servir com a base d’una mena d’història i codi moral.
No és tan diferent, molts dels contes infantils dels germans Grimm o d’Andersen són versions de contes anteriors, en aquest cas dulcificades respecte dels originals i adaptats a la mentalitat del moment.
Sí, podia haver anat d’aquesta manera que dius.