Quan veig els entarimats de fusta dels nous passejos a la vora del port o de la platja, em pregunto quina deu ser la procedència de tota aquesta fusta i penso en la devastació forestal que hi deu d’haver al darrera.
Amb tota probabilitat, aquesta fusta no procedeix dels nostres espoliats boscos, que cal preservar, sinó dels boscos de les selves dels països de l’anomenat Tercer Món, de la destrucció sistemàtica de la selva de l’Amazones i de les selves d’Àfrica.
I, amb la destrucció de la selva, també la destrucció de les espècies vegetals i animals en vies d’extinció que hi viuen, i dels pobles que hi tenen el seu hàbitat.
Aquests pobles, quan no són directament exterminats, veuen com se’ls emporten per sempre aquells arbres d’on obtenien aliments i remeis per guarir les malalties, i també els que, pel seu valor simbòlic, eren tan importants o més que per a nosaltres el Pi de les Tres Branques.
Oriol López
Font: El text anterior està basat en la reflexió que fa l’antropòleg Lluís Mallart i Guimerà al seu llibre Okupes a l’Àfrica (2001).
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 