Cada vegada que es produeix un atemptat o una acció violenta atribuïda a l’anomenat terrorisme islàmic, hom té la temptació de reclamar que no es barregin els conceptes. Una cosa són els crims i el terrorisme, i una altra és la religió musulmana. Altrament, l’apel•latiu del “terrorisme islàmic” el que fa és estigmatitzar tot un col•lectiu que no hi té res a veure, i tot plegat dóna munició als radicalisme xenòfobs que no desaprofiten l’ocasió.
Per això, em va semblar molt correcte que David Cameron digués que “L’atemptat de Londres és una traïció a l’Islam”. Però, aleshores, ve el dubte: i quin interès hi té el David Cameron, no ja en desmarcar l’atemptat terrorista de la religió islàmica, sinó de considerar-lo com un greu atac a la mateixa religió? Evidentment, es tractava de prevenir els inevitables enfrontaments i disturbis provocats per aquesta grups de l’extrema dreta, disposats a tot per a treure rendiment de la situació. Una qüestió de responsabilitat, simplement. Que la religió islàmica no té per què vincular-se a la violència, ni a la terrorista ni a cap altra, sembla evident, i l’actitud i comportament de la immensa majoria dels creients islàmics ho corrobora. Seria com dir que existeix un terrorisme catòlic pel fet que molts grups violents d’extrema dreta, així com molts règims dictatorials, exhibeixen profundes conviccions religioses. I potser ja és això, perquè històricament l’Església Catòlica no ha tingut cap mena d’escrúpol a l’hora de posar-se al costat de la violència, com en la dictadura espanyola, o ha tolerat que grups extremistes i violents portessin noms com aquell dels Guerrilleros de Cristo Rey, i en qualsevol cas no ha condemnat amb la suficient convicció les agressions i la violència que es feien en nom de la seva religió.
Quelcom de semblant està passant amb l’Islam. És més fàcil sentir dirigents no musulmans, com David Cameron, intentant desvincular la violència, i en aquest cas fins i tot contraposar-la a la religió islàmica, que no pas els seus propis líders espirituals. La responsabilitat criminal és dels qui executen les accions, però hi ha una altra responsabilitat, també gravíssima, per part dels anomenats islamistes moderats que o bé es limiten a condemnar amb molt poca vehemència aquestes accions o, pitjor encara, es refugien en un silenci còmplice. Mentre els líders espirituals de l’Islam no solament no condemnin aquestes accions fetes en nom del seu déu i de la seva religió, sinó que fins que no les declarin hostils i radicalment contràries a la seva fe, sembla inevitable l’associació entre religió i violència. No pot ser gaire sincer l’enuig dels qui posen el crit al cel per una broma o una mofa al seu profeta, com sovint es fa també amb la simbologia catòlica per exemple, quan no condemnen amb molts més força aquestes accions mil vegades més hostils a la seva religió.
Josep Romeu
http://blocdejosepromeu.blogspot.com.es/
Des de la Mediterrània 
Els polítics, tots sense ni una sola excepció, estan fets per a mentir en favor dels seus interessos…. els d’ells, no els del poble. Per tant allò que va dir en Cameron després d’aquell atemptat, i que Vós esmenteu, és hipocresia pura. Naturalment, és la meva opinió.
Teniu raó Josep Romeu, una cosa són els crims i el terrorisme, i l’altra, la religió musulmana.
Però resulta que, uns no poden viure els uns sense els altres.
Primer que tot m’agradaria dir-te sincerament que has manifestat les teves idees amb molts bons arguments. En un segon lloc donant la meva opinió, estic absolutament d’acord que no s’ha de englobar tot un col·lectiu amb les accions d’uns pocs, no obstant crec que aquest emmarcament que expressen els actors de l’opinió pública no solament recau en les institucions polítiques, sinó que gran part d’aquesta responsabilitat recau en els mitjans de comunicació massius generant una societat de la por amb la cultura islàmica provocant uns efectes col·laterals en que no solament fan créixer l’odi dels grups xenòfobs, sinó que generen la indignació de la societat musulmana provocant que els grups extremistes sense sentit d’existència, augmentin. Per altra banda també fent referència a la societat musulmana, la crisi de valors en la que ens hi trobem submergits a dia de avui també afecta aquesta societat. Ara mateix la societat musulmana està vivint un moment de transició en què tot està evolucionant, al ser una cultura tant arrelada està costant decidir quin ha de ser el futur i com construir un món on la globalització i la cultura islàmica siguin conciliables deixant al darrere l’opressió i la imposició dels règims en que la gran majoria de països islàmics s’hi troben. Aquest és un fet que els mitjans no tracten i un silenci mediàtic que s’ha de trencar per poder-hi aplicar solucions. Dit això crec que serà qüestió de temps de veure quin és el desenllaç d’aquesta història on espero que la democràcia i la llibertat surtin vencedores.
Atentament Diferent Però Millor.
https://www.facebook.com/pages/DPM-Diferent-Per%C3%B2-Millor/148635875316892?ref=ts&fref=ts