Faves a la Lorentz i faisà a la Minkowski: sopant amb Einstein a can Campalans

En un article publicat fa unes setmanes vam parlar de manera molt resumida de la visita d’Einstein a Barcelona, ara fa 90 anys, i en particular de la trobada entre el savi alemany i un grup de dirigents anarcosindicalistes que va tenir lloc el 27 de febrer de 1923. Aquell vespre, en el domicili de l’enginyer industrial Rafael Campalans, Einstein seria homenatjat en un sopar privat que no passaria desapercebut en els mitjans de l’època. En aquest article coneixerem alguns detalls del menú que se serví -del qual s’han conservat algunes còpies, escrites en “llatí relativista”, segons la premsa- , així com del desenvolupament de l’homenatge, una interessant mostra del vessant humà de la visita del savi alemany.

Albert i Elsa Einstein, amb Rafael Campalans i Bernat Lassaleta, al monestir de Poblet, Tarragona, el 25 de febrer de 1923

Amfitrions i convidats

Segons els físics i historiadors de la ciència Emma Sallent i Antoni Roca, van actuar com a amfitrions del sopar “relativista” Rafael Campalans i la seva dona, Conxita Permanyer, per bé que  la cuinera de l’àpat fou la mare de Rafael Campalans. El sopar tingué lloc al domicili particular dels Campalans, al carrer Rosselló 168 de Barcelona, entre els carrers Enric Granados i Aribau.

Pel diari La Veu de Catalunya, sabem que també van ser presents en el sopar el cònsol d’Alemanya, Ulrich von Hassell, i la seva dona, Ilse von Tirpitz, a més de Miquel Vidal i Guardiola, alt funcionari de l’Ajuntament de Barcelona i dirigent de la Lliga Regionalista. La premsa també es va fer ressò de l’assistència al sopar de l’enginyer químic Casimir Lana Sarrate, professor de l’Institut d’Electricitat i Mecànica Aplicades, i ben segur que també hi fou present el físic i enginyer Esteve Terradas, ja que tenia el menú entre els seus papers, avui dipositats a l’Institut d’Estudis Catalans. Recordem que vam explicar a l’article anterior que Terradas, Lana i  Campalans, tots tres germanoparlants, actuaren d’amfitrions d’Einstein durant la seva estada a Barcelona.

També La Veu de Catalunya es va fer ressò que l’acte gastronòmic fou amenitzat per algunes actuacions musicals, com la del guitarrista Regino Sáinz de la Maza, un dels intèrprets espanyols més destacats del moment, i la reputada soprano Andreua Fornells, solista de l’Orfeó Català i protagonista de diverses òperes al Liceu. Segons Antoni Roca, una carta de l’arxiu històric de la Diputació demostra com el prestigiós compositor Eduard Toldrà no va poder acceptar la invitació de Campalans per oferir música al convidat.

El menú

El menú, del qual es conserven molt poques còpies, estava escrit en llatí amb lletres gòtiques. A l’anvers hi podem llegir Coena in honorem Doctoris Einstein Pontificis scientarum (Sopar en honor del doctor Einstein pontífex de la ciència), amb la signatura autògrafa del físic alemany. Constava de vuit plats sòlids, convenientment maridats per cinc líquids. Com veurem, la denominació dels plats té relació directa amb la física capdavantera durant aquella època. Heus ací la llista de sòlids:

• Canelons a la Fizeau: un petit homenatge al físic francès Armand Hippolyte Louis Fizeau (1819-1896), gran investigador sobre la naturalesa de la llum, i una clara referència a la forma cilíndrica dels aparells que utilitzava per mesurar la velocitat de la llum.

• Llagostins i musclos a la Gauss amb salsa maionesa en el periheli: Johann Carl Friedrich Gauss (1777-1855) és considerat un dels matemàtics més influents de la història, i la referència al periheli (o distància més curta entre un planeta i el Sol) està vinculada a la teoria de la relativitat general, ja que Einstein amb aquesta teoria havia aconseguit explicar la precessió del periheli de Mercuri.
  

• Faves a la Lorentz transformades a la catalana: en aquest plat l’homenatjat és el físic neerlandès Hendrik Antoon Lorentz (1853-1928). Les transformacions de Lorentz  estableixen una de las bases matemàtiques de la teoria de la relativitat especial; Lorentz va descobrir l’any 1900 que les equacions de Maxwell resultaven invariants sota aquest conjunt de transformacions.

• Faisà platejat a la Minkowski en quatre dimensions: Hermann Minkowski (1864-1909) va ser un matemàtic alemany que va descobrir que la teoria de la relativitat especial es podia interpretar millor amb una geometria no euclidiana en un espai de quatre dimensions (o espai de Minkowski), format per les tres dimensions de l’espai i una quarta dimensió (el temps) lligat a les anteriors.

• Home platònic segons Diògenes amb salsa a la Michelson: en aquesta oportunitat el plat conté referències a la filosofia i a la física. Plató s’havia referit a l’home com a animal bípede i sense plomes, i l’anècdota explica que el trapella de Diògenes, en saber-ho, va desplomar un capó i el va dur a l’escola, tot cridant: Heus ací l’home de Plató! Per tant, és evident que en aquest cas es tractava d’un plat de pollastre. Albert Abraham Michelson (1852-1931) fou un físic nord-americà molt conegut pels seus treballs sobre la velocitat de la llum i inventor d’un interferòmetre.

• Gelat continu euclidià: com sigui que la geometria euclidiana és la base de la física clàssica, i que Einstein a la teoria de la relativitat utilitzava la geometria no euclidiana, hem de deduir que es tractava d’un gelat tradicional.

• Enquesades del Forn de Sant Jaume i rebosteria a la Weyl, simultànies: pel que sembla, les enquesades (o pastissos amb mató) del Forn de Sant Jaume, situat a la rambla de Catalunya de Barcelona, eren mítiques. La referència al físic teòric alemany Hermann Weyl (1885–1955), considerat també un dels matemàtics més influents del segle XX.

• Fruita de Galileu: com era d’esperar, no podia faltar una referència en el menú a qui és considerat el pare de la física moderna, Galileo Galilei (1564–1642).

El menú relativista del sopar que Rafael Campalans va oferir a Albert Einstein el 27 de febrer de 1923

Quant als líquids que acompanyaven els sòlids anteriors, cal esmentar:

• Castell del Remei gravitatori: ben segur que el sopar va ser regat amb vins procedents d’aquest centenari celler lleidatà, i la condició de gravitatori podria fer referència al fet que segurament es tractava de vins de gran caràcter i personalitat. 🙂

• Xerès inercial Tío Pepe: un sistema inercial -d’acord amb la mecànica de Newton-  és un sistema no sotmès a cap força exterior. Per tant, l’ampolla de Tío Pepe no es podia escapar del lloc.

• Poma petita amb efecte Doppler: segons Sallent i Roca, probablement aquesta definició es referia a la sidra, que es fa fermentant pomes petites. L’efecte Doppler consisteix en la variació de la freqüència de qualsevol ona emesa per un objecte en moviment, i té aplicacions com ara el càlcul de l’ìndex de desplaçament al vermell en l’espectre electromagnètic de les galàxies.

• Xampany Codorniu relativista que deflecteix la llum: la deflexió és la desviació de la llum o d’un feix de partícules de la seva trajectòria normal mitjançant un determinat dispositiu, i un exemple en seria la desviació que experimenten els feixos de bombolles de cava quan agafem la copa.

• Cafè de Sobral amb licors espirituosos i vectorsde tabac:  la referència a la ciutat brasilera de Sobral ve motivada perquè l’any 1919 va fer-hi cap una expedició científica, liderada per Andrew Crommelin, amb l’objectiu de demostrar un fenomen predit per la teoria de la relativitat general d’Albert Einstein: la llum emesa per una font distant es desvia en passar per les proximitats d’un objecte massiu en el seu camí a l’observador (la deflexió esmentada abans).

Albert Einstein a l’estació de Barcelona, abocat a una de les finestretes del tren amb destinació a Madrid, l’1 de març de 1923

La visita d’Einstein a Barcelona: Ha estat agradable!

Les referències d’Einstein a la seva estada a Barcelona en el seu diari personal són les següents:

22-28 de febrer. Estada a Barcelona. Molta fatiga, però gent amable (Terradas, Campalans, Lana, la filla de Tirpitz), cançons populars, balls, Refectorium. ¡Ha estat agradable!

2 de març. Arribada a Madrid. Partida de Barcelona, càlid comiat. Terradas, cònsol alemany i la filla de Tirpitz, etc.

Hi ha un parell d’aspectes que cal destacar. D’una banda, la menció al Refectorium, que era un local de moda a la Rambla de Barcelona molt sovintejat per polítics catalanistes, on Einstein va prendre un cafè amb llet, probablement al costat de Campalans. De l’altra, la reiterada menció a la filla de Tirpitz, la dona del cònsol alemany; el pare d’Ilse von Tirpitz era un almirall conservador a qui Einstein detestava. Probablement el diferent tarannà de la filla motivés aquesta doble menció.

En definitiva, l’ambient que envoltà Einstein durant la seva estada a Catalunya fou natural, cordial i tranquil, i una bona mostra n’és el sopar a can Campalans. No ens podem estar d’imaginar-nos la calidesa i el bon ambient que devia regnar en aquell pis de l’Eixample barceloní, mentre el prestigiós científic descobria l’original menú que havia estat confegit en el seu honor.

Bibliografia

• Sopar a Barcelona en honor d’Albert Einstein (1923). Emma Sallent del Colombo i Antoni Roca Rosell. Revista de Física (2005)
• La amable visita de Einstein a Barcelona en 1923. Antoni Roca Rosell. Quark (2004).
• Einstein y los españoles. Ciencia y sociedad en la España d’entreguerras. Thomas F. Glick. Editorial CSIC (2005)

Altres articles relacionats publicats a Des de la Mediterrània:

• Einstein, Barcelona i anarquisme (1923)
• Catalans antirelativistes a la Barcelona dels anys 20
• Va viure Einstein un afer amorós durant la seva estada a Barcelona, l’any 1923?

Recerca 2.0, Ciència 2.0, xarxes socials, dones i ciència, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data...