Com serà la nostra mort?

Tots ens hem de morir en un moment o altre, però n’ignorem el com i el quan i això ens en dificulta la necessària planificació. La mort és, a més a més, un tema tabú sobre el qual no se’n parla habitualment amb la profusió i la seriositat necessàries. Com ens diuen l’Ernest Benach i el Miquel Pueyo al seu llibre Mort certa, hora incerta. De l’edat mitjana a la societat digital (2013):

Mort certa, hora incerta[…E]ncara que gairebé tots voldríem morir d’una manera escaient i digna [….], ens hem de perdonar si finalment l’escenografia i el guió de la nostra mort no estan a l’alçada de les nostres expectatives.

[…T]ot allò que té a veure amb la mort ha estat pràcticament expulsat de l’àmbit comunitari i condemnat a l’esfera privada […]. La majoria de societats, sobretot les urbanes i més modernes, han renunciat a gestionar la dimensió social de la mort […] i l’han esquivada o amagada. Progressivament, el traspàs a l’hospital […] s’ha convertit en el paradigma de la mort moderna […];  s’amaga la mort als infants i als joves, de tal manera que no és infreqüent que el mateix adolescent, o fins i tot l’adult, que simultaneja els àpats amb la contemplació de la mort banalitzada a través de la televisió, no hagi vist mai un difunt de veritat.

El llibre, de molt bon llegir, fa un recorregut històric per les actituds que la humanitat ha tingut al llarg dels segles al respecte de la mort, parla dels diferents aspectes relacionats amb la mort, inclosos els relatius a la mort a la nostra dimensió virtual a les xarxes i ens convida a la reflexió. Una lectura molt recomanable.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: