Poesia i memòria

"Poesies" (1921), imatge de Xavier Caballé, al Flickr, http://www.flickr.com/photos/xcaballe/3089507525/Quan la transmissió del coneixement era fonamentalment oral, la poesia jugava un factor clau, perquè el ritme i la rima ajudaven a recordar allò que s’havia escoltat i a recitar-ho sense modificacions a l’audiència.

Així, els versos de l’Odissea d’Homer es van poder transmetre oralment, al llarg dels anys, de narrador en narrador, fins a la seva fixació per escrit.

La versificació dels diàlegs de les obres de teatre clàssiques en facilitava la memorització per part dels actors.

I ens ajuda també a recordar  les lletres de les cançons que ens agraden i així poder-les cantar.

Quan es va generalitzar l’ús de l’escriptura com a mitjà de fixació i transmissió del coneixement, a poc a poc, la prosa va anar guanyant terreny a la poesia.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: