Quan la transmissió del coneixement era fonamentalment oral, la poesia jugava un factor clau, perquè el ritme i la rima ajudaven a recordar allò que s’havia escoltat i a recitar-ho sense modificacions a l’audiència.
Així, els versos de l’Odissea d’Homer es van poder transmetre oralment, al llarg dels anys, de narrador en narrador, fins a la seva fixació per escrit.
La versificació dels diàlegs de les obres de teatre clàssiques en facilitava la memorització per part dels actors.
I ens ajuda també a recordar les lletres de les cançons que ens agraden i així poder-les cantar.
Quan es va generalitzar l’ús de l’escriptura com a mitjà de fixació i transmissió del coneixement, a poc a poc, la prosa va anar guanyant terreny a la poesia.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 