Un dia va dir la Caterina:
-No ho trobeu? Ara la gent riu menys que abans.
I ningú, tret d’ella, no sabia, de moment, si ho trobava.Però tenia raó.
La Caterina tenia raó.
Finalment hi vam caure.
Sense saber per què,
sense saber, nosaltres, per què,
la gent riu una mica menys
cada dia que passa.Després vam girar full,
-exteriorment, només-
per a tornar als grans temes de conversa:-Fa temps que no ha plogut.
I el perquè no sortia.
-M’agrada més l’estiu.
I el perquè no sortia.
-Anem pujant els fills.
I el perquè no sortia.La Caterina tenia raó,
i el perquè de la seva raó
no sortia.Xavier Amorós
El poema anterior, De societat de Xavier Amorós Solà que podem trobar al seu llibre Guardeu-me la paraula (1962), mostra el malestar de la societat durant el franquisme, “No ho trobeu? Ara la gent riu menys que abans”, i l’ambient de repressió regnant que feia que, per por, la majoria de la gent defugien de parlar-ne, “i la raó no sortia”.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 