És Rajoy un algorisme?

S’han acumulat proves suficients sobre el comportament del president espanyol perquè puguem sospitar que, de fet, Mariano Rajoy és un algorisme. Recapitulem: en general, no dóna rodes de premsa i, si les dóna, o bé hi apareix virtualment —al famós plasma— i sense sessió de preguntes o bé respon al periodista escollit que fa la pregunta acordada. Però el més sospitós de tot és que llegeix. Els missatges escrits als fulls presidencials són prou flexibles perquè en pugui sortir airós d’un cara a cara preelectoral i, per tant, constitueixen per si sols un software prou sofisticat.

Rajoy

Lligant caps, tot fa pensar que Rajoy és el primer algorisme que ha aconseguit superar el test de Turing, és a dir, fer creure als humans, gràcies a la coherència —o l’aparença de coherència— de les seves respostes, que posseeix una intel·ligència comparable, si més no, a la humana. És clar que això no vol dir que realment ho sigui, com va posar de manifest John Searl amb l’experiment mental de l’habitació xinesa.

L’experiment és senzill i il·lustra prou bé què s’amaga darrere de Rajoy. D’una banda, hi ha ha algú que no sap xinès tancat en una habitació (aquest seria don Mariano) i que disposa d’una única reixeta de comunicació amb l’exterior. D’altra banda, fora de l’habitació, hi ha una persona que sí sap xinès i que, després d’introduir preguntes per la reixeta, rep respostes que el fan pensar que aquell amb qui s’està comunicant també sap xinès. La gràcia és que l’individu de l’habitació no té cap coneixement de xinès; tot el que té al seu abast és una biblioteca amb manuals que li indiquen què ha de fer davant d’una pregunta formulada en xinès i que, d’alguna manera, li permet transformar qualsevol pregunta en una resposta adequada. Segons Searle, de la mateixa manera que aquest individu pot fer veure que sap xinès sense saber-lo, un algorisme que simuli ser intel·ligent no deixa de ser un algorisme que, en el fons, no entén res. I aquí és on tornem a trobar Mariano Rajoy: que disposi d’un sistema sofisticat de respostes precuinades no implica que entengui res del que se li pregunta.

habitació xinesa

Tot i que Rajoy seria el cas més extrem de dirigent algorísmic en la política espanyola, no és l’únic, i la política catalana tampoc no se salva d’aquest tic. Els discursos dels líders dels diferents partits transmeten, amb més o menys flexibilitat, missatges oficials que la resta dels humans trobem francament repetitius. Si hi ha alguns discursos que guanyen la batalla de les idees —com Duran va dir referint-se al discurs d’ERC—, ja es veu que no pot ser gràcies a aquests missatges prèviament enllaunats sinó a la pròpia evolució de la societat, com bé apuntava Salvador Cardús al diari Ara.

Antoni Lozano

Arxivat a Cultura i Societat
7 comments on “És Rajoy un algorisme?
  1. yeagov ha dit:

    No estic d’acord. Crec que el programa que fa funcionar Rajoy és simple i malauradament fa temps que ha entrat en bucle. De fet, crec que Rajoy funciona en BASIC, i ara mateix s’ha quedat enganxat en:
    10 print “LA SEGUNDA YA TAL”
    20 goto 10

  2. Antoni ha dit:

    Que ha entrat en bucle sembla claríssim. I que tant si és de naturalesa algorísmica com humana, la sortida més digna que té és la dimissió, també.

    • yeagov ha dit:

      El “No estic d’acord” únicament feia referència a la complexitat de l’algorisme. Ara més seriosament, també crec que Rajoy hauria de dimitir, ha demostrat que no és un president capacitat, ni ell ni els seus ministres, alguns dels quals com Cañete, Margallo o Wert sembla que vagin buscant conflictes on no n’hi ha, i d’altres com Mato sembla que encara formi part de la Sección Femenina. Però el més perillós és en Gallardón per la seva suavitat en les formes però que ha demostrat ser un reaccionari integral.

      • Antoni ha dit:

        Gràcies per l’aclariment, tot i que ja havia entès que el desacord es referia a la complexitat de l’algorisme (ara, algú que treballi en IA segurament et dirà que, en aquest sentit, Rajoy és un crack).

        En el tema de la dimissió, però més enllà de la incapacitat dels seus ministres hi ha un parell de coses que són fonamentals (i que un americà, per exemple, posaria per davant de la resta): (1) ha fet el contrari del que marcava el seu programa electorial i (2) ha mentit en el cas dels sobresous. Pot dir que calia seguir les directrius de Brussel·les, pot dir que no és il·legal cobrar sobresous, però els fets purs i simples —engany i mentida— són els que són. I haurien de ser suficients.

  3. yeagov ha dit:

    Totalment d’acord amb els punts exposats. Amb quina cara pot exigir un ministre que els ciutadans exigeixin amb les seves obligacions si els ministres d’aquest govern són els primers que no ho fan.
    Aquella campanya per acabar amb les factures en negre de fa un temps és, vist ara el tema, ridícul, mentre se’ns exigia que no demanéssim la factura amb IVA a l’electricista els ministres del govern d’Espanya cobraven en negre o sotamà.
    Podria acceptar-se que un govern es desviï lleugerament del seu programa original donades les circumstàncies però quan incompleixen totalment el seu programa electoral passant-se’l pel folre i inicien el desmantellament dels serveis socials, educació i sanitats públics, i ho fan sense miraments, cal exigir que pleguin.

  4. Oriol López ha dit:

    Ara s’entén tot…

  5. Milflors ha dit:

    I si dimiteix en Rajoy, no pot ser que vingui un altre algorisme del partit espanyol que ara el critica i quan és al poder si fa o no fa són iguals ?? A mi francament ja s’ho faran, del govern espanyol no m’interessa rés… La meva fita és la independència de Catalunya !!! Bye bye Spain!!

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: