Un viatge (inter)galàctic a través del catàleg de Charles Messier: M102 (NGC 5866), la Galàxia del Fus, una galàxia lenticular amb un dens disc de pols

L’etapa d’aquesta setmana presenta una dificultat addicional, la d’identificar amb una certa seguretat una entrada del catàleg de Charles Messier, la 102, amb un objecte astronòmic unívoc. Ja ens ha passat alguna altra vegada passar per aquest tràngol. Vam veure com l’M40 no era un objecte físic en un sentit estricte, i ens vam limitar a visitar un sistema estel•lar associat amb allò que va veure en el seu moment Messier. Vam passar dificultats en les entrades 47, 48 i 91, però aquestes dificultats les vam poder subsanar relativament amb una reinterpretació de les coordenades indicades per Messier. En el cas de l’M102 la dificultat és més intensa, però tampoc no del tot desesperada. Gràcies a això hem pogut haver seguir el nostre viatge sense haver de caure, horreur!, en pensar que Messier va confondre algun cometa passavolant amb un objecte fix, la qual cosa ens hauria obligat a fer mans i mànigues en un viatge puntual de retorn cap al nostre Sistema Solar. Efectivament, assumim que l’M102 és l’objecte catalogat com a NGC 5866, una galàxia lenticular situada en un grup galàctic amb una possible vinculació als grups de l’M51 i de l’M101. De totes formes, per anar de l’M101 a l’NGC 5866 haurem de fer un salt intergalàctic considerable, de 24,6 milions d’anys-llum (7,54 megaparsecs; 2,32•1023 m), la qual cosa ens fa pensar que la vinculació amb els grups galàctics esmentats és força remota, més enllà de la pertinença comuna al nostre Supercúmul Local (o Supercúmul de Virgo). Respecte el centre d’aquest Supercúmul, fem una trajectòria pràcticament tangencial, amb un petit desplaçament radial que ens hi allunya en 1,7 milions d’anys-llum (per quedar-hi a una distància de 44,7 milions d’anys-llum). Pel que fa als nostres observadors de la Terra, el nostre desplaçament és fonamentalment radial, amb un allunyament de 24 milions d’anys-llum (hi quedem finalment a una distància de 45 milions d’anys-llum), mentre que tangencialment el nostre senyal es desplaça de la constel•lació de l’Óssa Grossa a la veïna del Drac.

Descoberta i debat sobre la identificació de l’M102

En el catàleg de Messier, l’entrada 102 diu el següent:

Nebulosa entre els estels Omicron Bootis i Iota Draconis. És molt feble. A prop hi ha un estel de magnitud +6.”.

Encara que no s’explicita, és probable que l’objecte hagués estat comunicat a Messier per Pierre Méchain, que l’hauria observat per primera vegada el març o l’abril del 1781. En els papers de Messier apareixen unes coordenades aproximades per a aquest objecte: 220º d’ascensió recta i 56º de declinació nord. De fet, en el catàleg de Messier actualitzat al 1781, les coordenades són precises per a tots els objectes, llevat de l’M102 i de l’M103, dels quals únicament apareix una descripció aproximada de la posició. Sens dubte, Messier pensava que, en actualitzacions posteriors, ja podria calcular amb precisió aquestes posicions: però no hi va haver ja cap actualització addicional.

En el catàleg de Messier, com a referències de l’M102 s’indiquen els estels Iota Draconis i Omicron Bootis. Omicron Bootis, però, és un estel situat a una declinació de 17ºN. Per això s’assum que la referència a Omicron Bootis, i que Messier volia referir-se a Theta Draconis.

Poc després, Messier enllestiria l’actualització del catàleg, amb 103 entrades. Seria l’última actualització editada del catàleg en vida de Messier o de Méchain.

Aquesta actualització fou publicada en el volum de la Connoissance des temps per al 1784 (publicat el 1781, però amb les dades d’efemèrides previstes per al 1784). Com s’havia esdevingut amb edicions anteriors, Messier i Méchain mantingueren correspondències amb col•legues sobre els diferents temes de la Connoissance, inclòs el catàleg de cúmuls estel•lars i nebuloses.

En una d’aquestes correspondències, una lletra que Méchain adreça a Jean (III) Bernouilli, datada del 6 de maig del 1783, s’hi llegeix el passatge següent:

Tan sols afegiré que els nombres 101 i 102 de la pàgina 267 de la Coneixença dels Temps 1784 no són res més que la mateixa nebulosa, que ha estat presa per dues, per un error en les cartes”.

Méchain, doncs, explicava així la raó per la qual ell mateix no havia pogut retrobar l’M102 en les coordenades anotades inicialment. El fet que en el catàleg s’esmentés Omicron Bootis reforçava la idea d’un error de lectura de les cartes celestes en confegir l’entrada 102 del catàleg.

La lletra de Méchain a Bernouilli, com moltes altres parts de la correspondència rebuda o emesa per Bernouilli, fou comunicada eventualment a la Acadèmia Reial de Ciències i Arts de Berlin, on residia Bernouilli. Part de la lletra, inclosa la frase citada, apareixia en els “extractes de la correspondència del senyor Bernouilli”, publicats en les “Nouveaux Mémoires” de l’Acadèmia berlinesa (en el volum corresponent a l’any 1782, publicat en el 1784).

Johann Elert Bode es va ressò d’aquesta explicació de Méchain en l’Astronomische Jahrbuch per al 1786, publicat en el 1784:

En la pàgina 267 de la “Connoissance des Temps per al 1784”, el senyor Messier presenta sota el n. 102 una nebulosa descoberta entre Omicron Bootis i Iota Draconis; això és un error. Aquesta nebulosa és la mateixa que la precedent entrada 101. El senyor Messier, per un error en les cartes celestes, va confondre aquesta entrada en la llista d’estels nebulosos que li havia comunicat Méchain.”.

William Herschel tampoc no va trobar l’M102 en la posició indicada pel catàleg. Ara bé, va catalogar en la zona situada entre les constel•lació del Drac i del Bover algunes nebuloses que podrien ser l’M102. Entre aquestes la més plausible és la que ell va catalogar el 5 de maig del 1788 com a I.215. D’aquesta nebulosa Herschel diu:

Molt brillant. Considerablement gran. Estesa. A l’est hi ha 2 estels.”.

Si a les coordenades citades per Messier per a l’M102 fem una correcció de 5º exactes d’ascensió recta, topem amb la posició citada per Herschel per a l’I.215. És possible que l’error de Messier es degués a un còmput erroni de Méchain, i que aquest ja no fos capaç de reconstruir la posició de la nebulosa, i assumís la possibilitat d’una doble observació mal anotada de l’M101.

En el 1811, William Herschel inclou la I.215 en un llista de 284 “nebuloses esteses”:

Aquesta classe de nebuloses, que són principalment esteses en longitud, però que alhora tenen una certa amplada, és ben nombrosa”.

Per això, divideix les nebuloses esteses en cinc agrupacions. La I.215 apareix en la segona agrupació (“seixanta-dues nebuloses esteses de mida gran”).

La nebulosa catalogada com a NGC 5866 apareix ací en un dibuix de Jeremy Perez. William Herschel l’havia catalogada com a I.215. El vincle amb l’objecte catalogat com a M102 és discutible. Al capdavall, ni Méchain ni Messier, amb els seus instruments, podien haver percebut el caràcter allargat o estès de l’NGC 5866, que ajudaria a discriminar aquest objecte d’altres propers, també candidats a ser l’M102. Entre aquests altres candidats, William Herschel cataloga l’I.219, el II.757, el II.758, el II.759 i el II.760.

En el catàleg de John Herschel del 1833, apareixen diverses entrades compatibles amb l’M102. La més plausible és l’entrada 1909. Segons Herschel, aquesta entrada és equivalent a la I.219 del catàleg del seu pare. No obstant, per les coordenades indicades, sembla que l’equivalència real és amb l’I.215. En tot cas, Herschel observà aquesta nebulosa el 13 d’abril del 1828:

Ascensió recta de 15h01m47,1s i distància al pol nord de 33º34’40’’. Molt brillant; força ben elongada; gradualment més brillant cap al centre; longitud de 50 segons d’arc i amplada de 20 segons d’arc; estesa en un angle de posició de 326º segons el micròmetre”.

Altres entrades del catàleg de Herschel del 1833 que podrien vincular-se amb l’M102 són:
– l’entrada 1910. Coincideix amb l’objecte que el seu pare havia catalogat com a II.757.
– l’entrada 1917. És l’objecte catalogat pel sue pare com a II.759.

En el catàleg de Bedford, de William Henry Smyth apareixen diverses entrades compatibles amb l’M102:
– l’entrada 531. És la més plausible. Smyth l’assigna a la constel•lació del Drac, amb una ascensió recta de 15h02m03s i una declinació nord de 56º23’. L’observació s’hauria produït pels volts d’agost del 1837. “Nebulosa ovalada de classe brillant, sota el cos del Drac, amb el seu eix major tendent cap a la vertical dels quadrants NO i SE. És força feble en les vores, encara que no tan com per enfosquir-ne la forma. Fou descoberta per William Herschel el març del 1789, i catalogada com a I.219, i apareix en l’entrada 1909 del catàleg del seu fill. Hi ha un estel petit a prop, al damunt, i tres més grans més distants, dels quals el precedent és grollerament doble. Les coordenades foren diferenciades a partir de Theta Draconis, respecte de la qual es troba a 7º en direcció OSO, o un terç de la distància cap a Alkaid [Eta Ursae Majoris]”. Encara que Smyth la fa equivalent a l’objecte I.219 de William Herschel, la identificació més plausible és amb I.215. Probablement, Smyth es limità a assumir la identitat proposada per John Herschel en el 1833.
– entrada 533. Smyth assigna aquesta entrada a la constel•lació del Drac, amb unes coordenades d’ascensió recta de 15h04m50s i una declinació nord de 57º36’06’’. Amb una observació feta pels volts del juliol del 1835, aquesta és la descripció: “Una nebulosa petita, però brillantona, en el ventre del Drac, amb quatre estels petits esparsos pel camp, al nord. Hom pot dubtar si aquesta és la nebulosa descoberta per Méchain en el 1781, ja que Messier merament la descriu com a ‘molt feble’, i situada entre Omicron Boötis i Jota Draconis. Però hi ha d’haver algun error; el primer estel es troba en la cama del bover, i l’altre en la cua del Drac, ben amunt del cap del Bover, havent-hi 22º de declinació i 44 minuts d’ascensió recta entre ells, un espai ple de tota mena d’objectes celestials. Però com que la lletra theta, referida a l’estel de la mà alçada del Bover, si es fa malament, pot confondre’s amb la lletra omicron, aquest és probablement l’objecte vist per Méchain, i es correspon a l’objecte 1910 del catàleg de John Herschel, tota vegada que és la nebulosa més brillant de les cinc que hi ha en aquest veïnat. Una línia des de la cua de Kappa Draconis, duta cap al SE de Thuban, i perllongada la mateixa distància, assenyala en aquesta localització”. Així doncs, a diferència d’altres astrònoms contemporanis, Smyth no accepta sense més discussió la proposta de Méchain d’una identitat entre l’M101 i l’M102. Ara bé, en el catàleg de Bedford, aquesta entrada apareix amb l’anotació “M22?”, segurament volent dir, d’acord amb el text “M102?”. La proposta de Smyth té un problema: que l’entrada 533 del catàleg és, de fet, menys brillant que l’entrada 531, i és més plausible que Méchain observés la segona que no pas la primera.

Lord Rosse, en un article publicat a Philosophical Transactions el 1850, presenta una descripció i una figura de la nebulosa “h. 1909” (l’entrada 1909 del catàleg de John Herschel del 1833). Rosse havia observat aquesta nebulosa (probablement, l’M102) en tres ocasions:
– 27 d’abril del 1848. “Una nebulosa resoluble molt brllant, però cap dels estels components no es pot veure distintament ni tan sols amb un augment de x1000. Hi ha una línia perfectament recta, divisió longitudinal en la direcció de l’eix major. La resolubilitat és més fortament indicada cap al nucli.
– 2 de maig del 1848. “No tan ben vist com el 27 d’abril. Foscor en el centre, al llarg de l’eix major, amb prou feines visible
– abril del 1849: “Una nebulosa el•líptica de llarg raig. L’eix major és potser vuit vegades superior a l’eix menor; a interval alguns estels són feblement perceptibles”.

Esquema de la galàxia NGC 5866 (=M102). Lord Rosse fou el primer, en 1848, en observar la franja fosca que creua l’equador d’aquesta nebulosa. Lord Rosse la classificà entre les “nebuloses el•líptiques” i intuí que es tractava d’un objecte constituït per estels. No fou fins el segle XX, que hom comprovà que les “nebuloses el•líptiques” són realment galàxies formades per desenes o centenars de milers de milions d’estels

En el 1861, en un altre article a Philosophical Transactions, Lord Rosse parla de la nebulosa “h. 1909”. En aquest article presenta dades corresponents a 8 observacions. En una d’elles, corresponent al 13 d’abril del 1850, Lord Rosse havia anotat: “molt brillant; ovalada; estesa NO-SE; estel en extrem NO; a prop s’hi observa una nova nebulosa, molt petita”.

Thomas William Webb estudià espectroscòpicament la nebulosa I.215, de la qual diu que és molt brillant, amb unes dimensions de 90×30 segons d’arc. L’anàlisi espectroscòpica fa que Webb digui que no és un objecte “gasós”. Així Webb era de la mateixa opinió que Lord Rosse: l’I.215 (= h.1909) era un objecte format per estels.

En el Catàleg General, John Herschel clarifica algunes identificacions entre objectes catalogats pel seu pare i objectes catalogats per ell mateix en el 1833. Així doncs, l’entrada 4058 del Catàleg General, la fa equivalent a la I.215 del seu pare i amb l’h.1909, subsanant la incorrecta identificació entre l’I.219 i l’h.1909. Ara bé, Herschel no identifica aquesta entrada amb l’M102, i es limita a consignar:

”Ascensió recta de 15h02m36,3s i distància al pol nord de 33º41’39,4’’. Molt brillant; considerablement gran; força ben estesa amb un angle de posició de 146º; gradualment més brillant cap al centre. Apareix dibuixada en un article de Lord Rosse del 1850.

En el Catàleg General apareixen altres entrades que, per proximitat, han estat proposades també com a possibles candidats a M102:
– l’entrada 4064 del Catàleg General, que es correspon a l’objecte II.757 de William Herschel, amb l’objecte 1910 del catàleg de John Herschel del 1833 i amb l’objecte 533 del catàleg de Bedford.

William Huggins (1866; Phil. Trans. Roy. Soc. 156: 381-397) inclogué la nebulosa GC 4058 en els seus estudis espectroscòpic. Hi assenyala un “espectre continu”.

En el Nou Catàleg General, John Dreyer trasllada la nebulosa GC 4058 a l’entrada 5866. Manté la identificació de l’NGC 5866 amb l’I.215 de William Herschel, però també assenyala, amb interrogant, una identificació amb l’M102.

Existeixen altres entrades del Nou Catàleg General que podrien també ésser candidats, més o menys problemàtics, a l’M102:
– l’NGC 5907, catalogat per William Herschel com a II.759 i per John Herschel com a 1917 en el catàleg del 1833. És una nebulosa de magnitud +10,4.
– l’NGC 5879, catalogat per William Herschel com a II.757 i per John Herschel com a 1910 en el catàleg del 1833. És una nebulosa de magnitud +11,6. Ja hem vist com Smyth havia assumit una identificació d’aquest objecte amb l’M102.
l’NGC 5905, catalogat per William Herschel com a II.758, de magnitud +11,7.
– l’NGC 5908, catalogat per William Herschel com a II.760, de magnitud +11,8.
– l’NGC 3665, catalogat per William Herschel com a I.219. Se situa en la constel•lació de l’Óssa Major, però allunyada de la zona, de manera que és pràcticament descartada com a candidat de l’M102. Per error, en el catàleg del 1833, John Herschel la identificà amb la nebulosa h. 1909, que és en realitat l’NGC 5866.

En el 1877, Edward Singleton Holden, en el seu “Index Catalogue of Books and Memoirs Relating to Nebulae and Clusters”, fa referència a l’opinió de Bode sobre l’M102, i assum, doncs, com Méchain, que l’M102 no és més una duplicació de l’M101.

En el 1895, John Dreyer publica el catàleg IC, entès com a complement del Nou Catàleg General. En l’apèndix d’aquest catàleg, titulat “Notes i correccions al Nou Catàleg General”, Dreyer es desdiu de la identificació entre l’M102 i l’NGC 5866, i proposa alternativament que l’M102 seria la nebulosa NGC 5928:

NGC 5928 podria ésser l’M102, descoberta per Méchain, i descrita com a “nebulosa entre els estels Omicron Bootis i Iota Draconis; és molt feble, i a prop hi ha un estel de magnitud +6”. Assum que Iota Draconis és un error, que indicaria Iota Serpentis”.

Aquesta assumpció de Dreyer allunyaria, doncs, l’M102 de la constel•lació del Drac, i la col•locaria en l’altre extrem de la constel•lació del Bover. Però existeix un problema: l’NGC 5928 és una nebulosa de magnitud +14, i és gairebé impossible que fos visible pels instruments de Messier. D’altra banda, és difícil que Messier i Méchain no s’haguessin adonat d’un error de tan gran magnitud quan provaren després de saber què havia passat amb l’M102. Un error menor de coordenades, en canvi, podria haver fet pensar Méchain que realment l’M102 era una mera duplicació de l’M101.

En “Observations des Nébuleuses et d’Amas Stellaires” (1907), Guilhem Bigordan fa un repàs històric en el qual inclou una referència a l’M102 per acceptar la tesi de Méchain de la identificació amb l’M101.

En el Norton’s Star Atlas (1910), conjunt de 16 cartes celestes dibuixades per Arthur Philip Norton, se suggereix que l’M102 seria la nebulosa identificada com a NGC 5979.

En “L’Astronomie” (1917), Camille Flamarion identifica l’M102, amb dubtes, amb l’NGC 5866, comparant tant la posició descrita per Messier en 1781 (14h40m d’ascensió recta i declinació nord de 56º) amb la que tindria en el 1900 degut a precessió dels equinoccis (15h03m48s i 56º54’’). Flammarion descriu, d’altra banda, l’NGC 5866 com una nebulosa espiral, assignada a la constel•lació de l’Óssa Major.

En un article de Harlow Shapley i Helen Davis dedicat al catàleg de Messier, publicat en el 1917 remarquen el fet que la versió definitiva publicada del catàleg no ofereix coordenades ni per a l’M102 ni per a l’M103. De les dues la més problemàtica és l’M102:

L’M102 és descrita com una nebulosa entre els estels Omicron del Bover i Iota del Drac. Amb una carta celeste, veureu que, pres literalment, cap objecte no podria ser seleccionat com a M102, ja que Omicron Bootis és massa lluny de Jota Draconis. Si, amb tot, “omicron” fos una errata de “theta”, la cosa esdevé intel•ligible, i l’M102 és potser l’NGC 5866, encara que en l’Atlas de Norton se la identifica aparentment com a NGC 5979. En les nostres fotografies, però, l’NGC 5866 apareix com l’objecte més brillant en aquesta regió”.

Heber Curtis inclou l’NGC 5866 en el seu catàleg fotogràfic de 762 nebuloses i cúmuls. Curtis no la identifica pas amb l’M102. La descriu com a “molt brillant; de 3×1 minuts d’arc, amb un angle de posició de 125º”. Diu que “no s’hi discerneix cap estructura espiral, però sembla una espiral del tipus d’Andròmeda, vista de cantó; el seu tret més colpidor és una franja fosca, estreta i ben marcada, al llarg del centre, amb un lleuger angle respecte de l’eix major”.

Degut a l’angle d’inclinació respecte de la Terra, es fa difícil de dir quina mena de galàxia és l’NGC 5866 (ací retrada per Bernd Koch i Stefan Korth, des de Solingen, el 12 de març del 1995). El que és segur és que té una forma lenticular o discoïdal, amb una abundor de material interestel•lar absorptiu, que produeix aquesta banda negra central. Distingir, però, si és una galàxia lenticular (amb un disc massís) o espiral (amb un disc format pel braços espirals i espais interbraquials), és més complex

En un article de Helen B. Sawyer (1948) sobre les addicions de Méchain al catàleg de 103 objectes de Messier s’hi fa referència a l’M102. Sawyer recordà l’opinió del propi Méchain, “en una lletra fa molt de temps oblidada”, tal com se’n féu ressò Bode en el seu anuari del 1786. Sawyer donà per bona l’opinió de Méchain, i mostra una certa condescendència per “la sèrie d’astrònoms que han gastat temps provant d’identificar l’M102 amb l’espiral NGC 5866”.

En la revisió del Nou Catàleg General feta per Jack W. Sullentic i William G. Tifft (publicada en 1973 com a RNGC: ‘Revised New Catalogue of Nonstellar Astronomical Objects’), l’NGC 5866 és descrita com una “galàxia brillant, de tipus el•liptic, elongada, més brillant cap al centre i d’halo difús”. S’hi assum una identificació entre l’NGC 5866 i l’M102.

En gran part influïts per la lletra de Méchain a Bernouilli, recollida per Bode i difosa ja en el segle XX per Helen Sawyer Hogg, són molts els experts en el catàleg de Messier que han assumit que l’M102 és una falsa entrada. Aquesta és l’assumpció que feia Owen Gingerich (1960), Kenneth Glyn Jones (1968) i Mallas & Kreimer (1978).

D’altres autors han indicat poc plausible una confusió entre l’M101 i l’M102. Aquesta és l’opinió de Harmurt Frommert (1995). En primer lloc, la descripció de l’M101 i de l’M102 en el catàleg de Messier no són del tot coincidents. D’altra banda, el propi Méchain, editor de la Connoissance des Temps no trobà necessari fer cap esment en edicions posteriors del catàleg de Messier (per bé que tampoc no trobà necessari d’afegir-hi descobertes pròpies fetes després del 1781). Finalment, l’NGC 5866 és l’única nebulosa de magnitud +10 en la zona aproximada de la descripció (sempre que suposem que Omicron Bootis és un error d’imprempta per Theta Bootis. Si aquesta interpretació és correcta l’estel HR 5635, de magnitud +5,25, podria haver estat “l’estel de magnitud +6” que refereix l’entrada originària del catàleg de Messier.

La identificació entre l’M102 i l’NGC 5866 té un problema afegit si hom consulta els papers originaris de Messier. En la posició indicada per Messier no apareix cap objecte. Els partidaris de la identificació, doncs, suposen que Messier s’hi va equivocar en 5º exactes d’ascensió recta, un error anàleg al que Messier va cometre en alguna altra ocasió (M48).

L’NGC 5866 és considerada habitualment com una galàxia lenticular (S0 o, alternativament, S0_3), encara que alguns autors l’han classificada com a el•líptica (E6) i d’altres com a espiral (Sa). La franja negra equatorial li ha valgut el malnom de “Galàxia del Fus” (“Spindle Galaxy”, en anglès).

En fotografies d’elevada exposició, l’NGC 5866 pot tindre més aspecte de galàxia el•líptica. Alhora, s’hi revela un seguit de cúmuls estel•lars globulars en l’halo galàctic

La franja fosca, de material nebulós absorptiu, que caracteritza l’NGC 5866, ha estat objecte de molts estudis. L’NGC 5866 fou una de les 77 galàxies espirals i lenticulars del Catàleg Revisat de Shapley-Ames (RSA) seleccionades per fer-ne un atles amb l’Infrared Space Observatory (ISO), els primers resultats dels quals foren publicats per Bendo et al. (2002). Xilouris et al. (2004) cartografiaren els núvols de pols de l’NGC 5866 i d’altres 17 galàxies mitjançant dades d’infraroig mitjà.

Hom ha catalogat dos galàxies satèl•lits de l’NGC 5866:
– l’NGC 5866A, també catalogada com a Keeler 690 o Turn 121A.
– l’NGC 5866B, també catalogada com a UGC 9769.

Hom no ha registrat cap supernova en aquesta galàxia, cosa que tampoc no és estranya si comptem que les taxes de supernoves de les galàxies lenticulars són inferiors a les de les galàxies espirals.

L’NGC 5866, de prop

L’NGC 5866, vista pel Telescopi Orbital Hubble

Amb tot el que hem dit fins ara, teníem dues opcions bàsiques. Primera, considerar que l’M101 i l’M102 són el mateix objecte i, per tant, aquesta setmana hauríem restat en la mateixa galàxia. Segona, llançar-nos al viatge cap a l’NGC 5866, en tant que candidata més probable a l’M102. Hem triat aquesta segona opció.

Des de l’angle amb el qual ens aproximem a l’NGC 5866, ens és més fàcil que no pas des de la Terra, per reconèixer la figura d’aquesta galàxia. És una galàxia lenticular, és a dir formada per un disc relativament continu. El diàmetre del disc és de 69.000 anys-llum.

Malgrat que, per diàmetre, és d’una mida de tan sols un 70% de la nostra Via Làctia, l’NGC 5866 és d’una massa similar a la Via Làctia (2•1042 kg). Això ja ens pot donar una idea de la densitat estel•lar del disc de l’NGC 5866. De totes formes, cal distingir entre el bulb central i la perifèria del disc, menys densa, encara que es fa difícil delimitar on comença un i l’altra.

La millor orientació per veure el disc de pols interestel•lar de l’NGC 5866 és tal com es veu aquesta galàxia des de la Terra. Així doncs, des de la nostra orientació, no podem afegir gaire més fins que no ens hi apropem força. Certament, és inusual en una galàxia lenticular trobar aquesta disposició. Com a molt, els núvols de pols solquen el bulb galàctic, però en el cas de l’NGC 5866 s’estenen a la perifèria del disc.

El Grup Galàctic de l’NGC 5866

El Grup Galàctic de l’NGC 5866 conté, a banda de l’NGC 5866, altres candidats a M102, com és el cas de l’NGC 5907, l’NGC 5879 o l’NGC 5870. Altres candidats a M102 són, en realitat, objectes de fons, com és el cas de l’NGC 5862, l’NGC 5867 i l’NGC 5908, i no pertanyen al Grup Galàctic.

El membre més destacat del grup és l’NGC 5866, galàxia lenticular al voltant de la qual es disposen algunes galàxies nanes satèl•lits (com l’NGC 5866B). No obstant, també tenen pes propi dues galàxies espirals de mida mitjana, l’NGC 5879 i l’NGC 5907. Membres ja menors serien, entre d’altres, l’NGC 5963, l’UGC 9776 i l’UGC 9816.

En definitiva, el Grup de l’NGC 5866 s’assembla molt a altres grups galàctics de la perifèria del Supercúmul de Virgo. La diferència rau en el fet que la galàxia principal sigui una galàxia lenticular i no una d’espiral. Però fins i tot en aquest punt hem de tindre present que hi ha una continuïtat entre les categories de galàxia el•líptica i de galàxia espiral, i que la galàxia lenticular és la baula perduda de les dues grans tipologies galàctiques.

Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: