Benvolgut, Jorge Fernández Díaz:
T’escric per agrair-te la teva roda de premsa d’ahir i perquè li facis arribar aquestes històries al Marhuenda quan despatxis amb ell. Estic segur que les publicarà a La Razón. L’independentisme m’ha arruïnat la vida i, abans que hagi d’emigrar de Catalunya, vull compartir les meves experiències amb tu perquè sé que em comprendràs i li donaràs la veracitat que mereixen.
Des de que vaig anar a la manifestació del 12 d’octubre que el meu cunyat no em parla. Encara li dec 5000 euros de les vacances, la col·lecció de DVD’s de Breaking Bad, el Mac Book Air que li vaig demanar per fer un treball fa sis mesos i, a sobre, van haver de declarar el seu Audi sinistre total un dia que me’l va deixar, però no crec que m’hagi deixat de parlar per aquest motiu. Ell, que va estar a la Via Catalana, que escolta al Llach i que fins i tot té uns calçotets amb l’estelada no suporta que jo sigui seguidor de la Camacho. Em té mania i és una mostra més de la fractura social que provoca l’independentisme.
I el mateix em passa amb el meu veí. Una vegada vaig posar-me una samarreta del PP, amb gavina i tot. Doncs, quan em va veure a l’ascensor, em va fotre una hòstia de cal déu i des de llavors no em parla. És cert que em va enxampar fent-li una neteja de genives a la seva dona. Tanmateix, la culpa va ser del meu espanyolisme. Estic segur. El paio aquest té unes vambes amb l’estelada! És un nazi! Pot trepitjar a qualsevol i llavors, què!
I millor que no et parli de la feina. Fa temps em van regalar una tassa d’aquestes que tant serveixen per beure el té, com per deixar els bolis. És blanca i està decorada amb la bandera d’Espanya. Bé, potser hauria de dir que era blanca i estava decorada amb la bandera d’Espanya, perquè es va trencar. El malparit del Puig, un administratiu de merda que tenim al despatx i que vota a ERC, va dir que li havia robat un informe. I no és cert, se’l va deixar oblidat a sobre de la seva taula. Quan el vaig veure, me’l vaig annexionar. Això sí, a l’adonar-se del meu acte d’unionisme, em va començar a cridar. Li vaig llençar la tassa i van haver de donar-li quatre punts al front. Va ser llavors quan em van acomiadar. Quina injustícia! La culpa va ser de l’indepe dels pebrots que es deixa tot a la vista.
L’independentisme ho està trencant tot. He vist morir gatets per culpa de mantes amb estelades. La gent fuma més des de que hi ha encenedors amb estelades. Jo diria també que plou més des de que es comercialitzen paraigües decorats amb estelades.
Et demano, si us plau, que facis públic el meu testimoni. L’independentisme m’està portant de mica en mica a l’abisme.
El teu seguidor més fidel.
Twitter: @alexsocietat
Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.
Des de la Mediterrània 