Florida Orange Juice 1951, de 1980sUnlimited, al Flickr
Encetar el dia amb un suc de fruita crèiem que era saludable, però l’estudi “Researchers find link between blueberries, grapes and apples and reduced risk of type 2 diabetes“, publicat al British Medical Journal, ha posat al descobert que pot augmentar significativament el risc de patir diabetis tipus 2; per contra, menjar-nos la fruita a mos rodó pot reduir-ne el risc fins un 33%.
A l’estudi, les persones que menjaven 3 racions de suc de fruita setmanalment, en substituir-les per la mateixes racions de fruites a mos rodó, van aconseguir reduir el risc de patir diabetis tipus 2.
La reducció del percentatge de risc de patir diabetis tipus 2 variava en funció de les fruites: amb els nabius s’arribà a reduir fins un 33%, amb el raïm, fresc o pansa, fins al 19%, amb les pomes i les peres fins al 14% i amb els plàtans fins al 13%.
Sweetness, de Marina del Castell, al Flickr
Les raons que assenyalen els investigadors com responsables d’incrementar el risc de patir diabetis tipus 2 associades a la ingesta de sucs de fruita són la rapidesa amb que els líquids passen de l’estómac a l’intestí i els canvis ràpids dels nivells sèrics de glucosa i d’insulina que provoquen.
A Catalunya, més de 500.000 persones pateixen diabetis. La diabetis tipus 2 comporta complicacions com l’amputació de membres, la ceguesa, la insuficiència renal, malalties cardiovasculars i vessament cerebral.
Pots reduir fins el 33% el risc de patir diabetis tipus 2 menjant-te la fruita a mos rodó. A més a més, aquí tens 11 bons trucs per barrar el pas a la diabetis tipus 2.
Reduir el risc de patir diabetis tipus 2 ens interessa!
Paga la pena posar-s’hi! Si consideres que et cal ajuda, parlem-ne.
Sophia Blasco Castell, assessora i coach
Article publicat originalment a Receptes per Viure Bé!
Coach personal
Des de la Mediterrània 
Molt interessant, Sophia. Tot i així, trobo sorprenent com varia la glucèmia entre beure’s un suc a menjar-se la peça de fruita. Que la pujada d’insulina sigui més paulatina en el darrer cas té relació amb la fibra?
Exacte, en haver-hi la fibra, la digestió s’allarga i l’arribada de glucosa al torrent circulatori és fa més a poc a poc i permet allò d’anar menjant i fregint, sense pics de glucosa que imposin pics d’insulina per normalitzar les taxes de glucosa en sang.
Jo acostumo a prendre un suc de dues taronges expremudes, sense filtrar. Noto que m’espabila molt més ràpid que no un café. A continuació hi dedico entre 15 i 20 minuts a feines domèstiques, dutxa i ja després faig l’esmorzar pròpiament dit.
Prendre suc seria positiu en casos en que ens preparem per a algún esforç? Per exemple, una mica bans de fer esport…
Pots optar per menjar-te-les a mos rodó, en comptes de prendre-les en suc, a més a més de l’avantatge en la gestió de la glucosa, en mastegar-les també els hi afegeixes la saliva que fa de predisgestor que en millorarà la digestió i l’absorció de nutrients.
Els esportistes d’alt nivell segueixen pautes d’alimentació protocolitzades, per afavorir la disponibilitat de l’energia que necessiten.
Ens interessa estalviar-nos els pics de glucosa que imposen pics d’insulina i una sobrecàrrega del sistema.
Reblogged this on Celler-Adocse.
M’ha agradat molt aquesta locució que feu servir: “a mos rodó”. La trobo molt útil i la faré servir.
Des de fa molts anys que per simple intuïció em vaig adonar que era una rucada això de baure’m el suc d’una taraonja o d’una pastanaga quan em podia menjar simplement la taronja o la pastanaga. i d’aquesta manera no es llança gens de fibra.
I a més a més, i això no sé si és compartit per tothom, a mi no m’agraden els sucs: els he d’afegir sucre per poder-me’ls empassar. En canvi la fruita, la pastanaga, etc. natural la trobo deliciosa. I menjar tomaca, per exemple, m’encanta; però el suc de tomaca em fa angúnia. Per això ja fa molts anys que no prenc cap suc de res.
L’única excepció és la xufla: m’encanta l’orxata.
M’agrada que adoptis la locució!
En menjar la fruita a mos rodó hi afegim la saliva, que en millorarà la digestió i l’absorció de nutrients.
Compartim l’encís per l’orxata de xufla.
Gràcies per comentar, Josep Maria.