A mi em sobta molt que un espanyol castellanoparlant sigui capaç de viatjar a Portugal i, tot i no haver estudiat el portuguès, pugui entendre’s perfectament amb un portuguès, cadascun parlant en el seu idioma, sense acudir-se-li de demanar el castellanoparlant al portuguès que li parli en castellà ni haver de recórrer a l’anglès, tot i que potser se’ls escapi alguna paraula i puguin haver d’inferir-la pel context o demanar algun aclariment puntual i, en canvi, quan aquest mateix castellanoparlant viatja a Catalunya ens digui (uns cops de manera més aparentment educada i d’altres menys) que no ens entén si no li parlem en castellà. I que aquesta mateixa persona, si aterra en alguna conferència, col·loqui o qualsevol altra activitat que es fa en català ens demani sense vergonya que tots canviem d’idioma al castellà per tal que ell ens pugui entendre sense necessitat de fer cap mena d’esforç.
Tan sols hi trobo dues possibles raons perquè això passi:
- Que quan senti parlar en català se li trasbalsi l’enteniment (com una mena d’atac al·lèrgic) i realment sigui incapaç d’entendre’ns a nosaltres parlant en català, però sí que, en canvi, entengui el portuguès o l’italià sense necessitat d’haver-lo estudiat.
- O que ens estigui enganyant i sí que ens entengui però o bé no estigui pas disposat a fer l’esforç necessari o bé no li doni la gana que es parli en català en la seva presència.
Què en penseu?
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
Oriol, per desgràcia em decanto per la segona opció. És tal la ràbia que els fa escoltar la nostra llengua … i que la utilitzem en tots els àmbits de la vida que el seu ADN, en el que hi tenen gravat a foc la dominació, la intolerància i la veritat absoluta, no ho pot suportar!
Per sort, hi ha persones que es volen apropar a nosaltres, a la nostra cultura, la nostra manera de ser i no hi ha res millor que la llengua per arribar-hi i estimar-nos. Ara, els que més s’apropen són els nouvinguts de països d’arreu del món (que mira que fa goig veure l’esforç que fan!) amb la ment oberta i la certesa que aprendre una nova llengua sempre és una nova oportunitat.
Als carallots que porten clucales (rotllanes que es posen als ulls dels animals que roden a una sínia, molí o era), doncs això, que vaign fent tombs que nosaltres mentrestant tenim pressa i molta feina a fer!
Jo, de vegades dubto, Carme, em dic que no pot ser que ens vulguin tan malament després de tots els diners que obté l’estat espanyol del nostre espoli, però també em fa l’efecte que l’opció correcta és la segona. Moltes gràcies pel teu comentari.
En la meva opinió, aquesta actitud rau en el fet de que durant dècades o segles, als espanyols els ha calat tant dintre d’ells el fet de que som una colònia d’escanya, que ja se’ls ha incrustat en el seu ADN. Ells, els escanyols, almenys moltíssims d’ells, quan venen a Catalunya a passejar-se o a residir-hi, hi venen amb prepotència que els atorga el pensar-se i haver assumit de que són amos i senyors perquè van a la colònia.
En certa manera també, ens fan pagar el el despotisme amb el qual els tracten a ells mateixos els grans cacics i terratinents d’aquelles terres que no vol ningú ni a preu d’or.
Mireu, al meu entendre hi ha un fet que ho demostra: Els moros a escanya hi van estar uns 800 anys, segons diu la història. Llavors quants escanyols parlen l’àrab ? Cap ni un, ja que ni tant sols saben escriure el seu. Amèrica del Sud. Mireu quina barbàrie havien d’emprar aquesta gent quan van anar a colonitzar aquelles terres, que avui, llevat Brasil,en tots aquells països només s’hi parla el castellà. Per a mi això és un fet rellevant
Els escanyols són bàsicament els bàrbars que en èpoques reculades venien del nord d’Europa, però en pitjor, perquè són uns destructors i anihiladors nats i per convicció de les cultures autòctones de cadascun dels països envaïts per aquestes hordes del mal, això sí, per la gràcia de Déu i de la que diuen que és la santa església.
D’aquí que, mireu-vos per on vulgeu que, per a ells, fins i tot Déu parlava o parla el castellà, o de què us penseu que procedeix aquella frase feta, però insultant i maligna que ells empren quan diuen: Háblame en cristiano.
Aquesta actitud, Jordi, amb comptadíssimes excepcions, de l’amo que va de visita a la colònia sí que l’he notada molts cops. Pensava que eren manies meves, però veig que aquesta sensació és compartida. Moltes gràcies pel teu comentari.
Ai, Oriol, la de casos que hi ha com aquest! Fa anys, en un lloc de venda al públic, un individu entra, li dic “Bon dia! Què volia?” i, en lloc de dir-me educadament “No le entiendo”, m’espeta “¿Por qué me hablas en catalán de entrada?”. Un altra, en un comerç similar. Entra un client, estranger, i em demana alguna cosa en anglès. Quan marxa, una clienta del barri de tota la vida, que porta 40 anys aquí, salta: “Ai, que ver, vienen de afuera y ni se molestan en aprender la lengua de aquí”. I una darrera situació, la d’una noia colombiana que em va confessar obertament que no pensava aprendre mai la nostra llengua, que perquè aprendre’n una de nova si amb el castellà ja es feia entendre. En fi, tot depèn de les ganes que un tingui de voler aproximar-se, entrar i fins i tot veure el món des d’una altra òptica, que per res anul·la les anteriors, sinó que enriqueix.
Sí, Aleix, estic d’acord amb tu, cada cop estic més convençut que és una qüestió d’actitud, que hi ha qui ni sap ni vol saber… Moltes gràcies pel teu comentari.
Li dic que no entenc el seu idioma i per fotrà l més li dic en llatí que per això l’estudiant. …
Entenc el teu comentari, Anna, perquè de vegades fa ràbia veure que t’estan enganyant i que realment t’estan entenent i que el què passa és realment una altra cosa. Gràcies per comentar.
Tots som éssers socials i nacionals i actuem segons els colors d’un mapa. Com que Catalunya no té color propi sinó que es troba amagada dintre del color francès i espanyol, hi ha ciutadans espanyols que es creuen tenir el dret d”exigir que parlem en espanyol abans de fer l’esforç d’ entendre la diferència dins les seves fronteres.
Jo també crec que és un tema més del que dius que del fet que no ens entenguin quan parlem en català. Gràcies pel teu comentari.
Visc a Mollet del Vallès i assisteixo a moltes de les conferències, xerrades, presentacions… que s’hi realitzen. Els conferenciants solen iniciar la sessió en català, però, incomprensiblement, sempre hi ha algú que diu que no entén la nostra llengua. I són persones que porten 30 o 40 anys vivint a Mollet…???????
I el cas és que normalment es tracta d’actes que s’han publicitat en català i que quedava clar des del principi que es farien en català. Gràcies, Pilar, per la teva aportació.
Jo crec que és una tercera opció. El català és la llengua més difícil del planeta! Només els éssers superiors la podem parlar.
Deu de ser això… Bromes a part, crec que entendre una llengua llatina des d’una altra llengua llatina és més qüestió de bona predisposició que de dificultat real. Gràcies per comentar, Antoni.
Fa un any vaig coneixer un alemany que parlava castella I no tenia ni idea ni que existia el catala, li parlava en catala I mentenia practicament tot, un company catala li va donar per parlarli en castella I voler obligar a tothom a que li parles en castella al alemany, perque el catala (no se per quina mena de llei, no s’enten I tampoc es pot aprendre[suposadament per alguns]), el cas es que dos messos despres el noi que va arrivar a catalunya entenen el catala sense saver ni que hera, I que li agradava escoltarlo per que hera una nova llengua, demanava en conferencies publiques que tothom canvies al castella, I la gent li feia cas, tothom dient: ui ui si que el catata no l’enten (les llengues s’aprenen escoltantles quan no les coneixes).
Vaja, que aquesta historia de canviar de llengua, fa mes mal al catala que les pallises dels faixistes a la gent que parlava catala Durant el franquisme, I aixo de que el catala no sentent es la mentida que es converteix en veritat despres de molt repetirla.
La zona de vida del catala es catalunya, cada cop que es parla una llengua es fa viure, cada cop que es deixa de parlar es mata, tothom que canvi de llengua, (tan se val cap a qui) esta assessinant deliveradament el catala.
Si estas a franca I parles qualsevol alter llengua a la gent et diuen: estem dins a frontera francesa aqui es parla el frances.
Si estas a englaterra I parles qualsevol alter llengua a la gent et diuen: estem dins a frontera englesa aqui es parla el engles.
Estem a catalunya aqui es parla catala, I si no lentenen els I fas gestos, I si no que les passin putes fins que l’entenguin com qualsevol extranger del mon en qualsevol pais del mon, estem sacrificant la nostre llengua per la comoditat de extrangers ignorans I desconsiderats amb la nostre cultura.
Gràcies, Jordi, pel cas que ens expliques i les reflexions del teu comentari.
es tracta de psicologia molts cops. jo em dedico al turisme. Les meves explicacions son sempre en catala i algun cop m.han demanat que les fes en castella. La meva resposta amb molta educacio es que ho combinaré per no crear mal ambient, que fare una explicacio en catala i el seguent poble en castella. Curiosament moltes vegades la persona que ha solicitat cambi d.idioma és la que parla quan la guia explica. A la que puc, “oblido” que toca parlar en castella. i si reclama li dic que per no escoltar.me no cal que parli en castella.
alguns cops he agafat la opcio de dir.li a la persona que solicita el castella que quan baixem del bus li tornare a explicar tot en castella, llavors…………miraculasament quan baixem del bus no trobo la persona en questió.
Tinc clara la meva postura, la gent que viu a catalunya li parlo en català.
Cada cop estic més convençut que la immensa majoria de cops no és cert que no ens entenguin. Gràcies per explicar-nos la teva experiència al respecte, Maria.