Signa un vot per la #independència

Seguint amb el bon humor del 2014 i sense deixar que aquestes històries em distreguin massa, us explicaré una història. Des que l’ANC va començar aquesta campanya (del tot respectable i admirable), que sempre que veig un punt de recollida, hi passo per davant. No sé si és perquè generalment no faig cara de bons amics (ho estic intentant resoldre) mai no em diuen res. Diumenge, però, va ser la meva. Vaig anar a mercat. Allí, un jove simpàtic em mira i es dirigeix a mi dient-me “que ja ha signat?”. Visca! penso… a veure què ens expliquen…

Jo, que no he signat, ni a data d’avui penso fer-ho tampoc, li dic que no. Que més aviat discrepo del que fan perquè no ho entenc. Li pregunto a veure què és… potser ho tinc mal entès jo… A veure si és que estant muntant un sistema paral·lel a la democràcia o què és… Més que tot, perquè com que segons els darrers CEOs la gent està tant decebuda de la política (cosa que confonen amb polítics…), que no fos que estiguessin muntant una sistema alternatiu i jo no me n’hagués adonat… El noi, se sorprèn… em diu que no, que no estan muntant un sistema alternatiu. Ho celebro! Perquè, ja m’explicareu com pot ser de democràtic un sistema que no tenen cens, de manera que només hi participa 1) els que estan informats i 2) els que clarament hi estan a favor. Per tant -sort- no estan suplint el sistema democràtic actual.

Aleshores, la pregunta és: “esteu fent una ILP?” El jove crec que es va incomodar una mica… “Una què?” – em pregunta… “Una Iniciativa Legislativa Popular” li responc jo. El pobre… no sabia què era… Però això, és evident que tampoc ho és. No n’he motivat ni incentivat mai cap, més enllà de proposar-ne a Reagrupament per tal que no desaparegués del mapa o no s’abandonés però, crec que has de fer una mena d’instància i si l’accepten llavors tens un període per recollir signatures. Total… tampoc ho és.

El noi em demana si estic en contra de votar. I és clar que no hi estic! Només faltaria. Jo li demano i li explico a la vegada, que a veure tota aquesta gent, què va votar el 2010 i el 2012 i que això s’acabaria amb una Declaració Unilateral d’Independència (DUI). Em demana què és una DUI… Sí que anem malament! Jo, no tinc inconvenient a explicar-li; amb uns apunts, és clar. 2010, Reagrupament i Solidaritat es presenten amb un programa electoral on s’apostava per la DUI. Els primers, amb 40.000 vots, no entren al Parlament; els segons hi entraren amb 4 diputats. Suport a la independència (Esquerra encara no era ni Republicana ni de Catalunya i CiU estava amb pactes fiscals), una misèria. 2012, Reagrupament, segons el meu propi punt de vista no demostrable empíricament, com que no té diners ni el capital humà que tenia perquè se l’ha deixat perdre, no es presenta a les eleccions i dóna suport incondicional a CiU i la seva consulta; Solidaritat, amb el mateix discurs que dos anys abans, perd la representació parlamentària. Entre mig… sorpresa! La reforma de la Ley Orgánica de Régimen Electoral (LOREG), que obliga als partits que no tenen representació a les institucions a recollir una sèrie d’avals: 0.1% del cens per presentar-se a unes eleccions; és a dir, complicat que Reagrupament o Solidaritat es puguin presentar amb un programa electoral apostant per una DUI. Sigui dit de passada, LOREG aprovada amb el suport (si mal no recordo) de E(RC) i CiU. Ho explicava a l’entrada Unidad.

La reflexió del noi fou: “però podem rectificar no?” Ui tant! Ara ho entenc… Això és una marranada com les que fan les criatures! El 2010 em vaig equivocar; el 2012 em vaig equivocar, i ara com que ho veig clar, ara vull que es faci el que jo dic. Dit de manera molt basta, és això, no? La meva reflexió és: votar, ui tant, ja vàrem poder votar i, si tot va bé, ho podrem tornar a fer i ben aviat. Des que tinc ús de raó que sóc independentista i mai ningú m’ha fet massa cas; ara que els que no van voler donar suport a la independència en unes eleccions pel sistema tradicional volen la independència, tots a fer-los cas. Doncs, ho sento però, no. I no perquè no sigui independentista o no vulgui la independència, sinó perquè m’agrada respectar les regles. Dit d’altra manera, què passaria o dirien si una gent es mobilitzés i intentés per la via no democràtica qualsevol bestiesa? Aleshores, aquestes mateixos demanarien quina representació parlamentària tenen… Tots plegats, hem d’aprendre a fer ús de la democràcia. Aquesta, no té cap culpa que la gent no sàpiga votar.

Passats uns dies, he cercat una mica d’informació sobre la campanya de “Signa un vot”. Segons la web de l’ANC, “és una campanya adreçada a incentivar els ciutadans de Catalunya que exerceixin el dret de petició”. Imagino que els pobres catalans que viuen a fora no… (molt democràtic) I què és això? “És un dret fonamental reconegut per la Constitució espanyola (art. 29) [Tornar-hi!] i l’Estatut d’autonomia de Catalunya (art. 29.5è) i és regulat per la Llei Orgànica 4/2001. D’acord amb el Reglament del Parlament de Catalunya es pot exercir aquest dret davant el Parlament (art.60)”. I perquè l’exerceixen? “Per demanar al Parlament de Catalunya que dugui a terme totes les iniciatives polítiques perquè es pugui celebrar, no més tard del 31 de maig de 2014, una consulta democràticament i políticament vinculant en la qual es pregunti as ciutadans de Catalunya si volen o no que Catalunya esdevingui un estat independent. En cas que això no sigui possible perquè l’Estat espanyol no permeti, impedeixi, o dilati la celebració d’una consulta democràtica o unes eleccions plebiscitàries, o no en reconegui els resultats, es demana que aquesta PETICIÓ sigui entesa com una manifestació lliure d’una voluntat favorable (“VOT”) perquè els representants electes del poble de Catalunya DECLARIN LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, d’acord amb el dret internacional, com a molt tard l’11 de setembre de 2014”

Unes reflexions al respecte. En primer lloc, prenem-nos tots plegats de manera seriosa la independència. El simpàtic noi amb tota la bona voluntat i bona fe que va anar a la caça de la meva signatura, no em va saber explicar res de tot això; més dramàtic encara no saber què és una DUI si pot ser una de les finalitats. Dit això, alerta; que recordi, el cas de Kosovo (el que ens serveix de referència) no va anar així. Es va declarar la independència amb la legitimitat atorgada per uns ciutadans als seus diputats i llavors, un cop s’havia declarat, es va demanar un referèndum de ratificació. El que està fent l’ANC (insisteixo, amb molt de respecte i admiració) dista força de la democràcia. Ni hi ha cens, ni hi ha suport institucional, ni hi participa tothom. Tanmateix, ànims! que no comptin amb la meva signatura però, ànims i felicitats per la tasca que esteu fent.


Carles Costa – Signa un vot per la #independència

_

Quant a

Enginyer Tècnic en Informàtica de Sistemes per la UOC i, Persona Humana. ccm1714cat@gmail.com He escrit un llibre: Construint la meva Catalunya ideal. El pots llegir i descarregar des del meu bloc (www.ccm1714.cat).

Arxivat a Cultura i Societat
11 comments on “Signa un vot per la #independència
  1. Dani ha dit:

    Pots riure’t tant com vulguis d’un xaval que has agafa’t despistat,… cosa que diu més de tú que no pas d’ell. només t’ha faltat comparar els que recullen signatures amb els nazis o amb els d’ETA, tal com plau a Intereconomía i a la cúpula i votants del PP. En cap moment es planteja un sistema alternatiu al democràtic tot i que l’actual sistema espanyol dista molt de ser democràtic incloent, tal i com tothom sap, articles imposats pel búnquer franquista que va pujar de la maneta de Hitler i Mussolini al poder desprès d’un cop d’estat. Tothom sap també que la Unió Europea ha frenat mesures legislatives espanyoles per antidemocràtiques, cas de la doctrina Parot o ha qüestionat lleis de punt final. També es demana la investigació de crims feixistes, de terrorisme d’estat com els GAL, etc. I ara perquè uns xavals recullen signatures et sembla una barbaritat antidemocràtica? Tú que acceptes les regles del joc d’una constitució semi-feixista?,…jojojojojojo,… no em facis riure tant, home!

  2. Carles Costa ha dit:

    Dani,
    no era la intenció fer-te riure…

    Agraeixo la teva aportació com totes. Anem a pams.

    Afirmo que segueixo de tant bon humor perquè coses com aquestes (inclosos comentaris) no em posen de mal humor. Així de senzill. Sóc independentista des que tinc ús de raó, de manera que intento que mentre distreuen el personal amb estatuts, pactes fiscals, i altres coses (del tot legítimes i respectables), això no em faci canviar el meu estat d’humor.

    El xaval que jo anomeno respectuosament jove simpàtic, doncs és això, més gran que jo, però un jove simpàtic. No crec que et digui més de mi que d’ell, doncs no em coneixes i no crec que sàpigues del meu tarannà. T’aconsello tornar a llegir l’entrada i fixar-te en frases com “El noi em demana si estic en contra de votar. I és clar que no hi estic! Només faltaria”, “que no estan muntant un sistema alternatiu. Ho celebro!” o ” I no perquè no sigui independentista o no vulgui la independència, sinó perquè m’agrada respectar les regles” o “Tanmateix, ànims! que no comptin amb la meva signatura però, ànims i felicitats per la tasca que esteu fent”.

    Si seguissis els meus escrits hauries llegit “La cultura política i democràtica catalanes” (http://www.ccm1714.cat/2013/11/la-cultura-politica-i-democratica.html) on sí que faig una espècie de comparació. És un problema del que s’entén per política i democràcia.

    Que no és un sistema alternatiu, ja ho apunto. El sistema polític espanyol, dista molt de la democràcia. Ho he escrit diverses vegades. No crec que Espanya sigui un país massa democràtic. Estem d’acord.

    El tema franquista, GALs i altres, el treus tu. Just dir-te que per Hitler, segons he llegit, Franco era un aficionat i mai li va prestar massa atenció. Senzillament, li queia simpàtic perquè anava contra els comunistes i això a Hitler ja li anava bé.

    La barbaritat antidemocràtica, l’anomenes tu, no jo. El que dic és que no ho entenc, discrepo i que no comptin amb la meva signatura. Per tant, insisteixo “ja m’explicareu com pot ser de democràtic un sistema que no tenen cens, de manera que només hi participa 1) els que estan informats i 2) els que clarament hi estan a favor” i “Ni hi ha cens, ni hi ha suport institucional, ni hi participa tothom”. Per mi, això no és democràtic. Potser per tu sí. Per mi, són més democràtiques 1) unes eleccions i 2) una ILP. Que una petició d’un col·lectiu faci prendre una decisió als representants de tot un poble… hi ha alguna cosa que falla; per això hi ha les ILP com la dels toros. No només això, sinó que s’hauria de fer l’11 de setembre d’aquest any a molt tardar… Amb el més calent a l’aigüera. O tu tens informació que ja hi han totes les infraestructures d’estat muntades i a ple rendiment? Un xic de seriositat… Tampoc ens hauríem d’oblidar que Catalunya és una de les úniques, sinó única comunitat autònoma de règim comú (!!!!), que no té una llei electoral pròpia. Per tant, la democràcia espanyola és lamentable però la catalana tant o més perquè amb 30 anys han sigut incapaços de fer una llei electoral.

    Sobre les regles del joc… Sí. l’ANC amb aquesta campanya, s’empara amb l’article 29 de la constitució espanyola primer i llavors amb l’estatutet d’autonomia (també ho he apuntat). Jo, no tinc cap interès en canviar les lleis espanyoles com tants catalans ni recolzar-me en elles. Per això les respecto. Les respecto, no m’agraden i en vull unes de noves. Hi ha un dret reconegut internacionalment (carta dels Drets Humans) que reconeix l’autodeterminació de tots els pobles. Doncs això mateix reclamo. Cremar les etapes de manera ràpida, convocar eleccions, donar legitimitat als nostres representants i fer la DUI quan estigui tot llest. Ni tinc ganes de quedar bé amb els espanyols, ni que em distreguin amb tantes històries. Així de senzill.

    De totes maneres, qualsevol cosa menys tirar pel dret com apuntava en l’anterior entrada “Estem encallats” (http://www.ccm1714.cat/2014/02/estem-encallats.html). El més important, és queixar-se, donar les culpes als altres de tots els mals (bàsicament als espanyols), no agafar el toro per les banyes i mirar cap a una altra banda i finalment, distreure.

    Jo entenc que el que escric no agradi (no és gens nou) però, ho escric fruit d’unes reflexions. M’agradaria trobar arguments per pensar diferent però més enllà de criticar-me, trobo a faltar uns contraarguments o alguns arguments per desmentir el que dic. No tindria cap inconvenient a rectificar.

    I, riu, riu. De veritat. Encara que no sigui per això però, riu. Riure és saludable; allibera endorfina, l’hormona de l’alegria, si mal no recordo. I el més important, és que visquem tots plegats amb alegria; compartint o no opinió però, amb alegria. Com apuntava a l’inici de l’entrada, amb bon humor.

    Moltes gràcies de nou per l’aportació.

  3. Jordi Camps ha dit:

    Sempre m’han agradat els vostres comentaris. Però aquesta vegada no puc pas compartir el vostre criteri. No sé, em dóna la impressió que cerceu tres peus al gat. Doncs mireu Carles, jo no filo pas tan prim com Vós. Vaig signar per aquesta iniciativa, i si demà n’hi hagués una altra, també la firmaria, i si demà passat n’hi hagués encara una altra també. Vull la independència del meu petit país i no esmerceré esforços i encara menys signatures, si amb elles puc posar un grà de sorra a la nostra fita. Ah! també vull la DUI, i més a més, signaré amb els ulls tancats, si és per no entrar a la “Desunió Europea”. Tot sigui per marxar ben lluny del feixisme espanyol i ben lluny de Brusel·les, on sembla que només el simporta el puto calé.

    • Carles Costa ha dit:

      Jordi,
      Moltes gràcies pel seu comentari.

      L’entenc perfectament. Jo també vull la independència. El que passa és que em fa la sensació que ens distreuen amb moltes iniciatives que són del tot respectables i admirables. Jo havia anat a fer campanyes independentistes per unes eleccions per diversos pobles i sovint no venia ningú a escoltar-nos. Només tractàvem de fer arribar un missatge i que la gent tingués l’oportunitat de poder-ho valorar i donar suport en unes eleccions. Suport, 0.

      El que dic és que tot això està molt bé però el que hem d’aprendre els catalans és a votar. Així de senzill. En primer lloc, una llei electoral pròpia i en segon, aprendre a votar. Aprendre a votar com ho fan arreu. Em convé el programa electoral? li dono suport. No em convé, no n’hi dono. I, aprendre a canviar el suport als partits polítics en funció dels propis interessos.

      És per això que discrepo d’aquesta manera de fer. No vull posar un CAT a la matrícula; vull una matrícula del tot legal en una meva Catalunya independent. No vull haver de signar i demanar unes seleccions catalanes; vull unes seleccions nacionals de Catalunya on no hàgim de demanar res a ningú. Tampoc vull que el congrés de diputats espanyol s’accepti el català; el que vull és que no hi hàgim d’anar a fer res. I així, anar fent.

      Quan dic no vull, no seria ben bé la paraula. El que he après durant molts anys és els catalans aprenem a base de garrotades. Aleshores, la reflexió que faig és que mitges tintes per tenir-nos contents, no m’interessa. No vull haver de demanar les coses a Madrid ni intentar fer-nos cabre a dins la seva legalitat; el que vull és sortir-ne.

      No sé si em sé explicar…

      Celebro que discrepem, Jordi, perquè així hi ha debat, que, en definitiva, és una de les coses més interessants.

  4. Dani ha dit:

    Quan algú es riu repetides vegades d’una altra persona perquè està en posició de superioritat l’hi escau molt bé l’adjectiu de prepotent. No cal ser psicòleg per veure-ho ni tant sols tenir-te al davant. La teva escriptura, com la meva i la de tothom, també ens informa sobre certes característiques de la nostra personalitat tals com el nivell d’estudis que, alhora, és un indicatiu del seu nivell socioeconòmic o de la descripció d’una acció o d’un pensament que poden identificar-se fàcilment amb un adjectiu a grans trets. El tema del franquisme o dels GAL o la doctrina Parot l’ha tret l’Unió Europea, jo només ho destaco per exemplificar la manca democràtica d’espanya. Pel que fa a les dictadures feixistes, tant Franco, com Hitler com Mussolini eren titelles del gran capital,…
    La paraula barbaritat l’he usada jo però basat en la teva descripció. Sobre la petició de signatures de l’ANC per demanar al govern de la generalitat la DUI si espanya no reconeix el dret a referèndum jo no ho trobo bé. Tampoc trobo bé mantenir Catalunya dins la UE. Tampoc trobo bé seguir dins el sistema econòmic capitalista. Hi ha moltes coses que no trobo bé però sí he signat perquè no sóc jo qui ha de dictar el que han de fer els altres i si, com jo, com la CUP o com les opcions de SI o Reagrupament o la teva no estan en disposició de tenir la majoria social per dur a terme els seus objectius es poden fer 2 coses. Reconèixer-ho i acceptar-ho, esperar el moment que la majoria social es senti identificada en els meus postulats i col·laborar generosament en tot allò que faci possible una constitució més democràtica que l’espanyola, un estat que asseguri la viabilitat internacional, lliure i justa de la nostra llengua, cultura i identitat i la possibilitat que un nou estat català pot oferir als meus postulats que restarien més a prop del poder del que mai podran estar-ho dins l’estat espanyol. Tot i que també pots comportar-te com un ressentit prepotent i tancar-te en banda a tot allò quer no facin el que els diguis tú,… amb la qual cosa pots fer riure a més d’un.

    • Carles Costa ha dit:

      Dani,
      et puc ben assegurar que les meves paraules eren sinceres. No em ric de ningú; en tot cas d’un mateix.

      T’era sincer quan et deia que no pretenc fer riure, sinó que apunto una reflexió. Qui la vulgui, la pot llegir, opinar i reflexionar-hi; qui no, no.

      També t’era sincer quan et deia que riguis i t’ho dic amb tota la bona fe del món. He començat el 2014 amb una altra actitud. Llegint Mario Alonso Puig, Joe Dispenza, Jorge Bucay… M’interessa molt el poder de la ment, la intel·ligència intuitiva i emocional i la manera com l’estat d’ànim ens afecta la ment i el cos. Insisteixo, ho dic sincerament. En cap cas és un acte de prepotència ni ànim d’ofendre. Personalment, agafar-me les coses amb bon humor i preocupant-me del que depèn de mi, em va bé. Les que no depenen de mi (per exemple tot aquesta història), senzillament no m’hi atabalo; ho havia fet i només em portava que malestar i maldecaps. Tanmateix, et demano disculpes si t’has sentit ofès.

      Referent als teus apunts, el mateix que en Jordi. Celebro que tinguem opinions contraposades perquè així es poden debatre i comentar. Probablement, no votarem els mateixos partits polítics. Això també és el que fa gran un país i la democràcia; que hi hagi diversitat.

      Quan tot aquest procés acabi -i espero que amb la independència de Catalunya- entenc o vull creure que els nostres representants polítics hauran de redactar una nova constitució on contempli tot el que apuntes. Nosaltres haurem donat suport a uns polítics i aquests tindran el deure de fer això. Llavors el poble li haurà de donar suport o no. Així és com crec que funciona. Reagrupament en va redactar una i tampoc em semblaria bé que es recollissin signatures per establir-la; crec que no és el sistema. O, pitjor encara, imagina que un cop aconseguida la independència diversos col·lectius es dediquessin a fer constitucions i a recollir signatures amb la idea d’imposar-la a un Parlament… Jo, no ho veig clar i discrepo… No seria la via.

      No ens podem acostumar a fer les coses d’aquesta manera. Ens hem d’acostumar a llegir-nos programes electorals i donar suport als partits polítics en funció d’això. Alhora, penalitzar els mals polítics retirant-los el suport i exigir una llei electoral on es premiï la regeneració democràtica com també la participació ciutadana a base de referèndums. Si això no ens agrada, sempre podem ser anarquistes, passar dels polítics i basant-nos únicament amb les iniciatives ciutadanes; a mi no m’agrada però, si és el que vol la majoria… Avui els independentistes som majoria però fent-ho així, qui no et diu que demà els capitalistes siguin majoria? Imagina que un col·lectiu capitalista inicia una campanya per una política capitalista i recull signatures únicament de la gent capitalista; aleshores, sense cap suport electoral/institucional i sense cap mena de cens, vol que el Parlament la digui a terme. Et semblaria bé? A mi no, perquè són coses que s’han de portar en un programa electoral. Sempre podrien 1) presentar-se a les eleccions o 2) presentar una ILP.

      En tot cas, és una opinió.

      Moltes gràcies de nou per l’aportació.

  5. Dani ha dit:

    El que estàs fent és reduïr a l’aburd una petició ciutadana organitzada per l’ANC. Jo no sóc e l’ANC i potser en Jordi Camps tampoc. Vols que et digui la veritat?: No conec ningú de l’ANC que hagi signat però tots ho hem fet perquè sabem el que significa i perquè tot i que no compartim la mateixa ideologia política si coincidim en no esperar més per declarar la DUI. Tota aquesta futurologia inverosímil de crear constitucions a base de signatures, etc. no és res més que reduïr a l’absurd aquesta petició ciutadana. D’altra banda: jo seré molt anticapitalista però si la majoria social del meu país és el que vol,… com pots dir que no ho acepto? És que no portem vivint en el capitalisme tota la vida? Mentre el que decideixi la majoria social no sigui contrari als drets humans,… poden fer el que vulguin. Torno a repetir-ho: la teva insistència contra la petició de l’ANC no és res més que un rampell. Jo sóc contrari a moltes coses dels que ens estan duent cap a la independència (tot i que encara està per veure si ho farà CiU o ERC),… però jo no sóc un rampellut. Pots seguir buscant tants 3 peus al gat com vulguis a aquesta petició. No m’interessen els teus rampells. Fins una altra!

  6. Jordi Camps ha dit:

    En la meva modesta opinió, no anem bé per aquest camí. Pel què sembla, tots els qui hem debatut en aquest article tenim un objectiu comú, que és la INDEPENDÈNCIA DEL NOSTRE ESTIMAT PAÍS. I ho escric en majúscules perquè no dubto que és estimat almenys per nosaltres. Per tant penso que no és de llei que ens “barallem” perquè si ho elevem a l’escala
    socio-política, en sortirem escaldats. Discrepo d’un punt en especial que diu en Dani. I aquest punt és on diu que: “(sic)…esperar el moment que la majoria social es senti identificada en els meus postulats i col·laborar generosament en tot allò que faci possible una constitució més democràtica que l’espanyola, un estat que asseguri la viabilitat internacional, lliure i justa de la nostra llengua, cultura i identitat i la possibilitat que un nou estat català pot oferir als meus postulats que restarien més a prop del poder del que mai podran estar-ho dins l’estat espanyol…… “. Aleshores discrepo, perquè si no agafem aquest tren, hauran de passar moltíssims anys abans no en passi un altre. No ho veieu que no podem esperar ? No veieu que sense Catalunya Espanya no tira del carro ? Com voleu llavors que ens facilitin una nova oportunitat. Ara és l’hora, ARA o MAI. És la meva opinió.

  7. […] els comentaris que ha suscitat la primera part de l’entrada “Signa un vot per la #independència”, d’alguna manera em veig empès i motivat per escriure’n una segona per poder matisar, […]

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: