La tupinada de Collboni

Abans de dir el que vaig veure dissabte passat a la seu del Raval del PSC voldria deixar clar que mai, quan vaig viure a l’Índia, vaig sentir animadversió pels pakistanesos. I que ara, que visc a Ciutat Vella de Barcelona, baixo a comprar l’aigua, la cúrcuma i els picles de mango als pakis del meu carrer. No crec en els murs ni en els controls migratoris i crec, en canvi, en la unitat humana.

Dit això, he vist cues de pakistanesos a la seu socialista del carrer dels Àngels. Famílies, homes i dones, però sobretot força grups d’homes. He vist dos pakistanesos que li donaven a un tercer una papereta preparada per votar pel candidat Collboni. He vist com, veient que l’home no sabia escriure (en català o castellà, s’entén), li omplien la papereta amb les dades que demana el PSC per poder votar. He vist, mentre feia cua, amb pakistanesos davant meu i darrere meu, com un dels homes de la cua portava uns papers amb la foto de Jaume Collboni. També he vist interventors. El que m’ha rebut, que era de la Laia Bonet, m’ha preguntat si era del partit, i jo li he donat més explicacions de les que calia: que si em semblava interessant participar en unes primàries obertes, que si ja havia donat les meves dades… He vist els interventors, mentre esperava a la cua, cada cop més preocupats. Tots? No, tots no. Tots excepte l’interventor de Collboni. Ha passat davant meu, s’ha adreçat amb familiaritat al grup de pakistanesos que estaven a punt d’entrar a la sala de votació i els ha donat les gràcies per venir. Per la manera en què s’hi ha adreçat, era evident que els coneixia i que havien parlat prèviament. Més tard, un cop dins de la sala, el mateix interventor es movia com peix a l’aigua, buscant formularis, bolígrafs i el que calgués perquè els pakistanesos entressin les dades. Els altres interventors, amb cara de preocupats.

No només els interventors estaven preocupats. He vist també un pakistanès preocupadíssim. Per què? Perquè portava un document que acreditava on treballava, però no on vivia i, per tant, no podia votar. I per saber si podia arribar a temps a votar amb la informació necessària, ha preguntat a quina hora tancarien les urnes. Després ha marxat ben ràpid.

El PSC ha organitzat unes primàries obertes on tothom tenia dret a votar si pagava un euro i signava un paper on desitjava sort electoral al partit (aquest detall més aviat cutre anava dirigit als promotors i seguidors de la campanya del candidat Jordi Martí, els mateixos que l’interventor de Laia Bonet m’ha semblat que volia detectar). Però el cas és que tothom podia votar si volia. Pakistanesos inclosos, per suposat. El que resulta sospitós és que un col·lectiu determinat com aquest estigui interessat massivament en les primàries del PSC i amb cares de transcendència, com si s’hi juguessin alguna cosa important. I és encara més sospitós per qualsevol que ho hagi vist que portessin fotos i paperetes d’un candidat concret i que mostressin familiaritat amb l’interventor d’aquest candidat i no amb els altres.

No puc dir quin és el motiu de les cues de pakistanesos a la seu del Raval, però sí explicar allò que els altres interventors comentaven, indignats i fora del recinte, amb qui volgués parlar amb ells. Segons deien, Jaume Collboni o els promotors de la seva campanya haurien escampat per les mesquites de Barcelona que, si el votaven, s’accelerarien els tràmits per donar-los la nacionalitat. Si jo sóc pakistanès, em donen un euro per votar (com també es diu que s’ha fet) i em prometen la nacionalitat, què puc perdre per acostar-me un dissabte a la tarda a una seu electoral?

Al final d’aquest enllaç (sota el títol Ja portaven les paperetes preparades) trobareu l’àudio de l’entrevista que Jordi Basté ens va fer a l’Albert Sort i a mi a El món a RAC1 arran dels fets descrits aquí. I aquí trobareu una reflexió sobre les acusacions de xenofòbia que han escampat persones de l’entorn del PSC.

Antoni Lozano

img-20140329-wa0001

imag0567

img-20140329-wa0002

Tagged with:
Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “La tupinada de Collboni
  1. Antoni Alcázar ha dit:

    Com a barceloní que sóc, em preocupa que un individu com en Collboni obti a l’alcaldia…

  2. Antoni ha dit:

    Jo no entro en valorar el candidat, només he volgut descriure el que he vist, que em fa pensar que la democràcia made in PSC és molt millorable. Estaria bé que s’aclarís tot aviat.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: