No n’hi ha prou amb manar, cal que el que mana sàpiga manar. Per això, un dels aspectes que va incloure en Marc Terenci Varró (segle I aC) al seu tractat sobre l’explotació agrícola i ramadera “Rerum rusticarum” (Del Camp) va ser el de l’organització dels equips de treball al camp i la direcció dels mateixos. Aquestes són algunes de les recomanacions que hi podem llegir:
“cal principalment fer caporals els que són destres en coses de pagesia, car no solament hauran de manar, sinó també posar-hi les mans, per tal que fent-ho, hom els imiti i conegui que amb motiu el comanden perquè excel·leixen en saber. I que no se’ls ha de permetre que comandin de guisa que corregeixin més amb assots que amb paraules, si el mateix resultat, però, pots aconseguir. […] Que els caporals han d’ésser alegrats amb premis i s’ha de procurar que tinguin peculi i mullers co-esclaves de les quals hagin fills, car amb això esdevenen més ferms i més lligats a l’heretat […] Que s’ha de guanyar amb afalacs la voluntat dels caporals, fent-los algun honrament; i en fet dels bracers que avantatjaran els altres, s’ha de tractar amb ells quines feines s’hagin de fer, car quan es fa així, es pensen ells ésser no tan menyspreats i que són tinguts en algun valer per l’amo. Que es tornen més afectats a la feina tractant-los més liberalment, o bé amb aliments, o bé amb abundor de vestits, o bé amb remissió de treball o amb permís de poder pasturar algun bestiar propi en l’heretat, i amb coses d’aquesta mena, per tal que recobrin la voluntat i la benvolença vers l’amo aquells als quals s’hagi manat un treball massa feixuc o imposat algun càstig.”
Marc Terenci Varró
Les indicacions que hi donava, orientades a donar exemple, reconèixer i motivar en lloc de castigar, sorprenen per la seva modernor si tenim en compte que van ser escrites ara fa ja més de 2.000 anys.
Oriol López
“cal principalment fer caporals els que són destres en coses de pagesia, car no solament hauran de manar, sinó també posar-hi les mans, per tal que fent-ho, hom els imiti i conegui que amb motiu el comanden perquè excel·leixen en saber. I que no se’ls ha de permetre que comandin de guisa que corregeixin més amb assots que amb paraules, si el mateix resultat, però, pots aconseguir. […] Que els caporals han d’ésser alegrats amb premis i s’ha de procurar que tinguin peculi i mullers co-esclaves de les quals hagin fills, car amb això esdevenen més ferms i més lligats a l’heretat […] Que s’ha de guanyar amb afalacs la voluntat dels caporals, fent-los algun honrament; i en fet dels bracers que avantatjaran els altres, s’ha de tractar amb ells quines feines s’hagin de fer, car quan es fa així, es pensen ells ésser no tan menyspreats i que són tinguts en algun valer per l’amo. Que es tornen més afectats a la feina tractant-los més liberalment, o bé amb aliments, o bé amb abundor de vestits, o bé amb remissió de treball o amb permís de poder pasturar algun bestiar propi en l’heretat, i amb coses d’aquesta mena, per tal que recobrin la voluntat i la benvolença vers l’amo aquells als quals s’hagi manat un treball massa feixuc o imposat algun càstig.”