L’ABC de l’esperança

Si no hi tenen inconvenient, em faria goig compartir amb vostès una portada del diari espanyol ABC. Més que res perquè la trobo encertadíssima. Segurament és la més encertada de tota la seva punyetera història de fal·làcies i falòrnies. I no, home, no ho dic per això del “Sexo es vida” que hi diu allà a baix a la dreta i que —tot i ser absolutament cert— no em crida l’atenció perquè surt en moltes portades de molts diaris.

No la troben sublim i magistral? Pel que aquesta gent pot arribar a donar de si sense que la bava els inutilitzi el teclat de l’ordinador, vull dir. Perquè, cony, ja que avui “El Procés” arriba al Congreso espanyol, ells, evidentment, hi han de dir la seva. I és clar, per a ells la pantomima que es perpetrarà avui al Congreso, amb una gran majoria contrària a que Catalunya pugui expressar-se a les urnes, no és una passa més —necessària— del procés, sinó una mena de topall cojonudo que per cojones acabarà amb el nostre trajecte i els nostres anhels. Per això trobo que la portada és una representació magnífica, fixin-s’hi bé. Hi ha una via, que òbviament representa la democràcia que reclama la majoria de catalanes i catalans, que mor tot just quan arriba al Congreso, representat amb un dels ferotges lleons que en presideixen l’entrada. “El Congreso para els peus a la democràcia”, seria el coi de titular subliminal. En Franco se l’està pelant ara mateix mentre en Suárez li fa de claca.

De tota manera, si analitzem una mica més profundament el que ens estan mirant de dir, pot ser que ens agafi un atac de riure i que hàgim de córrer a canviar-nos de calces i/o de calçotets. Però què espera, aquesta gent? Que potser volen que aquesta tarda mateix despengem les estelades del balcó simplement perquè los diputados van en contra nostra? O que ens passin de cop les nostres immenses ganes de sortir al carrer a dibuixar una ve baixa humana? Va, home, va, senyors de l’ABC, que nosaltres som difícils d’espantar! Pensin, sense necessitat d’anar més lluny, que el PSC ens va dir que faria unes primàries, que després va fer una tupinada de merda, i que encara hi ha qui ho troba un legítim acte d’honestedat democràtica. Com si comprar vots de persones que no saben ni què coi voten fos el més normal del món, saben? No, a nosaltres ja no ens espanta ni ens sorprèn res, home. Facin-se’n la idea. Avui ens diran que no. Sí. Però ens ho passarem sobirana, reiterada i metafòricament pel cul. Que per a això el tenim, el cul metafòric, per passar-nos-hi injustícies, fatxenderies i bajanades. I avui farem pleno al 15.

I sàpiguen, per cert, que ja poden posar tots els lleons de pedra que vulguin en totes les vies de tren que vulguin, que nosaltres viatjarem en avió. I si ens tanquen els aeroports, anirem a peu. I si ens posen cadenats, els tallarem a cops de pixa. Surtin amb els braços alçats —no, un braç només no, alcin els dos, collons, no s’emocionin— i alliberin els hostatges; ha arribat la democràcia.

Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com

 

Quant a

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.

Arxivat a Cultura i Societat
One comment on “L’ABC de l’esperança
  1. Jordi Camps ha dit:

    Clar i català. Molt bé. Però coi, ells poc ho entenen això que Vós els dieu, ja sabeu que aquella ètnia africanoide de l’altiplà junt amb aquella altra sub-ètnia socialistoide, idiomàticament són uni-neuronals. El seu cap no els dóna per tant. Ja ho deia una senyora: D’allà on no hi ha, no en pot rajar.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: