ISABEL, LA SÈRIE

TVE emet una sèrie anomenada “Isabel,” basada en la que va ser reina de Castella i amb el seu espòs, Ferran II de Catalunya. Jo temia, quan se’n feia reclam, que seria molt parcial, com sempre ha estat la interpretació del que va ser un matrimoni dinàstic, però que no va ser pas la “unidad de España” i d’altres mentides i falòrnies que han pervertit la historiografia fins als nostres temps. Cada cop que tenia un dubte, consultava fonts bibliogràfiques – les més fiables i allunyades de la historiografia espanyola- i havia de reconèixer que estava equivocat, fins que el dilluns 3 de desembre, hi ha hagut algunes coses que desdigui de la correcció històrica d’aquesta sèrie.
En el capítol que Granada és conquerida, es ve a dir que cau en mans de Castella i Aragó – Per aquella època per Aragó s’entenia era aquest país, més Catalunya, València, més Balears i Sicília- cosa que no és certa i sinó que ens ho digui un entès en la matèria com l’ historiador Ferran Soldevila: “Un cop més els països catalano-aragonesos sense que vagin a cercar ajuden Castella en la seva obra de reconquesta, ara a finir-la, a coronar-la.”
O sigui, aquest gran savi, ens explica que Catalunya durant la reconquesta sempre va ajudar a Castella sense contrapartida, però en canvi, Castella mai no ho va fer amb Catalunya. Això és un retrat fidel del que passa actualment, Catalunya aporta a Espanya molt més que no pas en rep i no només en l’aspecte econòmic sinó en cultura, esport, ciències sinó vejam el gran nombre de catalans i catalanes universals que han excel·lit en tots aquests camps i que sent un gran honor per a Catalunya, han donat un gran profit a Espanya.
La sèrie televisiva “Isabel” té un magnífic repartiment – per cert amb molts catalans com actors i en la tècnica-, un bona ambientació i també cal agrair que hi aparegui la senyera repetits cops i que es faci alguna al·lusió a Catalunya, quan per exemple Ferran diu al seu pare Joan II: “mi mayor honor es ser príncipe de Girona” i efectivament, l’hereu de la corona catalano-aragonesa duia aquest títol, i que per cert avui dia també duu un borbó, però voldria acabar amb les paraules de Voltaire esperant que serveixin de punt de partida: “La mentida s’ha imposat durant massa temps als homes; ja és hora que siguin conegudes les poques veritats que hom pot destriar…”

Autor: Francesc Rebolledo

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Arxivat a Altres
4 comments on “ISABEL, LA SÈRIE
  1. didaclopez ha dit:

    És impossible contemplar uns fets del passat sense pensar en el futur d’aquell passat, que també, ara, és passat

  2. didaclopez ha dit:

    Per exemple, la història dels reis Ferran i Isabel es llegeix com a fundacional, pensant en el fet que aquesta unió dinàstica es projecta en el futur, primer amb els Àustries i després amb els Borbons. En canvi, si el fill de Germana de Foix hagués arribat a l’edat adulta, i s’hagués produït una separació de les dues Corones, la lectura dels reis Ferran i Isabel hauria estat diferent, amb una menor investigació històrica i amb una menor divulgació popular dels fets

    • Estic totalement d’acord amb tu, però això que tu dius no és l’objectiu del meu article sinó quan es parla de la conquesta de Granada, Catalunya hi va col·laborar sense res a canvi, situació similar a l’actualitat.
      Moltes gràcies

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: