Absolutisme constitucional

const

Hola, Viquipèdia, tinc un dubte: què és l’absolutisme?

L’absolutisme fou una filosofia política característica de l’Europa d’època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Intel·lectualment aquest pensament el van formalitzar com a tal diversos filòsofs durant el segle XVI i XVII. Un dels primers fou Jean Bodin (1530-1596) que proposava una monarquia sense limitacions jurídiques (però sí les religioses) a qui tots els súbdits havien de retre obediència (però admetia que aquest sistema podia degenerar en una tirania). El teòric més important per definir l’absolutisme fou l’anglès Thomas Hobbes (1588-1679). Ell considerava que els humans en estat natural són dolents i lluiten entre ells per sobreposar-se els uns damunt dels altres; per això considerava necessari que renunciessin a la seva llibertat en favor d’un ens sobirà omnipotent que vetllés pel benestar general. Finalment l’influent clergue Bossuet (1627-1704) va aportar la teoria de l’origen diví de la monarquia francesa durant l’enfrontament que aquesta mantenia amb el Papa de Roma sobre qui devia obediència a qui, teoria que després van reivindicar totes les monarquies (i posteriorment algunes dictadures, admiradores de l’absolutisme). Alguns pensadors sostenien que, com que el rei és escollit per Déu, el monarca ha de tenir en l’exercici de les seves funcions els mateixos límits que la divinitat, és a dir, cap.

Com això de monarca absolut no resulta gaire modern ara, els salvadors de la pàtria s’han inventat un nou concepte: la Constitució Absoluta. Aquesta llei és tot. De fet, segons el fiscal general de l’Estat: “lo que no está en la Constitución no existe”. I ja està. Fi del debat.

Fixeu-vos si eren intel·ligents els pares de la criatura que ja, l’any 1978, van preveure les necessitats legislatives dels espanyols pels segles dels segles. És a dir, els futurs ciutadans de l’any 4000 D.C no podran discutir ni sobre el model d’estat, ni sobre conceptes territorials, ni sobre res que no sigui a la Constitució. Hi haurà cibercamachitos, robots fiscals generals i tribunals digitals constitucionals que prohibiran ni tan sols insinuar un petit canvi en la Carta Magna. Ni Cervantes, ni James Joyce, ni Tolstoi. Els millors escriptors de la Història van ser els pares de la Constitució Espanyola. Quina capacitat per encabir-ho tot en un preàmbul, un títol preliminar, 169 articles, quatre disposicions addicionals, nou disposicions transitòries, una disposició derogatòria i una disposició final. Està tot. Molt bé. No la va votar ni tan sols la tercera part dels espanyols que avui són vius. No cal. Fin de la cita.

En conseqüència, ja triguem en incloure una nova entrada en la Viquipèdia: absolutisme constitucional.

L’absolutisme constitucional és una filosofia política característica de l’Espanya contemporània, que propugna que la Constitució ha de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenem aquesta forma de govern com a Constitució Absoluta. Es pot resumir en una frase: “no me vaciles, que te tiro la Constitución a la cabeza… y es de tapa dura”.

Em pots seguir al Twitter: @alexsocietat i també al Facebook

 

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: