Diàleg? Quin diàleg?

aragón

La paraula diàleg prové del llatí dialogus que, per la seva banda, té un origen grec i és un mot format pel prefix dia (a través) i l’arrel logos (paraula, tractat, estudi). Al segle V a.c. els filòsofs grecs van demostrar el que es podia aconseguir mitjançant el diàleg. La nostra cultura, la nostra visió del món, la nostra democràcia són, en teoria, filles d’aquell diàleg. Però el diàleg ha de ser entre iguals. Si no és així, ja no es pot parlar de diàleg. Llavors és imposició. Quan una part no contempla a l’altra com a igual, si no empatitza, si no escolta, si li nega sentiments, si tergiversa, si manipula, si menteix, si converteix el negacionisme en un actiu per fer valer allò que vol imposar, resulta totalment absurd invocar el diàleg.

Si una persona diu “no pasa nada porque salgan a la calle millones de personas”, en quin espai situem el diàleg? Si tot un exmagistrat del Tribunal Constitucional afirma que “mañana pueden salir defendiendo la pena de muerte, la Constitución no lo permite y sanseacabó. Es un problema de opinión, político, pero no jurídico. Lo que sí me da pena es que eso se encabece por un poder constituido por autoridades de la Comunidad Autónoma. Esos poderes deben someterse a la Constitución y al Tribunal Constitucional”, llavors de què serveixen les terceres vies, els federalismes o els Podemos? Si el final de tot plegat és que una part se SOTMETI al que vol l’altra part, per què encara es parla de diàleg? No, no hi ha diàleg. Hi ha un monòleg repetitiu, recurrent, monolític. Un monòleg de comparacions amb el nazisme, amb el totalitarisme, amb l’adoctrinament. Un monòleg de Robinson Crusoe, de territoris perduts a l’espai exterior, de paradisos del terrorisme. Un monòleg apocalíptic que produeix una enorme vergonya aliena a tota persona amb un mínim d’intel·ligència.

Recordeu: “no pasa nada porque salgan a la calle millones de persones”. És la seva oferta de diàleg. No busqueu cap altra.

Em pots seguir al Twitter: @alexsocietat i també al Facebook

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
One comment on “Diàleg? Quin diàleg?
  1. Dani ha dit:

    No sóc precisament partidari del liberalisme econòmic però el primer país que va establir la soberania nacional tenia per cap un independentista que va dir: “Si les lleis i el poble no estan d’acord. Qui ha de canviar són les lleis i mai el poble” George Washington. La capital del país més ric del món porta el seu nom malgrat que el seu oponent, un tal rei Jordi III d’Anglaterra va augurar que si els estats units s’independitzaven serien el país més pobre del món.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: