Petroli: NO a casa nostra!

Encara recorde les paraules de l’actual vicesecretari de Comunicació del Partido Popular, el senyor González Pons que deia “El petróleo es una energía antigua, sucia y a extinguir. Estamos en el tiempo no ya del oro negro, sino del oro verde.” Per aquell moment el PP estava a l’oposició i atacava ferotgement les propeccions petrolíferes. Com passa el temps i quin gran invent això de les noves tecnologies aplicades a les hemeroteques, que ens permeten gaudir a l’instant d’aquelles declaracións en pocs clics de ratolí.

Quatre anys després, al País Valencià no ha canviat gaire res. Bé sí, a pitjor. Tenim una autonomia en fallida, un govern assolat per la crisi econòmica presidit per un ninot president que gasta 18.000 euros diaris de tots els valencians per contrarestar la immensa impopularitat de la seua imatge. Això enmig d’una ofensiva recentralitzadora i d’espoli descarat de les arques valencianes, ja indissimuladament flagrant després de la publicació de les darreres balances fiscals.

Però la cirereta del pastís ja és el que ens arriba després de la vergonya indecent que va suposar el projecte Castor de l’amic Florentino. Un projecte que, recordem, ni responia a cap necessitat real ni a cap demanda popular, més bé al contrari, va haver de ser paralitzat pel ministeri després d’haver causat diversos moviments sísmics i subscitat un gran rebuig de la ciutadania. Resultat? Ja sabeu que a Espanya els grans negocis es fan amb paracaiguda, sobretot si eres un dels grans del BOE: 1.400 milions de l’erari públic en concepte d’indemnització i ens veiem en el proper pufo.

Fa uns dies llegia als diaris que en breu començaran les exploracions petrolíferes a la costa del País Valencià. La poca capacitat d’estupefacció que em queda es dispara davant la docilitat amb què el govern valencià ha acceptat les ordres de la meseta (excepció feta d’alguns paripés convenientment orquestrats com els de València o Cullera) i les defensa perquè segons ells “no suposen cap perill”. I mira que no vull ser cruel gratuïtament però quan sentiu això de la boca d’esta gentola, fiqueu-vos a tremolar com si tinguéreu tres magatzems de gas natural al soterrani de casa. Em vénen a la ment aquells ‘hilillos de plastilina’ que escapaven del Prestige, les armes de destrucció massiva de Sadam o sense anar més lluny el ‘no pasó nada’ de l’amic Florentino. Pelillos a la mar, li va faltar dir.

De fet, no cal ser Einstein per saber que el fracking, a més de danyar greument els ecosistemes marins en contaminar-los amb productes químics, metalls pesants i elements radiactius, este tipus de tècnica de perforació pot donar lloc a accidents en què se salinitza l’aigua potable i fins i tot pot arribar generar explossions, entre altres riscos, que de fet i com és lògic són inherents a esta activitat econòmica, tal i com assegura la plataforma Petroli No:  “La indústria petroliera ha demostrat en moltes ocasions que no existeix ‘risc zero’ en les activitats lligades a l’exploració i l’explotació d’hidrocarburs”.

Però ells com si res. D’algun lloc haurà de traure el ninot la minuta milionària que balafia inverteix en el més grans dels impossibles: que els valencians tornem a validar el règim que ens ha portat a la misèria. I això que estos eren els de l’oro verde!

fracking no a casa nostra

Entrada original

Apasionado de la informática, de la política, del deporte y vida sana. Independiente, emprendedor, incansable, constante, ilusionador, ilusionado… Coordino la web latiendadeelectricidad.com

Tagged with: , ,
Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: