El dia que en Tortell Poltrona no em va fer riure

Hi ha poques coses tan tristes com un pallasso que en lloc de fer riure, fa pena. I aquest és un fet que ben probablement succeirà si el professional de les rialles actua en un Parlament en lloc de fer-ho al seu hàbitat natural: un escenari de festa major, un circ o una festa d’aniversari. En Jaume Mateu (Tortell Poltrona) es va encarregar ahir de palesar-ho, entristint-me de bon matí tot llegint l’entrevista que li van publicar a Vilaweb i de retruc, llegint la intervenció que va protagonitzar al Parlament mentre es debatia la prohibició d’utilitzar animals en ridículs números circenses.

A l’entrevista, el senyor Poltrona diu, literalment, que “no es pot acusar un col·lectiu sencer de maltractament”. S’equivoca —o menteix conscientment, no ho sé. Perquè un col·lectiu sencer pot ser acusat de maltractament si el col·lectiu sencer maltracta. En el cas circense, òbviament, només s’acusa els circs que fan servir animals en els seus “espectacles”. El senyor Poltrona dirà el que voldrà, però aquests, tots, sense excepció, maltracten animals. ¿O potser opina que no és maltractament el fet d’ensinistrar-los —m’agradaria veure els ètics mètodes que empren per fer-ho…bé, no, segurament no m’agradaria— i fer-los fer el que als amos els roti dels pebrots? Perquè hi hagi maltractament no és necessari que hi hagi acarnissament. Una bufetada és maltractament. Un cop de pal és maltractament. Obligar un animal a fer el ximple en contra de la seva voluntat (i a sobre lucrar-se’n) és maltractament. Obviant les evidents distàncies, tot això em recorda a allò de “no, el meu marit no em maltracta, només em clava una bufetada alguna vegada, quan m’ho mereixo”. Em fa pena, molta pena. Ja ho he dit al començament.

Igual de penós és el fet d’intentar desviar l’atenció esmentant d’altres exemples de crueltat envers els animals, els quals, en alguns casos, potser són pitjors que el que ens ocupa. Això mateix van fer, segur que vostès ho recordaran, els partidaris de les curses de braus: denunciar que “els correbous també són maltractament”. És clar que els correbous també són maltractament. I tots els exemples que cita el senyor Poltrona a l’entrevista (“animals de caça”, zoològics o indústria càrnia) també són maltractament. I què? Ara ha arribat el torn del circ igual que un dia fou el torn de la tauromàquia i igual que un dia arribarà el torn dels correbous. Cada cosa al seu temps, que ja se sap que qui molt abraça, poc estreny.

Bé, continuant amb la profitosa entrevista al pallasso, trobo que cal destacar fervorosament algunes de les evasives que proporciona a segons quines preguntes incòmodes del periodista o a alguns dels dubtes que plantejaven els diputats al mateix Parlament. És simptomàtic del seu mal. Per exemple, Oriol Amorós (ERC) es preguntava què passa amb els animals utilitzats al circ quan ja són grans i en Tortell Poltrona respon a l’entrevista que les persones, quan ens fem grans, també tenim molts problemes. Que ell paga la quota d’autònoms des del 1978 i que tot i així ningú li pot garantir una vellesa “com Déu mana” [sic]. Traducció: les persones no estem gaire bé quan ens fem grans, així que als animals que els donin pel cul, que es fotin.

Una altra finta de manual la trobem en una sucosa pregunta que li fan a l’entrevista: Què aporten els números amb animals al circ? Resposta: “No sé què aporten els animals” [sic]. Bravo, senyor Poltrona. Defensa esclavitzar animals en absurds numerets i ni tant sols vostè mateix, com a professional del tema, és capaç d’argumentar què aporta aquesta ximpleria a la humanitat. Molt normal. I agafin-se, que continua:

No sé què aporten els animals, però sí que sé que els éssers humans també som animals vertebrats omnívors i que ens hem fet amos i senyors del planeta sense deixar cap lloc a la resta d’animals. Els fem servir per menjar i per dur a terme pràctiques que no són gaire intel·ligents. Penso que seria una cosa benefactora deixar que hi hagi algú que pugui treballar amb respecte amb els animals. Es tracta de cercar una relació amb els altres éssers vius per compartir espais de joc. I la prohibició que volen tirar endavant ho anul·la.”

Ja hi tornem a ser. Com que els éssers humans també som animals i als altres animals “els fem servir per menjar” i per a d’altres “pràctiques no gaire intel·ligents” doncs cony, fem-los servir també per fer bajanades al circ i de passada mostrem a la quitxalla com d’inhumana pot arribar a ser la humanitat. Total, ja no ve d’aquí. A més, aprofitem per colar això de “treballar amb respecte amb els animals” i “compartir espais de joc” i encara semblarà que fem un favor al món. No ho sé, escoltin, potser tinc l’univers mal entès, però posaria la mà al foc que l’hàbitat més adient per un lleó, un elefant, un tigre, un cavall, una euga, una oreneta o una polla d’aigua, no és pas viatjant en una caravana farandulera amb trapezistes, faquirs, pallassos i senyores barbudes. 

Per reblar el clau, el senyor Poltrona assegura que ell aposta per la “regulació dels animals al circ” i fins i tot s’ofereix a pagar-la de la seva butxaca perquè, segons diu, n’hi hauria prou amb contractar algú a mitja jornada. És una llàstima que, un cop més, s’escapoleixi de desenvolupar el seu punt de vista, explicant, per exemple, en quines opinions expertes s’ha basat per fer aquesta estimació. Dissortadament, quan el periodista li fa la pregunta, en Tortell prefereix fer una altra exhibició exemplar de mirar cap on toca tot posant-se a parlar, literalment, dels salts d’hípica del Club de Polo, del rei de l’Aràbia Saudita i de la princesa de Jordània. En fi, que ens quedarem sense saber en què es basa la seva proposta de maltractar animals a mitja jornada.

No tot és dolent, però. La bona notícia és que el senyor Tortell Poltrona va marxar del Parlament abans d’hora. Concretament, va fer-ho quan el diputat Oriol Amorós va acusar de maltractadors els circs amb animals. Va marxar indignat, diu. Ho celebro. És el millor que podia fer. En Tortell Poltrona és —els ho dic amb la mà al cor— un dels millors pallassos dels nostres temps. Arrenca riallades per allà on passa. Sigui on sigui. Això és absolutament lloable, sobretot si tenim en compte que és un dels impulsors dels Pallassos Sense Fronteres i que per tant, reparteix somriures i rialles allà on fan més falta. Li estic sincerament agraït i sincerament li demano que es dediqui en cos i ànima, com sempre ha fet, a l’ofici de fer riure. Catalunya sembla que està canviant. I canviant per millorar, sota el meu parer. L’últim que voldria veure ara és el gremi de pallassos lluitant també per ancorar-nos al passat.

Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com

Quant a

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.

Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “El dia que en Tortell Poltrona no em va fer riure
  1. Jaume Pérez ha dit:

    Ets vegetaria? si molt bé si no vine a veure que passa amb els camions de porcs que porten moltes hores esperant per entra a l’escorxador. Si poguessin tria això o un circ ja veuríem

    • elbixo ha dit:

      Sí, sóc vegetarià. Si pogués triar, triaria el que vostè proposa. Però no puc.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: