El moment històric

He estat cavil·lant una bona estona la millor manera de dir-ho. Els prometo que ho he fet. Però, tot i ser conscient que les “formes” no agradaran gens als estugosos esquiterells de la polidesa verbal que passegen per la xarxa, no he trobat millor manera que manllevar unes paraules del gran Pepe Rubianes. Ras i curt: la llista unitària i el govern de concentració em suen la polla pel davant i pel darrere.

Els dies van passant entre acusacions creuades de “no entendre el moment històric” i amb la martingala de la llista única sí o llista única no, el “moment històric” se’ns escola sense eleccions a l’horitzó. I cada dia que passa sense moure una peça més és una nova pedreta que ens entra a la sabata. És trist, però aquestes coses acostumen a passar quan es confia una responsabilitat tan gran com la d’alliberar tot un país, a una colla de polítics mediocres que en cap moment no ha arribat, ni en voluntat, ni en honestedat, a la sola de les sabates de la societat civil, motor de tots —absolutament tots— els avenços d’El Procés assolits fins ara. Dissortadament, a les xarxes socials, diaris, televisions, ràdios i premsa, no hi manca cap mestretites de la política disposat a jugar-se el coll, bé per la llista unitària, bé pel govern de concentració. Com si el votant independentista fos tan cagadubtes, o tan babau, com per variar el sentit del seu vot depenent de com s’embolcalli l’assumpte. L’art de mirar el dit i no la lluna està assolint límits inimaginables en aquest país petit. No sé pas si des de dalt d’un campanar es veu el campanar veí, però estic segur que a més d’un d’aquests xitxarel·los que fan el manaia els aniria força bé pujar dalt d’un campanar i quedar-s’hi a viure.

No ho sé, escoltin, per més que hi penso sempre arribo a la mateixa conclusió: els independentistes convençuts votaran independència, es presenti en llista única o en programes aïllats; els unionistes votaran unionisme, es presenti en llista única o en programes aïllats; i els indecisos no crec pas que es decideixin per cap dels dos llibres jutjant-ne la coberta. Afortunadament, això va molt més enllà d’embolcalls i de formes. Ara que, vagin a saber, potser això de demanar que ens deixin votar ja d’una punyetera vegada és “no comprendre el moment històric”. Potser és que el moment històric, per a alguns, no va més enllà de rumiar quina és la manera més adient de conservar —o d’obtenir— la poltrona quan tinguem el “nou país”, sense que la cosa canti massa. Amb “els nostres” “líders” res no és impossible.

Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com

Quant a

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.

Arxivat a Altres
%d bloggers like this: