La infanta Cristina està acusada, finalment, com cooperadora en els delictes fiscals del seu marit i haurà de ser jutjada davant d’un tribunal, juntament amb setze imputats més. La vista oral es celebrarà a la segona meitat del 2015, a l’Audiència provincial de Palma de Mallorca.
Tot és obra del jutge Castro, que contra vent i els al·legats defensius del fiscal, de l’advocacia de l’estat i dels advocats de Cristina de Borbó i segurament pressions i manipulacions de poders fàctics que deuen haver fet mans i mànigues perquè “la tata del rei” no sigui jutjada. S’ha de reconèixer que el jutge, els té ben posats.
De fet, és un pas més en la decadència espanyola que en totes les seves institucions estan corcades de corrupció, mals costums i manca de sentit de govern. La casa reial espanyola, després de l’abdicació de Juan Carlos I es pensava que netejaria la façana i que faria tabla rasa, però el passat, concretament de diferents membres seus, és un pes mort que l’actual monarca, haurà de dur sobre les seves espatlles malgrat intentar representar una Espanya moderna, jove i sense pes morts, en aquest cas un “duque enpalmado” i una “duquesa imputada”, no és ben bé el mateix.La valentia, capacitat de treball, astúcia i habilitat del jutge Castro per dur aquest cas i dur sigui qui sigui com acusat fa que els ciutadans de peus creien que són certes les paraules de l’escriptor Rabindranath Tagore: “Encara que he sofert, i m’he desesperat, i he conegut la mort, estic joiós de viure en aquest gran món”
Autor: Francesc Rebolledo
"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)
