Guia Ciclista per a No-Idiotes: tercer capítol

Els idiotes que van a peu

Anar en bicicleta per Barcelona pot propiciar situacions surrealistes protagonitzades per idiotes que van en bicicleta i també per idiotes que van en cotxe o moto, ja ho vaig explicar fa uns dies. Però, òbviament, els idiotes no només van en bicicleta, en cotxe o en moto; també n’hi ha que van a peu, la qual cosa explica, sense dubte, perquè els ciclistes —normals o idiotes— hem de patir desmesuradament quan circulem per un carril bici i ens apropem a un semàfor, encara que estigui verd. Per això, aquest tercer (i últim) capítol de la Guia Ciclista per a No-Idiotes el dedicaré a parlar dels idiotes que van a peu.

Com que estan vostès llegint aquest blog, líder indiscutible de la blogosfera universal, es dóna per descomptat que idiotes no ho són pas. Per tant, si van caminant per una vorera de qualsevol ciutat d’aquest món i s’apropen a un semàfor de vianants on apareix un senyor palplantat, tot il·luminat de color vermell, s’aturaran. I on s’aturaran? Doncs com que vostès són persones no-idiotes amb un coeficient intel·lectual no més baix del normal, és fàcil imaginar que s’aturaran a la vorera i no envairan la calçada, hi hagi o no hi hagi carril bici, a no ser, òbviament, que els faci especial il·lusió viatjar en ambulància. Això és així perquè sí. No crec que hi hagi discussió possible.

Malauradament, els idiotes que van a peu no ho veuen de la mateixa manera.

A l’univers personal dels idiotes que van a peu —on tot gira, és clar, en torn als idiotes que van a peu— el lloc ideal per aturar-se davant un semàfor de vianants en vermell és ni més ni menys que el bell mig del carril bici. Allà tot són avantatges, escoltin. Poden, per exemple, veure passar els cotxes de molt a prop i embriagar-se del diòxid de carboni dels tubs d’escapament. A més, quan el semàfor de vianants es posa verd, els idiotes poden sortir els primers de tots i arribar també els primers a l’altra vorera. Em consta que més d’un idiota, després de quedar primer en diverses curses semaforils, ja espera la trucada de l’Excm. Sr. Xavier Trias per anar al Saló de Cent a recollir la Medalla d’Or al Mèrit Cívic.

Una festa d’idiotes dels que s’esperen on no toca

Tal com aquesta guia ja va relatar al capítol dels idiotes que van en bicicleta, aquests éssers, tot i ser bastant idiotes, no són pas kamikazes. De la mateixa manera, hem constatat empíricament que els idiotes que van a peu i estan aturats al bell mig del carril bici mentre esperen que el seu semàfor es posi verd per sortir disparats cap a l’altra vorera, no es deixaran pas atropellar per una bicicleta. Si és que veuen venir la bicicleta, és clar. La reacció més freqüent és la d’esperar-se palplantats fins que la bicicleta es troba a mig metre aproximadament. Aleshores fan un saltironet enrere mentre murmuren renecs incomprensibles, emprenyats per haver hagut de desplaçar-se fins el lloc on s’espera la gent normal i haver perdut així la seva avantatjosa posició d’idiotes per a la cursa semaforil.

Tot i així, el fet que un idiota que va a peu hagi estat relegat a la posició de les persones normals, no el converteix pas en una persona normal. És un fet comprovadíssim que els idiotes que van a peu més perillosos són precisament els que es camuflen entre les persones normals. Sobretot perquè els seus moviments de maluc i les seves fintes de cames són totalment imprevisibles. Són els Messi dels semàfors. Hom no pot estar tranquil ni tan sols quan s’apropa a un semàfor aparentment lliure d’idiotes que van a peu, perquè és ben probable que d’entre una munió de persones normals hi sorgeixi almenys un idiota fent intents de creuar en vermell, tot executant ràpids i precisos moviments corporals d’ara-passo-ara-no-passoara-torno-a-passar-i-ara-em-quedo-quiet que òbviament descentren i desestabilitzen els ciclistes poc acostumats a passar a mig centímetre de “persones” així. Certament, més que en Messi, trobo que recorden a en Chiquito de la Calzada amb artritis.

A tot això, cal afegir-hi el plus d’emoció que confereix el fet de circular per un carril bici en sentit contrari al dels cotxes —per un carril bici de doble sentit, s’entén— ja que aleshores els idiotes ni tant sols veuen venir les bicicletes. S’ha de tenir sempre present que un idiota palplantat en un carril bici de doble sentit vigilarà si venen bicicletes només en el sentit del trànsit motoritzat. I si per allà no hi ve ningú, aprofitarà per passar tranquil·lament. L’altre sentit ni se’l miren, els idiotes.

Per tot això, estimades barcelonines i estimats barcelonins ciclistes no-idiotes, en cas de voler evitar que un idiota els faci rodar per terra amb un dels seus imprevisibles moviments, aquesta guia els recomana fervorosament:

  1. Si s’apropen a un idiota palplantat al bell mig del carril bici i l’idiota els veu venir, facin sonar el timbre i potser s’apartarà.
  2. Si s’apropen a un idiota palplantat al bell mig del carril bici i l’idiota no els veu venir perquè està mirant cap a l’altre cantó, facin sonar el timbre. Aleshores, l’idiota palplantat pensarà que els àngels del Cel l’estan beneint fent sonar campanetes i no es mourà de lloc, però amb una mica de sort potser hi haurà alguna persona normal a prop que li farà veure que és idiota i així s’apartarà del mig.
  3. Si s’apropen a un idiota palplantat al bell mig del carril bici, l’idiota no els veu venir perquè està mirant cap a l’altre cantó i a sobre l’idiota porta les orelles tapades amb auriculars per escoltar (segons fonts fiables d’aquesta guia) el davantal d’en Basté en bucle infinit, facin sonar el timbre. Potser hi ha algú normal a prop que pot estirar l’idiota d’un braç i apartar-lo del mig del pas. Si no hi ha ningú normal a prop, continuïn avançant i mirin de passar per l’espai de carril bici que l’idiota deixi lliure. De passada, preguin a Déu, Buda, Al·là i sobretot, al Monstre Volador d’Espagueti, que l’idiota no faci cap dels seus característics moviments de Chiquito artrític i els faci caure al terra.

Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com

Quant a

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.

Arxivat a Altres
%d bloggers like this: