1933-1936: CONSTITUCIÓ DE LA CAMBRA DE COMERÇ  I INDÚSTRIA DE MOLLERUSSA. OBRA BREU PERÒ INTENSA                                     

 

• Cambres de comerç: origen, constitució i funció

Les cambres de comerç són òrgans consultius de les administracions i tenen competències públiques encarregades i delegades per les administracions per gestionar serveis públics i oferir serveis directament a les empreses[1].  La cambra de comerç és una corporació creada per Reial-Decret de 9 d’abril de 1886, a semblança d’altres entitats d’Europa. La cambra oficial de comerç, indústria i navegació de Barcelona es va fundar el 14 d’octubre de 1886 com a successora de la junta de comerç i el primer president va ser Manuel Girona[2].

A l’estat espanyol, a partir del 1901 les cambres de comerç es denominaren cambra de comerç i indústria o cambra de comerç indústria i navegació. La cambra de comerç de Lleida va ser fundada el 1897. El 1905 es van crear les cambres de comerç de Girona, sant Feliu de Guíxols i Tàrrega[3].

Les cambres catalanes van participar en la campanya “pro autonomia integral” de l’any 1918 donant suport a una major autonomia de la Mancomunitat de Catalunya[4].

• Mollerussa el 1933

Cultura

Podem dir que, la dècada dels anys trenta, a Mollerussa representaren una etapa d’esplendor cultural  ja que l’afició de la lectura estava molt estesa i variada. Així tenim doncs la següent relacions de premsa escrita, procedent de Barcelona, amb el nom original de la publicació i el nombre de lectors (en el text original diu: “llegidors”) a Mollerussa. No sé si les xifres es basen en subscriptors o el nombre de diaris venuts diàriament, tant si és d’una forma com d’una altra, és una font molt reveladora. Primer començarem pels diaris procedents de Barcelona. El diari “La Vanguardia” tenia 160 lectors, “Las Noticias” 42, “La Publicitat” 35, “El día Gráfico” 33, “El Matí” 25, “L’Opinió” 24, “La Veu de Catalunya” 18, “El Diluvio” 18, “Solidaridad Obrera 8, “La Nau” 5, “El Correo Catalán” 5, “El Diario de Barcelona” 2.

Setmanaris: “En Patufet” 70, “Fulla Oficial” 65, “La Calle” 48, “La Dona Catalana” 40, “La Rambla” 29 “Esquitx” 28, “La Noche” (revista esportiva) 14 “, El Xut” 20,“Radio Barcelona” 15, “La Campana de Gràcia” 11, “El Hogar y la Moda” 10, “Lecturas” 9, “Mundo Deportivo” 5, “Algo” 5, “L’ Esquetlla de la Torratxa” 5, “El Be Negre” 5, “Escena Catalana” 4, “Revista de Labores” 2, “D’ací i d’allà” 2.^[5]

• El dia 23 d’abril l’ orfeó lleidatà va anar a fer un concert al teatre l’Amistat i que davant de ca la Vila van cantar dues cançons en senyal de cortesia i que demanaven l’oportú permís[6].
• L’ agrupació cultural de l’ amistat convidant a l’ ajuntament a la conferència que amb motiu de la celebració de la festa del llibre – diada de sant Jordi- a 2/4 de d’ onze del matí van demanar al consistori una ajuda, en forma d’un lot de llibres[7].
• El 10 de maig es dóna lectura de l’ordre de ministeri d’ instrucció pública per la que es creen de forma provisional dues escoles unitàries de nenes[8].
• Va ser elegida nova Junta directiva de l’Amistat, quedant de la següent manera:

Domènec Grau, president. Ramon Bernet, vicepresident. Primer. Ramon Simó, vicepresident segon. Francesc Puig, tresorer. Guillem Gaya, secretari. Josep Crespo, vicesecretari. Manuel González Comptador. Llorenç Vilaró, bibliotecari. Maurici Felip, Ramon Palmés, Miquel Pagés, Joaquim Perles, Josep Miquel Piñol i Modest Graus, vocals^[9].

• Joan Barberà Marc va demanar que per la festa major d’ organitzar un ball de bastons i encara que al principi no demanava cap subvenció finalment se li van concedir 80 Pts. Per pagar les despeses del dit ball[10].

Economia

• La crisis econòmica arran del crack borsari del 1929 encara feia estralls a nivell mundial i així tenim que a Mollerussa l’Ajuntament donava feina a més de 30 obrers a l’atur. Als carrers de Mollerussa el 1933 s’hi veia gent que demanava caritat. La major part d’aquestes persones són murcians i d’Almeria vinguts a Catalunya a buscar feina. La immigració ja era un problema el 1933, hom deia que pobles sencers d’Almeria havien vingut a Catalunya^[11].
• El dia 10 de febrer a les quatre de la tarda es va dissoldre el Sindicat General, complint l’acord pres per la Generalitat per disposició governativa BOP de Lleida, dia 7, a les oficines del Sindicat. Estaven presents a l’acte el darrer Director Emili Belsa, els sotsdirector i el vocal srs. Queralt i Minguella, el Comissari de la Generalitat a Lleida Pere Valldeoriola i el seu secretari Lluís Abadal i assessors. El sr. Belda va presentar tot el personal de la casa al Comissari de la Generalitat dient que són la tercera generació de llurs famílies que han treballat sense interrupció^[12].
• L’ alcalde de Mollerussa va gestionar amb els forners del municipi el preu del pa i que com a resultat va ser que es van comprometre a la venda d’un pa dit de “pa de família” al preu de 5,50 pts. l’arrova[13].

• El dia 10 de febrer a les quatre de la tarda es va dissoldre el Sindicat General, complint l’acord pres per la Generalitat per disposició governativa BOP de Lleida, dia 7, a les oficines del Sindicat. Estaven presents a l’acte el darrer Director Emili Belsa, els sotsdirector i el vocal srs. Queralt i Minguella, el Comissari de la Generalitat a Lleida Pere Valldeoriola i el seu secretari Lluís Abadal i assessors. El sr. Belda va presentar tot el personal de la casa al Comissari de la Generalitat dient que són la tercera generació de llurs famílies que han treballat sense interrupció^[14].

Política

El dia 22 de gener de 1933, l’Agrupació regionalista de Mollerussa va fer una reunió general extraordinària en què s’acordà per aclamació delegar la representació de l’entitat a Josep Gàllego Berenguer a fi i bé d’assistir a l’assemblea que el partit la Lliga Regionalista va celebrar a Barcelona els dies 3, 4 i 5 de febrer del mateix any. La delegació de la secció femenina va nomenar pel mateix motiu a Francesc Vilaró i Torres^[15].

El dia 22 de gener de 1933, l’Agrupació regionalista de Mollerussa va fer una reunió general extraordinària en què s’acordà per aclamació delegar la representació de l’entitat a Josep Gàllego Berenguer a fi i bé d’assistir a l’assemblea que el partit la Lliga Regionalista va celebrar a Barcelona els dies 3, 4 i 5 de febrer del mateix any. La delegació de la secció femenina va nomenar pel mateix motiu a Francesc Vilaró i Torres^[16].

Acció municipal

• El dia 10 d’octubre de 1933 es va reunir l’Ajuntament de Mollerussa en sessió extraordinària en què l’Alcalde va donar compte que el consell directiu de la Caixa de Pensions havia acordat concedir un préstec a Mollerussa per a la construcció de clavegueram i per dur més aigua, millores que es consideraven necessàries^[17].

• El 1933 a Mollerussa, l’ ajuntament va aprovar el pressupost anual ordinari de 139.084,80 pessetes i a més va acordar de posar les primeres voreres al carrer santa Cristina [18].
• Hi va haver una polèmica entre els veïns i l’ ajuntament per com havien d’ estar col·locades les parades per la fira de sant Josep a la plaça de la república (actual plaça major) i el consistori va acordar que les parades havien d’ estar posades de manera que la part anterior de les parades de la plaça es posin de manera que la part anterior de les dos bandes donguin al mig de la plaça i la posterior als edificis i formant un carrer central[19].

 

• Respecte del carrer del Palau es va acordar l’amplada a l’amplada de 12 metres perquè pugui obrir-se al camí de Palau i a l’ altre costat de la via del ferrocarril del nord^[20].
• El 1933 hi va haver un greu accident al pas a nivell de la carretera de Linyola i l’ajuntament va sol·licitar de la Compañía del Norte (companyia fèrria) la instal·lació de barreres automàtiques[21].

Religió

• El mes de gener de 1932 van ser elegides majorales del Roser les senyores Anna Costa Bonjoch i Ramona Bosch Boldú. I de sant Isidori Margarita Barri Carià i Ramona Pujol Torres^[22].
• Al mes de gener de 1933 es va procedir a l’embelliment de l’interior de l’església parroquial. El pintor Ros va embellir les parets i va fer una pavimentació nova^[23].

• Concessió i Constitució de la delegació de la cambra de comerç  i indústria de Mollerussa el 1933

El vint-i-quatre de març de 1933 el ple de la Cambra oficial reunit a Lleida,  concedia a Mollerussa la delegació oficial que havia demanat.  La delegació va ser inaugurat el dia 5 de juny del 1933 amb l’ assistència sr. J. Pujol i Cercós president de la Cambra Oficial de comerç i de la Indústria, conjuntament amb d’altres membres del consell directiu i del ple de l’ abans esmentada vinguts a Mollerussa.[24]

El mateix dia  a les 6 de la tarda van arribar els srs.  de la cambra de comerç de Lleida Josep Pujol i Cercós (president), Miquel Roig (vicepresident), Ambrosi Sanjuan, Joaquim Moret i Ricard Sentís (vocals). Josep Sol (secretari) i Antoni Vergés (oficial de la secretaria) els quals van ser rebuts per una representació de comerciants i industrials, Ajuntament, comandant de la guàrdia civil, corresponsals locals de la premsa i representants de totes les entitats mollerussenques. La primera visita va ser a ca la vila, on el sr. Alcalde va donar la benvinguda als nouvinguts i després van anar al local de la delegació[25].

Un cop a la seu van parlar el president de la delegació Marian Nogués i a continuació va parlar el sr. Alcalde Ignasi Queralt. Isidre Cuberes, delegat a la cambra de Lleida va fer un parlament, Miquel Roig i finalment va parlar Josep Pujol, president de la cambra de Lleida qui va cloure l’acte amb unes paraules de la conveniència d’ organismes com les cambres de comerç. Acabats els parlaments va ser servit un àpat al mateix local, hi van haver brindis amb xampany i es van unes fotografies commemoratives[26].

Acte d’ inauguració de la delegació de comerç i indústria de Mollerussa el 5 de juny de 1933. Hom pot veure Isidre Cuberes, a la dreta del lector, segona fila, el cinquè. Arxiu Teresa Cuberes

Sopar d’inauguració de la delegació de la cambra de comerç Mollerussa el 5 de juny del 1933. A darrere i començant per la dreta el quart és Isidre Cuberes.  Fotografia Arxiu Tresa Cuberes

• Junta Directiva

President, Tomàs Badia i Vilà. Vicepresident, Àngel Cabestany i Adern. Tresorer, Cristòfor Pons i Bosch. Secretari, Manuel Solà i Pou. Vocals, Joan Capell i Solé. Salvador Casamitjana i Majà. Àngel Rosell i Solé. Delegat, Isidre Cuberes Costa.

• Comissió de mercats:

Àngel Cabestany i Adern, Deogràcies Rosell i Verdié, Jaume Capell i Bordalba, Emili Estadella i Garganté, Antoni Garrabou i Camps, Miquel Bosch i Figuerola.

• Comissió de carreteres:

Josep Niubó i Espinet, Marian Nogués i Macià, Jaume Duch i Salisi, Ignasi Queralt i Cabeceran, Isidre Genescà i Esquius

• Comissió Estació

Francesc Cabestany i Adern, Josep Castelló i Nadal, Josep Queralt i Cabeceran, J.M. Sardà i Palau

• Comissió d’Assumptes socials:

Manuel Roure i Daniel, Josep Bohigas i Sanllehy, Ramon Bernet i Roca, J.M. Masip i Vidal.

• Comissió de Festes:

Càndid Carrera i Rabarté, Josep Roca i Guiu, Lluís Balcells i Santandreu, Amadeu Roca i Argelich, Modest Graus i Sangrà, Jaume Cortada i Vilalta.

Article “Protegim la indústria i el comerç local” signat per B. al butlletí de la delegació de la cambra de comerç i indústria a Mollerussa, núm.  2, any 1934. Fotografia Francesc Rebolledo. Arxiu Teresa Cuberes

 

• Actes de la Cambra oficial de comerç i indústria a Mollerussa
• Aniversari de la delegació de la cambra de comerç

El juny del 1934 la cambra de comerç de Mollerussa va celebrar el primer any de la fundació d’aquesta entitat. Hi van assistir el president de la cambra de Lleida sr. Pujol i Cercós, a més de representants de les delegacions de Cervera i Balaguer.[1]

Butlletí de la cambra

Arran de l’empenta i creixença econòmica i comercial de Mollerussa als anys ’30 la cambra de comerç i indústria a Mollerussa va crear una publicació per difondre les seves inquietuds, cohesionar el sector i conscienciar la població. La publicació es deia”Butlletí de la delegació de la cambra de comerç i indústria a Mollerussa[2]”

El primer número va sortir el gener de 1934 i el darrer va ser el febrer de 1936 – per motiu de la guerra civil-. La seva periodicitat era trimestral, el seu director era el sr. Tomàs Badia. La seva llengua era la catalana per bé que s’alternava amb la llengua castellana. D’ altres col·laboradors del butlletí eren Isidre Cuberes, Manuel Solà, Pau Domingo i Cristòfor Pons[3].

El contingut dels articles del butlletí de la cambra de comerç de Mollerussa eren la protecció, difusió i projecció del comerç i la indústria de Mollerussa i comarca[4].

Així tenim que el número 1 del 1934 diu així: “A tots els comerciants i industrials de Mollerussa i dels pobles adscrits a aquesta Delegació de la Cambra Oficial de Comerç i de la indústria de Lleida, a totes les autoritats locals, a la premsa local i regional, als veïns tots de la nostra aimada vila, s’adreça avui, amb la màxima complaença, aquest humil “Butlletí” (…)En les planes del “Butlletí” procurarem  sempre fer-nos ressò de totes les iniciatives i projectes que tendeixin a dignificar i enrobustir ço que nosaltres representem, així com també donarem a conèixer totes les lleis i disposicions de caràcter social i econòmic que afectin directament o indirecta la nostra classe social.” (…) Ens ho reclamen els nostres interessos. Ens ho exigeix el pervindre comercial i industrial de Mollerussa i del Pla d’ Urgell. LA REDACCIÓ.[5]”

Podem dividir els articles del butlletí en diferents punts:

• Opinió econòmica i política

Hi havia articles econòmics d’àmbit internacional com “Novísimas orientaciones de la economía mundial” escrit per J. Pujol Cercós i parla de “La Italia fascista” “podrá ser el de Rusia

Portada d’un exemplar del butlletí de la cambra de comerç i indústria de Mollerussa.

Fotografia F.R. Arxiu Tresa Cuberes

después de muchas y muy profundas modificaciones” “podrá ser en fin que el Sr. Rooslvelt consiga al fin acertar un nuevo sistema[1]” que retrataven el panorama mundial parlant de les dictadures feixistes, l’ estalinista i el naixent new deal dels Estats Units,  més aviat des d’una òptica de dretes.

De la política i economia mundial també es parlava de l’economia catalana respecte a l’estat espanyol com per exemple l’article “La crisi comercial” signat per Manuel Solá Pou  i diu: “El mercat interior d’ Espanya no assimila la normal producció de les fàbriques catalanes “ i a més què critica – solapadament- la política  del govern republicà – “la legislació social, cada dia més absurda, cada dia més inadaptada a les difícils realitats del comerç porta als miseriosos dominis de l’atur forçós, un nombre crescut d’obrers[2].”

L’article “Cal rectificar procediments” signat per Joan Solernou comentava la manera de negociar del Pla d’Urgell, concretament es referia al pagament i diu: “S’afirma que és la comarca, la urgellenca, més mal pagadora de Catalunya. S’arriba per molts a qualificar-la l’ Andalusia de Catalunya” i en dóna la culpa al pagès urgellenc i el seu costum de “pagar a l’agost” i assenyala com a víctima el comerciant i industrial “si el pagès, que és el   principal client no el paga fins no més una vegada cada any? I si quan és l’hora de pagar no hi ha collita i la riquesa peüaria ha sofert una devallada, ¿què passa aleshores? Que o bé el comerciant ha d’emprar totes les disponibilitats de reserva que entenem deu haver de tenir tot comprador mercantil…?”[3]

El 1936 La tramitació d’implantar una nova línia d’autobusos setmanal que havia de fer el trajecte Fulleda- Espluga Calva- Omellons- La Floresta-Les Borges- Puiggròs- Miralcamp fins a Mollerussa.[4]

• Didàctica

La cambra de comerç a través del seu butlletí feia, a més, articles de marcat signe didàctic com per exemple l’ article que duu per títol “Reclamacions” en què es posa com a model de formulari de reclamació d’una mercaderia que ha sofert avaria en la seva totalitat[5].

Un altre exemple seria la transcripció d’una instància d’acord hi ha hagut rebuda  en què es dóna per mode per model per plantilla un enviada pel sr. Tomàs Badia a l’Alcalde de Lleida.[6]

[1] Butlletí de la delegació de la cambra de comerç i indústria a Mollerussa,  any I (gener, febrer, març de 1934), núm. 1, pàg. 4. Arxiu Tresa Cuberes

[2] Butlletí de la delegació de la cambra de comerç i indústria a Mollerussa, (gener, febrer, març de 1934) núm. 1,  pàg. 6.Arxiu Tresa Cuberes

[3] Butlletí de la delegació de la cambra de comerç i indústria a Mollerussa, Any III (febrer del 1936), núm. 7, pàg. 2 i 3 Arxiu Tresa Cuberes

[4] Butlletí de la delegació de la cambra de comerç i indústria a Mollerussa, any III, (febrer del 1936), núm. 7, pàg. 7. Arxiu Tresa Cuberes

[5] Butlletí de la delegació de la cambra de comerç i indústria a Mollerussa, Any II (gener, febrer, març de 1935) núm. 5, pàg. 5. Arxiu Tresa Cuberes

[6] Butlletí de la delegació de la cambra de comerç i indústria a Mollerussa, Any II (gener, febrer, març de 1935)  núm. 6, pàg. 4, 5. Arxiu Tresa Cuberes

 

después de muchas y muy profundas modificaciones” “podrá ser en fin que el Sr. Rooslvelt consiga al fin acertar un nuevo sistema[1]” que retrataven el panorama mundial parlant de les dictadures feixistes, l’ estalinista i el naixent new deal dels Estats Units,  més aviat des d’una òptica de dretes.

De la política i economia mundial també es parlava de l’economia catalana respecte a l’estat espanyol com per exemple l’article “La crisi comercial” signat per Manuel Solá Pou  i diu: “El mercat interior d’ Espanya no assimila la normal producció de les fàbriques catalanes “ i a més què critica – solapadament- la política  del govern republicà – “la legislació social, cada dia més absurda, cada dia més inadaptada a les difícils realitats del comerç porta als miseriosos dominis de l’atur forçós, un nombre crescut d’obrers[2].”

L’article “Cal rectificar procediments” signat per Joan Solernou comentava la manera de negociar del Pla d’Urgell, concretament es referia al pagament i diu: “S’afirma que és la comarca, la urgellenca, més mal pagadora de Catalunya. S’arriba per molts a qualificar-la l’ Andalusia de Catalunya” i en dóna la culpa al pagès urgellenc i el seu costum de “pagar a l’agost” i assenyala com a víctima el comerciant i industrial “si el pagès, que és el   principal client no el paga fins no més una vegada cada any? I si quan és l’hora de pagar no hi ha collita i la riquesa peüaria ha sofert una devallada, ¿què passa aleshores? Que o bé el comerciant ha d’emprar totes les disponibilitats de reserva que entenem deu haver de tenir tot comprador mercantil…?”[3]

El 1936 La tramitació d’implantar una nova línia d’autobusos setmanal que havia de fer el trajecte Fulleda- Espluga Calva- Omellons- La Floresta-Les Borges- Puiggròs- Miralcamp fins a Mollerussa.[4]

• Didàctica

La cambra de comerç a través del seu butlletí feia, a més, articles de marcat signe didàctic com per exemple l’ article que duu per títol “Reclamacions” en què es posa com a model de formulari de reclamació d’una mercaderia que ha sofert avaria en la seva totalitat[5].

Un altre exemple seria la transcripció d’una instància d’acord hi ha hagut rebuda  en què es dóna per mode per model per plantilla un enviada pel sr. Tomàs Badia a l’Alcalde de Lleida.[6]

Un altre article de la cambra de comerç i indústria de Mollerussa, que fa referència al “valor comercial de Mollerussa”. Fotografia F.R. Arxiu Teresa Cuberes

• Iniciatives de la cambra de comerç i indústria de Mollerussa

La delegació de la cambra de comerç de Mollerussa va realitzar durant el seu curt temps de vida moltes activitats, totes en la direcció esperonar el comerç i indústria mollerussenca però des de diferents perspectives. Heus aquí una relació d’unes quantes:

• Petició de creació de carreteres

La realització d’una instància de la delegació de comerç de Mollerussa sol·licitant, al govern central,  la creació de algunes carreteres i diu: “Mollerussa centro y capitalidad natural del Llano de Urgel, que cuenta con un comercio y una industria importantes, se ha convertido (…) en el centro obligado de las contrataciones agrícolas de un gran número de pueblos” i parla de la creació de carreteres com la de Térmens a Belianes, passant pels Arcs, Poal, Palau d’ Anglesola i Mollerussa de 29 km. D’ extensió^[1].

De Mollerussa a Barbens, passant per Vila-sana i Ivars d’Urgell de 10 km. D’ extensió.

De Linyola a Balaguer, passant pel Pedrís de 9 km d’ extensió reduint l’actual recorregut en 8 km

• Millores de trànsit durant el mercat

Referent a la política local i diu: “Hem obtingut, en primer lloc, de l’ Alcaldia, diverses millores” i fan constar la desaparició del trànsit rodat del carrer Jacint Verdaguer durant les hores del mercat de l’ aviram etc.^[2]

• Ferrocarrils
• Hi ha certa connivència política de la cambra de comerç de Mollerussa amb la dreta de l’època quan es publica l’enviament d’un telegrama a Francesc Cambó i diu: “Francesc Cambó i Miquel Santaló, Congreso Diputados, Madrid.- Ferrocarril Lleida Sant-Girons ha estat postergat injustament pel Govern República col·locant-lo darrer lloc de últim grup ferrocarrils que volen portar-se construcció immediata, segons projecte llei que publica Gaceta. Aquesta Delegació us prega que minoria que presidiu prengui amb interés aquest assumpte de capital importància per Catalunya.- Salutacions.”

Francesc Cambó i Batlle (Verges 1876- Buenos Aires 1947) era polític advocat i financer que va participar en la fundació de la Lliga Regionalista i en va ser dirigent fins a la seva desaparició (1936) va ser ministre de governs monàrquics i amb l’adveniment de la II República va atacar la posició independentista de Francesc Macià.

Relació  de les línies de tren i autobús,  que enllaçaven diferents poblacions amb Mollerussa i els seus trajectes, nombre de viatgers i la corresponent relació econòmica. També podem veure la línia de ferrocarril Mollerussa-Balaguer i la seva vinculació amb els mercats de Mollerussa. Fotografia F. R.  Arxiu  Teresa Cuberes.

 

Autor: Francesc Rebolledo

Copyright: Francesc Rebolledo (Catalunya)

 

[1] Butlletí de la delegació de la cambra de comerç i indústria a Mollerussa, Any II (gener, febrer, març de 1935)  núm. 5, pàg. 1, 2 i 3. Arxiu Tresa Cuberes

[2] Butlletí de la delegació de la cambra de comerç i indústria a Mollerussa, Any I (gener, febrer, març de 1934)  núm. 1, 1934,  pàg. 9. Arxiu Tresa Cuberes

[1] Butlletí de la delegació de la cambra de comerç i indústria a Mollerussa,  any I (gener, febrer, març de 1934), núm. 1, pàg. 4. Arxiu Tresa Cuberes

[2] Butlletí de la delegació de la cambra de comerç i indústria a Mollerussa, (gener, febrer, març de 1934) núm. 1,  pàg. 6.Arxiu Tresa Cuberes

[3] Butlletí de la delegació de la cambra de comerç i indústria a Mollerussa, Any III (febrer del 1936), núm. 7, pàg. 2 i 3 Arxiu Tresa Cuberes

[4] Butlletí de la delegació de la cambra de comerç i indústria a Mollerussa, any III, (febrer del 1936), núm. 7, pàg. 7. Arxiu Tresa Cuberes

[5] Butlletí de la delegació de la cambra de comerç i indústria a Mollerussa, Any II (gener, febrer, març de 1935) núm. 5, pàg. 5. Arxiu Tresa Cuberes

[6] Butlletí de la delegació de la cambra de comerç i indústria a Mollerussa, Any II (gener, febrer, març de 1935)  núm. 6, pàg. 4, 5. Arxiu Tresa Cuberes

[1] Butlletí de la delegació de la cambra de comerç i indústria a Mollerussa, Any I (octubre, novembre, desembre de 1934) núm. 4, pàg. 9. Arxiu Tresa Cuberes

[2] Miquel Àngel Cullerés. Cent anys de premsa periòdica a Mollerussa, pàg.  90

[3] Miquel Àngel Cullerés. Cent anys de premsa periòdica a Mollerussa, pàg.  90

[4] Miquel Àngel Cullerés. Cent anys de premsa periòdica a Mollerussa, pàg.  92

[5] Butlletí de la delegació de la cambra de comerç i indústria a Mollerussa, any I (gener, febrer, març de 1934)  núm. 1 , pàg. 1. Arxiu Tresa Cuberes

[1] Enciclopèdia.cat L’enciclopèdia.cat (www.enciclopedia.cat) projecte digital del Grup Enciclopèdia Catalana

[2] Diccionari d’història de Catalunya. Edita edicions 62 Barcelona any 2004, pàg. 173

[3] Enciclopèdia.cat L’enciclopèdia.cat (www.enciclopedia.cat) projecte digital del Grup Enciclopèdia Catalana

[4] Diccionari d’història de Catalunya, pàg. 173

[5] L’abella d’or a l’ urgell. 1932. Arxiu Agustí Badia (d.e.p.)

[6]Miquel Polo.  Mollerussa de lloc petita a poble, pàg. 328

[7] Miquel Polo. Mollerussa de lloc petit a poble, pàg. 328

[8] Miquel Polo. Mollerussa de lloc petita a poble, pàg. 328

[9] La Veu d’Urgell, 15 de febrer de 1933, núm. 163

[10] Miquel Polo. Mollerussa de lloc petit a poble, pàg. 327

[11] La Veu d’Urgell, 30 de gener de 1933, núm. 162. (La Veu d’Urgell era una publicació quinzenal feta a Mollerussa que va aparèixer el 1926 primer amb el títol “La voz de Urgel” i era en castellà i que després va  aparèixer en català. Va deixar d’imprimir-se l’any 1936. La impremta Ramon Saladrigues s’ocupava de la impressió)

[12] La Veu d’Urgell, 15 de febrer de 1933, núm. 163

[13] Miquel Polo. Mollerussa de lloc petit a poble, pàg. 327

[14] La Veu d’Urgell, 15 de febrer de 1933, núm. 163

[15] La Veu d’Urgell, 30 de gener de 1933, núm. 162

[16] La Veu d’Urgell, 30 de gener de 1933, núm. 162

[17] La Veu d’Urgell, 15 d’ octubre de 1933, núm. 179

[18] Miquel Polo. Mollerussa de lloc petita a poble (1889-1938) edita ajuntament de Mollerussa. Arts gràfiques Bobalà Lleida 1997, pàg. 325

[19] Miquel Polo. Mollerussa de lloc petit a poble, pàg. 325

[20] Miquel Polo. Mollerussa de lloc petit a poble, pàg. 327

[21] Miquel Polo. Mollerussa de lloc petita a poble, pàg. 332

[22] La Veu d’Urgell, 15 de gener de 1933, núm. 161

[23] La Veu d’Urgell, 30 de gener de 1933, núm. 162

[24] Butlletí de la delegació de la cambra de comerç i indústria a Mollerussa, any  I (gener, febrer, març de 1934), núm. 1 pàg. 5. Arxiu Tresa Cuberes

[25] La veu d’Urgell, 15 de juny de 1933, núm. 171, pàg.  5

[26] La veu d’Urgell,15 de juny de 1933, núm. 171, pàg. 6