EL CINC NO ÉS UN NÚMERO MÀGIC PERÒ…

Aquest dissabte 6 de juny,  a Berlín, el F.C. Barcelona va guanyar la final de Copa d’Europa (els nostàlgics i apassionats del futbol encara servem aquest terme originari) per 3 a 1. A més  és el segon triplet – lliga, copa i Copa d’Europa) i és l’únic club que ha aconseguit 2 cops el  tríade en el vell continent.08627ef7-7803-4377-b92f-9bcd47a2bfcd

La Juve va començar el partit pressionant i posant en problemes la defensa barcelonista, al sortir en pilota controlada. Però els catalans es van espavilar: Neymar entra per la banda esquerra, Iniesta veu com el brasiler entra a l’àrea i Rakitic va batre buffon. Hi van haver més ocasions de gols, però un porteràs com Buffon ho va espantar tot. Per cert, Busquets va demostrar que a més de ser un bon pulmó, també pot ser un bon passador.

A la segona part, la Juve va demostrar el gran equip que és, i després de diverses ocasions,  Morata – exmadridista i botxí del R. Madrid a semis-  va aprofitar l’ocasió i va empatar. La Juve començava a dominar el partit, i el Barça patia. Però Messi va arrencar en un contraatac, arriba a l’àrea italiana i dispara. Buffon l’atura però la pilota queda solta i Luis Suárez va “mossegar” la porteria contrària amb un golás, era el 2-1.

Continuava el partit amb diferents alternatives per a tots dos equips, però  un altre contraatac – arma que el Barça no emprava últimament per innocència – i el gran “pedrito” va passar la pilota a Neymar, perquè fes el tercer gol i definitiu.958ee59e-1c22-4561-b84e-75fa50f5bd28

Personalment he de dir la gran diferència de l’actual Barça, quan arriba a una final de Copa d’Europa, que en èpoques anteriors – Berna 1962, Sevilla 1986, i la “patimenta” de Wembley 1992- ara el barça juga les finals dels pesos pesants amb seguretat, i la transmet als seus seguidors de sempre. Potser és com una mena de ressorgir, i d’oblidar temps malastrucs, perquè com va escriure Salvador Espriu: Ara digueu: “La ginesta floreix, arreu als camps hi ha vermell de roselles.Amb nova falç comencem a segarel blat madur i, amb ell, les males herbes.”

Autor: Francesc Rebolledo

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Tagged with: , ,
Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: