UNITS EN LA UNITAT D’ESPANYA

12189735_1513444305645585_4550749602460481167_nEl president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha informat en una roda de premsa, de les reunions mantingudes amb Albert Rivera, Pablo Iglesias i Dolores Cospedal. De tot plegat n’ha sortit un acord del govern  amb PSOE i C’s per anar en contra del sobiranisme català. Rajoy ha dit: “Lo sustancial del gobierno con PSOE y Ciudadanos, y eso es la defensa de la unidad de España, la soberanía nacional y la igualdad de todos los españoles”. Pel que sembla “Podemos” y Pablo Iglesias no s’hi ha volgut sumar, això parla en favor seu. A més hi ha hagut amenaces de part de Rajoy “El estado tiene todos los mecanismos legales y políticos para frenar el desafío independentista.” I ha afegit “Los independentistas no se saldrán con la suya”.

Tot plegat demostra que són més amenaces, aquest cop amenaçar després de les eleccions i amb un parlament català ja constituït en una àmplia majoria soberanista, i una presidenta que acaba la inauguració de les corts catalanes amb un crit de “Visca la República Catalana” a l’estil d’un Macià i un Companys, i esperem, sense el trist dramatisme del segon. El caràcter esquerp, alhora que admirable de la CUP, fa difícil un govern estable sobiranista, però tot és possible.

Els catalans i les catalanes hem de tenir clar que la sobirania de Catalunya no és fàcil, no per la UE, ni per les potències estrangeres, que prou saben el que patim els catalans i catalanes, i de segur que ens planyen, sinó pel caràcter espanyol, sobretot el castellà, semblant a una tossuderia quixotesca, a diferència del pragmatisme anglès, en el procès descolonitzador, i sobretot permetent un referèndum a Escòcia sobre la seva sobirania. Per tant als catalans hauríem de recordar els versos del poeta Federico García Lorca: ¡Surtidores de los sueños sin aguas y sin fuentes! Se ven con el rabillo del ojo nunca frente a frente. Como todas las cosas ideales, se mecen en las márgenes puras de la Muerte.”

Autor: Francesc Rebolledo

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Arxivat a Cultura i Societat
7 comments on “UNITS EN LA UNITAT D’ESPANYA
  1. rexval ha dit:

    La “tabarra” que estan donant “casualment” amb el cas Pujol és una passada. El País Valencià és campió en corrupció i no sabem la immensa majoria del nom dels lladres, tots del PP. Per què no estan contínuament repetint i repetint imatges i declaracions sobre els lladres del PP? I què passa amb la Casa Reial? Per què no ixen per la tele el Empalmao i la Infanta o ex-Infanta i se’n fan debats per posar-los a parir? I de Juan Carlos no es pot ni parlar-ne, però tots sabem el que sabem: Corina, elefants, altres animals, el Brivón..i -no ho oblidem – la pasta gansa que té en un paradís fiscals suposadament herència de son pare.

  2. rexval ha dit:

    Perdó, que “Bribón” porta B de Borbón.

    • Aviam, jo crec que en el cas Pujol, els fills són una cosa que té molt mal nom, i la Ferrusola també. En tot cas Pujol va pecar de ser un “cagacalces” com a cap de família, quan com a president era un home fort. És veritat que cada dos per tres ens ho passen per la cara, i de l’altre en parlen menys, en segons quina cada. Però és bon que tot surti si volem una Catalunya sobirana. Per cert, tu com a valencià, voldries que València fos catalana o espanyola?

      • rexval ha dit:

        Catalana, evidentment. Estic en minoria perquè els valencians patim un procés de despersonalització i de castellanització que ens ha fet perdre la identitat, que diria Raimon. Tradicionalment, hem estat i ens hem sentit catalans. De fet existeix la frase històrica: “Cavaller valencià de nació catalana (o català)”. Als castellans els hem considerat estrangers.

        El problema es que no tots els habitants del País Valencià se senten valencians per culpa de les províncies. Hi ha qui se sent alacantí i espanyol però no valencià. En fi, que en aquest terreny ens queda molt per recórrer. Per a mi, un lleidatà és un compatriota; en canvi, un sevillà és un estranger. Però sóc “minoritari”. Domina per ací l’espanyolisme del PP-PSOE encara que darrerament el nacionalisme valencià-catalanista està pujant.

        • Doncs gràcies per la teva aportació, com sempre és bo saber la realitat valenciana, tu em la duus. I esperem que l’antiga federació catalana-valenciana-balear, sigui veritat avui dia.

          • rexval ha dit:

            Malauradament, la meua postura és minoritària. El nacionalisme que domina per ací és l’espanyol.

            Salut //*//

  3. Doncs segur que tot anirà canviant, tu ets un pilar – molt fort- de la nació valenciana, fes que n’hi hagin més com tu. Visca la nació valenciana!!

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: