AVUI MIQUEL ROCA

IMG_0004_NEWMiquel Roca – Bordeus 1940 uns dels constructors de la constitució espanyola i de l’estatut català, i  diputat al parlament espanyol- ha atès als mitjans de comunicació en ple carrer, davant del seu despatx d’advocats a Barcelona, per manifestar-se sobre la decisió dels jutjats de Palma per haver desestimat  l’apel·lació en la defensa de Cristina de Borbón, que haurà de continuar imputada en el procés pel cas Nóos. L’advocat  ha dit: “ Cal lamentar que amb aquesta resolució s’imposi a la infanta el que s’anomena en termes processals, la pena del banc dels acusats durant tot el temps que duri el judici”. Una multitud de micròfons l’envoltaven per saber què diria. Una periodista mal educada, no ha volgut deixar començar a parlar a l’il·lustre advocat dient: “Antes que nada…” i Miquel Roca ha estat tallant “No, no Antes que nada soy yo el que hablo.” i ha continuat amb el seu particular estil, encantador i marcant els temps.

M’ha agradat molt aquesta contesta, tallant i decidida. Fa molts anys, el 1986, a la plaça major de Mollerussa, una sèrie de gent esperava l’arribada de d’aleshores candidat per CiU, i també pel “Partido Reformista”. Entre la multitud hi era jo també, i em recordo que va dir “Gràcies per la rebuda, veig que a casa sóc benvingut, i espero la vostra ajuda”.No he aprovat mai que un català es presenti com a candidat a la presidència espanyola, i menys en un partit espanyol, aleshores, Miquel Roca es va equivocar, i avui ha estat encertat.

Jo, com tothom, m’he equivocat algun cop, i al saber-ho he volgut esmenar-me. Crec, humilment, que la figura de Miquel Roca, com la tan valorada abans, i tan insultada avui pel que fa a la seva catalanitat i integritat, haurà de ser revisada i valorada degudament, com la resta de figures històriques i la història mateixa que estem vivint ara, perquè com va dir Josep Pla: “Una societat de fatxendes és plausiblement concebible; una societat d’humils seria inhabitable i perillosíssima.”

Autor: Francesc Rebolledo

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: