Ethernet, de Razor512, Flickr
El connector que s’utilitza per a connectar el cable espiral de l’auricular al telèfon fix, el que s’utilitza per connectar el telèfon a la línia telefònica i el que s’utilitza per connectar el cable de xarxa de l’ordinador, encara que són de mides diferents, els tres tenen una forma similar i incorporen una pràctica pestanya de plàstic elàstica que permet assegurar mecànicament la connexió, evitant que es desconnecti accidentalment en cas de traccions del cable durant l’ús.
Dels tres, el de l’auricular és el més petit, té 4 contactes i se’l coneix com a 4P4C (4 posicions ocupades per 4 contactes) o també indistintament com a RJ9, RJ10 o RJ22 (RJ ve de “Registered Jack”).
El que serveix per connectar el telèfon fix a la línia telefònica és una mica més gran, té espai per a incorporar un màxim de 6 contactes i se n’utilitzen fonamentalment dues versions, RJ11 (o 6P2C, 6 posicions ocupades per 2 contactes, que són els estrictament necessaris per a la connexió a la línia telefònica) i RJ14 (o 6P4C, 6 posicions ocupades per 4 contactes).
El que s’utilitza per connectar el cable de xarxa a l’ordinador és el més gran dels tres, té 8 contactes i s’anomena RJ45 (o 8P8C, 8 posicions ocupades per 8 contactes).
La facilitat de la connexió amb el clàssic so “clic” de la pestanya que ens fa saber quan el connector ha entrat correctament a la base corresponent, l’esmentada seguretat mecànica de la connexió i la facilitat de desconnectar en cas necessari el cable simplement pressionant la pestanya abans de la tracció han contribuït de ben segur al seu èxit.
Oriol
M'agrada llegir i el món de la tecnologia.
Els connectors telefònic reben en anglès el nom de “phone jacks”, on “jack” és un nom habitual per a tota mena de dispositius que no tenen un nom específic. “Registered jack” fa referència a una normativa d’estandardització (cada número de RJ és un estàndard diferent).
Gràcies, Dídac, per aquest aclaridor comentari sobre la denominació dels connectors.