Recentment s’han complert dos anys des de la meva primera xerrada sobre xarxes socials i comunicació de la recerca a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), a la qual seguiria una nova presentació en el mateix indret al cap de tres mesos. En aquest post parlaré sobre aquelles dues presentacions i la que vaig impartir a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya el mes de maig de 2014.
UVic-UCC (Imatge: Xavier Lasauca, CC BY 2.0)
A finals del 2013, l’editora tècnica de la Revista de Llengua i Dret (RDL), Roser Térmens, i el responsable de Xarxes Socials de l’EAPC, Jesús Palomar, em van proposar d’impartir una xerrada als membres del comitè editorial de l’RDL amb l’objectiu d’explicar els avantatges de la utilització de les xarxes socials per difondre els continguts de la revista.
La presentació, que va tenir lloc el 8 de gener, portava per títol Blogs, xarxes socials i publicacions científiques i tractava sobre com els blogs i les xarxes socials estan transformant les publicacions acadèmiques, sobretot pel que fa a la seva difusió, visibilitat i impacte. També argumentava la utilitat de la presència de l’Administració a les xarxes socials per donar suport institucional a les publicacions editades per les diferents unitats administratives (amb l’exemple de la Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya), i acabava amb una descripció sobre com podien afectar en positiu totes aquestes transformacions a l’RDL.
En aquella jornada també van intervenir Núria Guevara, editora tècnica de la Revista catalana de dret públic, per explicar els bons resultats quant a visibilitat i impacte assolits després de la digitalització de les revistes de l’EAPC i la utilització de les xarxes socials, i Jesús Palomar, per explicar la tasca de difusió dels continguts de les revistes de l’EAPC mitjançant els blogs, Twitter i You Tube. En acabar les exposicions, els membres del comitè editorial de l’RDL es van mostrar molt participatius (recordo, en particular, algunes preguntes incisives de Marta Xirinachs) i es va generar un debat molt enriquidor. Personalment va ser una experiència molt gratificant.
Sobre la base d’aquesta jornada, des de l’EAPC se’ns va proposar als tres ponents que participéssim com a docents en una activitat formativa que portaria per títol Xarxes socials i revistes científiques, com difondre la recerca, destinada al personal de l’Administració, a responsables de la gestió i de la difusió de revistes científiques, a membres dels consells de redacció de revistes científiques, i a autors i investigadors que volguessin saber com difondre les publicacions científiques i la recerca per mitjà de les xarxes socials. La jornada va tenir lloc el dia 25 d’abril de 2014 a l’auditori de l’EAPC.
En concret, la meva presentació se subdividia en quatre apartats:
- Introducció: Visió general sobre com els mitjans de comunicació social estan transformant el món, particularment el món acadèmic.
- Universitat 2.0: Selecció articles científics que demostren els avantatges de la utilització de les xarxes socials en el món acadèmic.
- Publicacions 2.0: Recull de publicacions científiques que utilitzen les xarxes socials per fer-ne difusió i visibilitzar la seva presència a Internet.
- Administració 2.0: Anàlisi de la transformació 2.0 de la nostra Administració i de com podem donar suport a les publicacions científiques des de la nostra organització.
Podeu accedir a la presentació des del meu compte d’Slideshare:
Com sigui que hi havia un públic molt 2.0, vaig decidir elaborar el meu primer Storify. Storify és una plataforma en línia que es pot classificar dintre del concepte de “noves narratives digitals”, i que permet redactar un article, una notícia o una història sobre la base de la informació que circula a les xarxes socials. És habitual utilitzar-la per fer la crònica d’una jornada o una ponència amb una etiqueta o hashtag determinat. En el meu Storify trobareu una descripció de la jornada de l’EAPC amb una selecció de piulades relacionades amb les xerrades dels tres ponents. També hi trobareu l’accés als vídeos i a les presentacions.Agraeixo a l’EAPC i, en particular, a Jesús Palomar i Roser Térmens, la seva invitació a participar en les dues presentacions, i a la Núria Guevara i en Jesús Palomar haver-me permès conèixer de prop la tasca de digitalització de les publicacions de l’EAPC i la seva divulgació via xarxes socials.
Recerca 2.0 a la UVic-UCC
Un mes després de la jornada de l’EAPC, el 19 de maig de 2014 vaig impartir una xerrada a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, en el marc dels Polytechnic School Seminars que organitza l’Escola Politècnica Superior de la UVic (EPS Seminars). Sempre és un plaer visitar Vic, una ciutat que trobo d’allò més acollidora. A més, es tractava de la meva primera conferència fora de Barcelona, cosa que em feia una il·lusió especial.
Al llarg de la meva presentació, vaig mostrar alguns exemples que demostren la utilitat dels blogs i eines com ara Twitter per socialitzar el coneixement i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la recerca. Em vaig referir a alguns perfils de la UVic-UCC que són excel·lents praxis de l’ús de Twitter, com ara el compte dels Garrins metàli·lics, que amb molta originalitat i un sentit de l’humor desacomplexat utilitzen aquest recurs per:
- cercar patrocinadors
- informar de les seves aventures europees i mundials, com ara els concursos de robòtica on han participat sempre amb grans resultats
- mostrar la imatge d’un grup cohesionat que s’ho passa bé i a més excel·leix en la matèria que estudien.
Com sigui que em trobava en un centre d’ensenyament superior, em vaig voler referir a la importància de Twitter per a la docència. Que els investigadors utilitzin Twitter per difondre la seva recerca és important, però una altra tasca important per als científics és formar les generacions futures. En aquest sentit, un cas d’èxit d’aplicació de Twitter a l’ensenyament universitari és el de Monica Rankin, a la Universitat de Dallas, de la qual vaig ensenyar un vídeo de sis minuts que resumeix molt bé els avantatges de la utilització de Twitter, en aquest cas per impartir classes d’història. La doctora Rankin afirma que gairebé sempre hi ha un increment de la motivació per part de l’alumnat quan s’utiliza aquest recurs a l’aula; tant és així que els alumnes continuen la discussió sobre el que s’ha tractat a classe fora de la classe, en hores de lleure. En aquest article, Rankin parla de la metodologia que ella utilitza a l’aula, així com de les fortaleses i les limitacions d’aquest recurs. També em vaig referir a aquest article de Mark Sample, del Davidson College a Carolina del Nord, on ens explica la seva experiència amb Twitter a l’aula i ens en recomana l’ús.
Podeu accedir a la presentació des del meu compte d’Slideshare:
Voldria agrair a l’Escola Politècnica Superior de la UVic-UCC i, en particular, a Jordi Villà Freixa (encantat, Jordi!), actual vicerector de Recerca de la UVic-UCC, la invitació a participar en el seminari per explicar com els blogs i les xarxes socials estan transformant la comunicació de la recerca. També vull agrair molt especialment a M. Àngels Crusellas, actual secretària general de la universitat, tot el suport que em va donar per presentar la ponència, així com l’agradable passejada per les instal·lacions de la universitat (un plaer, M. Àngels!). Vaig desvirtualitzar-me també amb el professor Gil Pla, del Departament Ciències de l’Activitat Física, del qual sóc seguidor a Twitter des de fa força anys (encantat, Gil!). També va ser un plaer poder saludar Marc de Semir, que en aquella època es responsabilitzava de la comunicació de la universitat, i Marc de San Pedro, coordinador de la Càtedra TIC Salut de la UVic. Guardo molt bon record del desenvolupament de la presentació i del cap de setmana precedent que vaig passar a la capital d’Osona. :-)Articles relacionats:
- Parlant a la UAB sobre sociologia 2.0 i història 2.0
- Parlant a l’IDIBAPS sobre xarxes socials, recerca i salut
- Parlant a la UOC sobre eines 2.0 per comunicar l’activitat d’R+D+I
- Parlant a l’IEC sobre eines 2.0 per comunicar la recerca
- Parlant al COMB sobre xarxes socials i malalties emergents
- Las actividades de gestión de redes de un profesor universitario: (auto)promoción, networking, escucha activa y reputación digital.
- Parlant a ICREA sobre recerca 2.0
- Recursos 2.0 per millorar la reputació digital del personal investigador
- Blogs, twitter i recerca 2.0 a la UB
- Blogs i divulgació de la ciència
Blog L’ase quàntic
Xavier Lasauca i Cisa
Recerca 2.0, Ciència 2.0, xarxes socials, dones i ciència, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data...
Des de la Mediterrània 