La segona perla florentina…

Ja comentava, a l’inici de la meva crònica sobre Florència, que dos llocs ens van emocionar i impressionar de manera molt especial. El primer va ser el de la Capella Brancacci, del que ja vaig parlar en el meu post anterior…

El que ara us presento va ser el segon: el Convento di San Marco, amb les delicioses i exquisides pintures de Fra Angelico*, que fou frare d’aquesta comunitat i qui amb el seu art va anar decorant moltes de les estances del convent i totes i cadascuna de les cel·les dels frares. Així com també la sala capitular, el refectori, i també la sala dedicada a l’Ospizio dei Pellegrini.

(il Beato Angelico)

* Fra Angelico (c.1395-1455), nat Guido di Pietro, va ser un pintor del primer Renaixement italià, que era referit a les “Vides d’Artistes” de Giorgio Vasari, com a posseïdor d’un “rar i perfecte talent”, i ja apareix com fra Giovanni Angelico.

Anomenat a Itàlia com il Beato Angelico, va ser conegut pels seus contemporanis com fra Giovanni da Fiesole.

Dins el convent, en el pis superior, hi ha tres corredors amb un total de 43 cel·les, cada una d’elles bellament decorada amb escenes de les diferents fases de la vida de Crist, des del naixement fins a la crucifixió i la resurrecció.

Recórrer amb calma cada una de les estances proporciona una satisfacció i placidesa enorme, al mateix temps que un gaudi extrem davant tanta bellesa i sensibilitat que desprenen les pintures fetes per la mà i el talent d’aquest frare extraordinari.

(l’Anunciació)

Contempleu-les amb  calma i jutgeu per vosaltres mateixos…

(una altra anunciació)

 (el naixement)

(la presentació)

 (l’adoració dels mags)

 (-detall-)

(-detall-)

(sacra conversazione)

 (l’entrada a Jerusalem)

 (la Transfiguració)

 (la coronació de la Verge) 

 (Jesús als llimbs)

 (el sermó de la muntanya)

 (oració a l’hort de Getsemaní)

 (el Sant sopar)

* *

I a partir d’aquí comencen una sèrie d’escenes commovedores, totes elles referides al cicle de la Passió, mort i resurrecció de Crist.

(comencen els insults)

(i les vexacions)

(els símbols de la Passió)

(el Crist sofrent)

 (la Crucifixió)

(el Calvari, a la sala capitular)

 (el davallament)

(l’unció del cadàver)

 (noli me tangere)

 (la resurrecció)

 I finalment una mostra dels senzills crucifixos que Fra Angelico, pintava també en moltes de les cel·les dels frares, amb la imatge de Fra Domènec, el fundador de l’ordre, al peu de la creu.

 Acabem tota la sèrie tornat a contemplar amb tot detall una de les seves obres mestres més cèlebres, l’Anunciació…

 amb dos detalls complementaris.

 Finalment sant Domènec ens invita al silenci i a la contemplació després d’haver gaudit de totes aquestes pintures tant extraordinàries, gràcies a l’art exquisit de Fra Angelico.

 * * *

Home, 76 anys, feliçment jubilat, i blocaire convençut...

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: