FIGO I CATALUNYA

n_f_c_barcelona_fondos-2425417Avui en una conferència de premsa a Berlín, en l’esdeveniment dels premis anuals “Laureus”,  la periodista Núria Casas, de 8TV, ha fet una pregunta a l’ex-jugador portuguès Luis Figo, qui li ha contestat: “Normalmente ya sabes que no hablo con la prensa catalana, pero contigo haré una excepción porque eres guapa.”. Per cert, l’ex- blaugrana Carles Puyol, que estava al seu costat, ha somrigut. Que el portuguès sempre ha estat refractari als mitjans comunicadors catalans, en tenim tots constància, per exemple el 2014, en el sorteig de quarts de final de la Champions, celebrada a Nyon “para Barcelona no hablo”. O en una piulada a twitter es va burlar dient “La próxima vez haré una declaración de amor a la prensa de bcn!!! Lol” I moltes més que deixarien sense espai l’entrada d’aquest bloc.

Figo, quan va estar al Barça, ens els vam estimar molt. Ens agradava la seva tècnica, ganes de lluita, o el caràcter guanyador. Josep Lluís Núñez va deixar la presidència del club, i es van convocar eleccions, va ser aleshores quan van córrer rumors que el davanter portuguès se n’aniria,  i cap al Real Madrid. Luis va dir al diari “Sport” que es quedaria, i a l’endemà va agafar l’avió per vestir la samarreta blanca. Això, a tots els barcelonistes ens va doldre molt, i Figo va ens va caure de tot arreu. Ho vam sentir com una traïció. Si volia millorar l’aspecte econòmic, tenia tot el dret, si això era anant al Bernabéu, tenia el mateix dret però no hauria agradat, però dir un dia una cosa, i a l’endemà fer la contrària, a Catalunya és, no sé si un “traïdor” però sí un “caragirat”. Així és com  va ser vist i tractat, d’aquí ve tot.

No obstant Figo és un professional, i  no contestar a la premsa catalana – o la que sigui- és una descortesia, i avui, potser per tenir al lleidatà Puyol al seu costat ha dit aquesta frase, que uns consideraran sexista, d’altres absurda i potser mal interpretada. Personalment, si no vol contestar la premsa catalana, és el seu problema, els mitjans d’aquí ja no li haurien de fer cas. Potser Figo odia Catalunya, o ho fa veure, ja que  té recança de l’ amor que aquí gaudia,  perquè com va escriure Antonio Machado: No sé si es odio o es amor la lumbre Inagotable de tu aljaba negra”

Autor: Francesc Rebolledo

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Arxivat a Cultura i Societat
10 comments on “FIGO I CATALUNYA
  1. Josep ha dit:

    -ens va saber greu. No “doldre”
    -però en Figo és un professional. No “no obstant Figo és…”

    • Josep, jo agraeixo totes les contribucions i comentaris que em feu, no obstant, jo sempre us contestaré en un sentit o en un altre. El verb doldre, existeix en català – mira el diccionari de la llengua catalana- ( 1 intr Causar un sentiment; saber greu. Li dolia que tractessin el seu fill tan malament. Ja li dol, de no poder venir! ). Per tant ho he escrit bé, altra cosa és que “saber greu” pugui semblar més correcte.
      Respecte a “però” o “no obstant”. Bé, ho he mirat, per si de cas, i tan bona és una forma com una altra. Ambdues paraules “però” i “no obstant”, ja que es tracte de “connectors” que serveixen per expressar oposició o objecció, i a la llista hi surten – a part d’altres- “però” i “no obstant”.
      Agraeixo la teva contribució, la teva aportació, fes-la tants cops com vulguis, però jo sempre contestaré, tant si hi estic d’acord com no. Tot teu

  2. yeagov ha dit:

    La sobtada marxa de Figo al Madrid quan havia anunciat la seva intenció de romandre al Barça va molestar al barcelonisme, un barcelonisme que el considerava un gran jugador i que es va sentir traït. No és el primer jugador que canvia de bàndol, si més no Ronaldinho va fer el pas també, i no hi va haver tant de merder. Sembla que Figo comparteix amb altres dos compatriotes seus l’afició per crear polèmiques absurdes: Mourinho i Cristiano Ronaldo. Curiosament tots tenen en comú el seu pas pel Madrid, I dels tres, dos d’ells el seu pas pel Barça i la seva sortida del club per la porta del darrera.
    També haig de dir que la premsa catalana sabent que aquest personatge diu que no parla amb la premsa catalana, simplement ni haurien d’anar a les rodes de premsa de Figo.

    • Ho dius bé, “sobtada” marxa, i “contradictòria”, ja que a la premsa va dir que no marxaria. Figo va trair doblement el barcelonisme, fent el que he dit anteriorment – marxar al màxim rival i dient el contrari – al Barça es va consagrar com gran jugador, i per això la FIFA li va concedir la pilota d’or, la qual va brindar al madridisme, quan era un reconeixement a l’any que va ser barcelonista.
      Ja he explicat que Figo no va marxar per la porta del darrere, Mou tampoc. Va ser segon entrenador amb Robson, i a més de Louis Van Gaal, no es pot queixar. Això sí, quan han estat al R. Madrid, han parlat contra el barça i Catalunya, perquè això agrada. Estic d’acord amb tu que la premsa catalana hauria d’abstenir-se d’assistir a les rodes de premsa de Figo. Gràcies per la teva aportació

      • yeagov ha dit:

        Normalment quan es diu que marxa per la porta del darrera es fa referència a una sortida poc digna, cal afegir que la marxa de jugadors del Barça d’aquesta manera no és cosa nova, malauradament ha estat molt habitual que grans jugadors sortissin del Barça d’una manera lamentable. Alguna responsabilitat té també el club ja que un pot ser una casualitat, quan són uns quants és que hi ha alguna cosa que falla. Però això ja és un altre tema.
        Sobre Mourinho: Cal dir que forma part del seu caràcter pixar fora de test. Des de que és entrenador són conegudes les seves sortides de to i barallar-se amb tots els entrenadors contraris: Guardiola, Tito Vilanova, Ferguson, Wenger, etc.

        • D’acord que “marxar per la porta del darrere” significa una sortida poc digna. De sortides poc dignes, n’hi ha hagut no només al Barça, també en d’altres clubs. Luis Enrique – quan era jugador- va sortir del Real Madrid “per la porta del darrere” tot triomfant al Barça. Shuster, va sortir per la porta del darrer d’ambdòs clubs: barça i Real Madrid. D’exemples n’hi ha molts. Però Figo? va marxar perquè va voler, perquè segur que la nova directiva li hauria apujat el sou. El que no se li perdona és que digués una cosa i fes la contrària, Laudrup no ho va fer així, i estar ben vist.

  3. Bigabi ha dit:

    Que el Catalanisme i el Barcelonisme, son dos coses molt diferentes, i tots dos ( tan Figo com el que parla confonen les dues coses) crec sinçerament que sestà pixan fora del test. El que es pensa que Catalunya tan sols es futbol…….. pobret!!!!

    • M’agrada que tothom comenti en aquest bloc, ni que sigui sota pseudònim. Bé, tens raó que “catalanisme” i “barcelonisme” són conceptes diferents, però van paral·lels. Jo em refereixo a les declaracions de Luis Figo, de no atendre els mitjans de comunicació catalans – ho diu el mateix Luis Figo – i el mateix portuguès fa anti-barcelonisme i anti-catalanisme, a la vegada, d’aquí el sentit d’aquest article.
      Estic totalemnt en tu, que Catalunya és molt més que futbol, molt més que futbol i que política… Moltes gràcies.

  4. didaclopez ha dit:

    Altres jugadors han fet camins similars. Laudrup o Schuster, en el seu moment. O Luis Enrique o Luis Milla en sentit contrari. I no creen ni animadversió a Can Barça ni a l’afició merengue

  5. Per començar, Milla era blaugrana i va anar al Real Madrid, on no va triomfar, per motius esportius. Luis Enrique – exmadridista- va venir al Barça i era odiat pel seu exclub. N’hi ha d’altres: Samitier – com jugador o entrenador- que no van estar ben vistos, però que amb el temps es va apaivagar tot. El cas de Figo és especial, potser perquè el jugador també ho és: excel·lent davanter amb qualitats tècniques i de lideratge – va ser capità del Barça – tenia imatge – un home jove i atractiu- al Barça va esclatar i ser conegut internacionalment com una estrella, i va marxar al Real Madrid – fins aquí coincideix amb els altres -, però amb l’excepció que va dir que no se n’aniria . A més en plena època Florentino, la requalificació del Santiago Bernabéu – i de la “ciudad deportiva”-, la època que el F.C. Barcelona naufragava per culpa d’un president boig. Un cas força especial el d’aquest portuguès.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: