A la Catalunya de finals del segle XIX els intel·lectuals que formaven part del moviment del modernisme volien crear, alliberant-se de l’estancament intel·lectual espanyol, una cultura catalana moderna entroncada amb les innovacions que arribaven d’Europa que regenerés i modernitzés tota la societat.
En aquest context, Joan Maragall escrivia el 1897:
Joan Maragall
El pensament espanyol és mort. No vull dir que no hi hagi espanyols que pensin, sinó que el centre intel·lectual d’Espanya ja no té cap significació ni eficàcia actual dintre del moviment general d’idees del món civilitzat. Per això nosaltres, que tenim cor de seguir dintre d’aquest moviment general, hem de creure arribada a Espanya l’hora del campi qui pugui, i hem de desfer-nos ben de presa de tota mena de lligam amb una cosa morta.
Això no ens ha de costar gaire envers les manifestacions superiors de la intel·ligència, perquè d’una part el centre intel·lectual d’Espanya ja en produeix ben poques, i d’altra part la nostra vocació i la nostra educació lliure i personal ja ens n’aparten, d’aquell centre.[…]
Pensem que el dia que Catalunya s’hagués deslliurat del teatre i de la premsa de Madrid (i de la d’aquí que encara es fa a la madrilenya), la nostra independència intel·lectual estaria molt avançada; i que el dia que la nostra independència intel·lectual siga complerta, lo demés serà lo de menos, i Catalunya formarà part d’Europa.
Joan Maragall
Els fragments citats estan extrets del seu article La independència de Catalunya, que podeu llegir complet a l’edició de les seves Obres completes que en va fer el 1960 l’Editorial Selecta.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 