BENVINGUTS A LA REPÚBLICA

KeepCalmRepúblicaCatalanaAl congrés fundacional de la nova CDC es va decidir fer creu i ratlla a 40 anys de història i crear un nou partit polític, el qual es dirà “Partit Demòcrata Català”. A més s’ ha decidit,  que el nou partit tindrà primàries, llistes obertes, i una limitació de mandats de vuit anys. En referent a la ideologia “un partit polític demòcrata, catalanista, independentista, europeista i humanista que reivindicat la llibertat de Catalunya i  la seva gent”. I, un altre punt, s’ha incorporat el terme “República Catalana” com a model  i objectiu.

Cal dir que són decisions internes d’un partit, i que la gent que no en som, i/o que no som de cap partit, ni hi entrem ni sortim, però podem dir la nostra. En referent al nom, no és dolent. Pel que fa  la ideologia podria ser més especificada, per exemple si és de dretes, o esquerres. Si és conservador, liberal o  social-demòcrata per exemple. Ara, respecte a l’encasellament de “República Catalana” he de donar  la meva enhorabona, perquè els catalans no tenim rei, i els que ens han imposat, ens van en contra, com així també les “Repúbliques Espanyoles”, per tant el terme “República Catalana” és doblement encertat, ara bé, fan tard perquè ERC ja ho va fer el 1931, perquè com va escriure a principis del segle XX,  Rovira i Virgili: “L’ànima catalana, tan avui com ahir, demana l’estat català”

Autor: Francesc Rebolledo

 

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Tagged with: ,
Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “BENVINGUTS A LA REPÚBLICA
  1. didaclopez ha dit:

    “Demòcrata”, efectivament, és un mot poc precís. No obstant, és lògic que se’n reclamin els partits “escombra”, que recullen tot l’espectre electoral. De totes manera, el mot “demòcrata” sí té algunes connotacions. Històricament, els demòcrates eren la branca més esquerrana dels liberals progressistes, en avançar consignes isonòmiques, especialment pel que fa al sufragi universal [masculí]. Els demòcrates, doncs, quedaven a mig camí entre els progressistes i els republicans.

    Pel que fa a l’oposició entre “republicans” i “demòcrates”, que trobem als Estats Units, hi ha hagut diverses fases. Històricament, els “demòcrates” apareixien com a defensors dels drets dels estats, mentre els “republicans” ho eren més de la “República dels Estats Units”. Més recentment, la idea és que mentre els “republicans” defensen un sistema constitucional fet de contrapoders, els “demòcrates” caurien massa en la defensa de la sobirania popular expressada a les urnes.

    • El teu comentari és brillant, avui dia el terme “democràtic” o “demòcrata” és imprecís. T’agraeixo molt els apunts històrics del terme tant al segle XIX, com en d’altres punts, com ara els EE UU .
      Però jo, més que no pas el nom, comentava el terme “republicà” com s’ha autodefinit CDC. Tu em diràs que l’accepció “Republicà” té diferents subjeccions, segons el temps o el lloc. Però que CDC no adaptés aquest terme de bon principi, m’estranya, ho critico, i amb la cita final (de Rovira Virgili) vull dir que és l’estatus natural dels catalans, i reblo el clau quan valoro que ERC fos Republicà, ja a principis del segle passat.
      M’agraden les teves aportacions, en especial aquesta, i espero que continuïn.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: