La funció cardíaca en l’esteatosi hepàtica no-alcohòlica (Medicina mediterrània, 28/2016)

Les tècniques d’imatge permeten el diagnòstic de l’esteatosi hepàtica. L’acumulació excessiva de greix en el fetge fa que aquest es presenti, en les ultrasonografies, com un òrgan més brillant (més ecogènic). La histologia revelaria la presència de grans vacuoles riques en triglicèrids en les cèl•lules del fetge (hepatòcits). L’esteatosi hepàtica apareix sovint associada al consum excessiu de begudes alcohòliques. L’esteatosi hepàtica no-alcohòlica, d’altra banda, s’associa amb l’anomenada síndrome metabòlica, particularment amb l’aterosclerosi. El vincle entre aquesta condició hepàtica reversible i el risc cardiovascular ha estat estudiat des de diverses vessants. El grup de Guglielmo M. Trovato, de la Facultat de Medicina i Cirúrgia de la Universitat de Catània, presenta a les pàgines de l’International Journal of Cardiology un estudi amb centenars de pacients, que aprofundeix en la relació entre l’esteatosi hepàtica i mesures ecocardiogràfiques, bo i descomptant altres variables lligades a la síndrome metabòlica (resistència a la insulina, dieta, activitat física, obesitat).

Ultrasonografia que revela un fetge gras o esteàtic

Un estudi amb 1451 participants

L’estudi ha estat conduït a l’Escola de Medicina de la Universitat de Catania (Sicília) per Francesca M. Trovato, Giuseppe F. Martines, Daniela Catalano, Clara Pirri i Guglielmo M. Trovato, del Departament de Medicina Clínica i Experimental, i per Giuseppe Musumeci, del Departament de Ciències Biomèdiques i Biotecnològiques (concretament de la secció d’anatomia humana i histologia). Guglielmo Trovato treballa a la Unitat de Diagnosi i Teràpia Mèdiques de l’Hospital Universitari Policlínic de Catània. Els pacients foren recrutats entre els qui es visiten a la unitat, on reben prescripcions de caire nutricional i d’estil de vida. Hom exclogué de l’estudi els casos més severs (fallida cardíaca congestiva, pacients amb historial d’infart de miocardi, pacients amb tumor malignes, diabètics, obesitat extrema, casos d’infrapès o de mala nutrició, insuficiència renal).

D’acord amb les dades d’ultrasons (“Ultrasound-Bright-Liver-Score”), dels 1451 participants, uns 660 patien esteatosi hepàtica no-alcohòlica. A banda d’aquest estudi, també s’obtingueren dels pacients un estudi ecocardiogràfic per valorar la fracció d’ejecció ventricular esquerra (LVEF), la relaxació diastòlica (per la ratio doppler trans-mitral en l’ompliment ventricular primerenc i tardà) i la massa miocàrdica del ventricle esquerra (LVMM, normalitzat per superfície corporal en LVMM/m2). Dels pacients també es prengueren dades ecogràfiques de resistivitat d’artèria renal (RRI). D’acord amb el model homeostàtic (HOMA), s’analitzaren les dades plasmàtiques (en dejuni) d’insulina i de glucosa per estimar la “resistència a la insulina”. Finalment, per a cada pacient, hom va obtindre un perfil d’estil de vida, centrat en l’alimentació i en l’activitat física.

L’esteatosi hepàtica i les dades ecocardiogràfiques

Els pacients amb esteatosi hepàtica no-alcohòlica mostraven unes dades superiors de LVMM/m2, tant en dones com en homes. Cert és, però, que no hi havia diferències en relaxació diastòlica i, pel que fa a la fracció d’ejecció, tan sols era lleugerament superior quan l’anàlisi se circumscrivia a homes.

Trovato et al. s’asseguraren de corregir aquestes comparacions per altres factors. Al capdavall, l’índex de massa corporal era notablement més elevat en els pacients amb esteatosi hepàtica. Més encara notable era la diferència pel que fa a la resistència a la insulina.

Els pacients amb esteatosi hepàtica, en relació amb el control, presentaven una alimentació menys saludable.

Disminuir l’esteatosi hepàtica com a objectiu

Trovato et al. consideren que l’esteatosi hepàtica no-alcohòlica com un indicador primerenc d’una disminució de funcionalitat cardíaca. Això es deuria a causes subjacents comunes entre els dos processos. Així doncs, mitjançant modificacions en l’estil de vida, hom podria adreçar-se a disminuir l’esteatosi hepàtica. L’efectivitat dels canvis adoptats, al capdavall, es podria monitoritzar mitjançant l’ecografia abdominal fins a aconseguir un fetge menys brillant.

Lligams:

Echocardiography and NAFLD (non-alcoholic fatty liver disease). Francesca M. Trovato, Giuseppe F. Martines, Daniela Catalano, Giuseppe Musumeci, Clara Pirri, Guglielmo M. Trovato. International Journal of Cardiology 221: 275-279 (2016). http://dx.doi.org/10.1016/j.ijcard.2016.06.180.

Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: