L’exèrcit espanyol, ha dit que la frase que va enviar mitjançant twitter a Rafael Nadal, mentre jugava el decisiu partit de tennis, era equivocada. La frase deia així: “La guerra no es triste, porque levanta las almas… porque nos enseña que fuera de la bandera, nada, ni aún la vida, importa. Gracias Rafa.” Aquest fragment es tracta d’un article que l’escriptor Cela va dedicar a Millán Astray, i publicat al diari “El Alcázar”. Astray va ser amic i col·laborador de Franco, i “El Alcázar” un diari falangista. Camilo José Cela un magnífic escriptor, però un anti-català profund.
Que l’exèrcit espanyol animi a Nadal, em sembla correcte, però que citi aquella frase d’aquell és retrògrad, i tronat. Si volien alabar Espanya, podien haver fet servir els versos de Machado:.“Rompeolas de todas las España! La tierra se desgarra, el cielo truena, tú sonríes con plomo en las entrañas” O de García Lorca: “Un muerto en España está más vivo como muerto que en ningún sitio del mundo” O de Miguel Hernández “No soy de un pueblo de bueyes, que soy de un pueblo que embargan… con el orgullo en el asta”. Però no, aquells eren escriptors d’esquerres i republicans, i havia de ser un escriptor anticatalà, una dedicatòria a un colpista, en un diari feixista.
Em sembla bé, que l’exèrcit espanyol es sentí espanyol, de la mateixa manera que els catalans ens sentim catalans – nacionalment catalans i catalanes- o els francesos són amorosos de França, i per això acabo aquest article amb les paraules de Víctor Balagué: “Ai Castella castellana, no t’hagués conegut mai!”
Autor: Francesc Rebolledo
"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)
Des de la Mediterrània 
Molt encertat
Gràcies