EL 12 D’OCTUBRE

12octubreEl dia 12 d’octubre de cada any es celebra  “la Fiesta Nacional de España”, tal com es diu literalment. És una festivitat en què conflueixen diferents factors: el dia del descobriment d’Amèrica,   i festivitat de la Mare de Déu del Pilar. De fet és una confluència molt hàbil: amb el descobriment d’ Amèrica es pretén vincular els estats de sud-amèrica, i amb la festivitat del Pilar, Espanya s’ha fet seva una festa d’una nacionalitat històrica. El més lògic és que Santa Maria de Guadalupe de Extremadura, és la patrona de la hispanitat, però es celebra el 8 de setembre, i per això no interessa, en aquest cas Extremadura.

Si el descobriment d’Amèrica té molt a veure amb Catalunya – i per tant amb Aragó, Mallorca i València- , ben poc amb Castella. Perquè  primer, el viatge el va pagar la Corona catalano-aragonesa, molta tripulació era catalana, sobretot el capità, Cristòfor Colom. Què ha passat? Que les coses s’han tergiversat que Espanya  en sap molt d’això.

El 12 d’octubre hauria de tenir molt més de català que no pas d’espanyol, però no és així perquè per als catalans i catalans, ens passa com va escriure el poeta Antonio Machado: Nunca perseguí la gloria, Ni dejar en la memoria”

Autor: Francesc Rebolledo

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Tagged with: ,
Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “EL 12 D’OCTUBRE
  1. Jordi Camps i Vergés ha dit:

    Quan jo anava a col·legi, d’aquesta data per a mi indesitjada, se’n deia El Dia de la Raza. Ves quins pebrots que tenen aquests espanyols, ja que dóna a entendre que ells són els éssers superiors, tot pensant fefaentment que Déu ja els parlava en espanyol.
    Si tinguessin vergonya, cosa que no han mai conegut, valdria més que expliquessin a les noves societats com, perquè i de quina manera aquell imperi “on mai no es ponia el sol”, van anar perdent-ho tot, i marxant amb la cua entre cames de tots els països conquerits. Però són tan curts de gambals que això no ho reconeixeran mai de la vida. Per “xulos” i dropos, ells.
    Però això, és com demanar peres a l’om.

    • Efectivament se n’ha dit de moltes formes, enaltint la nació espanyola i d’una forma racista i exclusiva, la qual cosa és paradigmàtica de tots els imperis, no només l’espanyol. Tots els imperis s’acaben perdent, el mateix Xavier Rubert de Ventós diu que l’imperi espanyol va devallar en 50 anys, l’anglès de 25 anys. Agraït per la teva aportació.

  2. rexval ha dit:

    A mi també em tocà el Día de la Raza. Per cert un dia d’eixos de no sé quin coi de raça de 1936 va ser quan el falangista Millán-Astray i el professor Unamuno tingueres les famoses parauletes: Viva la muerte – sí la de ta tia – , abajo la inteligencia – no és possinle baixar-la més. Venceréis pero no convenceréis. Seguixen intentant-to però no poden.

    Dia del Genocidi dels pobles americans.

  3. Jo el que vull explicar és que el 12 d’octubre, per ser justos – i segons com ens ho mirem- té més de català – o aragonès- que no pas de castellano-espanyol. Que la manipulació històrica de la historiografia espanyola des de segles, ha estat brutal, i completa, i ha quedat tot com ha quedat: mal girbat. El genocidi dels pobles americans – els genuïns- els van fer anglesos, francesos, els nou americans – els descendents dels anglesos- portuguesos, brasilers (antics portuguesos) etc. No estic exculpant Espanya del genocidi, però és així. Gràcies per la teva aportació.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: