Aquesta setmana el Parlament de les Illes Balears aprovava una declaració institucional de la Plataforma Illes amb Claror. La Plataforma defensa que les Illes Balears adoptin tot l’any el fus horari GMT+02. Al capdavall, aquest fus horari ja l’utilitzen durant 7 mesos a l’any.
En el text de la declaració es llegeix el següent:
“Es tracta de tenir un horari lògic, racional i natural per treure el màxim benefici a un recurs tan apreciat com és el sol”.
A primer colp d’ull el terme “natural” és sorprenent. El fus horari natural de Mallorca és GMT+00:12 que, si arrodonim, ens du a GMT+00. En l’actualitat, durant cinc mesos les Balears segueixen el fus horari GMT+01, corresponent a l’horari de l’Europa Central, és a dir al meridià de 15ºE, que és aproximadament el meridià de Catània (Sicília). Durant els set mesos restants, és a dir en l’horari d’estiu, les Balears segueixen el fus horari corresponent al meridià de 30ºE, que és aproximadament el meridià d’Alexandria (Egipte). Quina és la naturalitat d’això?
La declaració, però, continua:
“La decisió de pertànyer a un fus horari determinat, com el Greenwich, respon a decisions polítiques de caire industrial totalment obsoletes a dia d’avui. La societat moderna, en constant canvi i evolució, necessita que les hores de sol d’adaptin al seu temps lleure”.
Un repàs històric de l’hora a Balears
Observem aquest rellotge de sol, un dels molts que hi ha a Mallorca:
El rellotge assenyala que són quarts d’onze del matí. L’hora que marquen aquests rellotges és l’hora més natural que podem imaginar. És l’hora solar aparent local. Si el rellotge és ben orientat, i cal suposar que ho és, les 12 del migdia s’escauran en el moment que el Sol creui el meridià del cel, el migjorn (el sud en el nostre hemisferi), assolint el punt més alt del seu periple.
En la definició tradicional, la claror era dividida en dotze hores iguals: prima, secunda, etc. L’hora sexta concloïa en el migdia, i després seguien la septima, etc. És clar que això implica un problema. En les èpoques equinoccials, quan el dia i la nit duren el mateix, les dotze hores diüren suposen la meitat del dia total. Però si ens apartem dels equinoccis, els dies poden ser més llargs o més curts que la nit. A Palma, en el solstici d’hivern, les hores diürnes, comptades des de l’eixida del Sol a l’ocàs, suposen un 39% del total del dia. En el solstici d’estiu, per contra, suposen el 62%. La diferència és prou notable. Una hora tradicional en el solstici d’estiu duran un 60% més que en el solstici d’hivern.
Hi ha, a més, una altra irregularitat, menys pregona però no pas negligible. Hom pensaria que, malgrat tot, la diferència temporal entre un migdia i el següent seria constant, de 24 hores exactes, és a dir de 86400 s. I no és així. Pels volts del 26 de març, entre migdia i migdia la diferència és de 86382 s. Pels volts del 19 de juny és de 86413 s. Pel 16 de setembre, tornem arribar a un mínim, ara mínim absolut, de 86379 s. I pel 22 de desembre al màxim absolut de 86430 s.
Per tal de fixar l’interval entre migdia i migdia, es crea la idea d’un “sol mitjà”. El “sol aparent”, que és el que veiem, es mou en l’esfera celeste seguint el diàmetre major que anomenem “eclíptica”, i que és la projecció de l’òrbita de la Terra al voltant del Sol. La velocitat del Sol en aquest moviment no és constant, sinó que assoleix un màxim a començament de gener, i un mínim a començament de juliol. El primer pas per construir el “sol mitjà” és fer constant matemàticament aquest moviment. El segon pas es traslladar aquest “sol mitjà” a l’equador celeste.
Els rellotges de sol poden marcar el migdia aparent utilitzant l’analema, tal com fa aquest rellotge conegut de la Diagonal de Barcelona:
En aquest rellotge l’usuari s’ha de col·locar en el punt que correspongui segons el dia de l’any. Pels volts de l’11 de febrer, del 14 de maig, del 25 de juliol i del 2 de novembre, el migdia aparent coincideix amb el migdia solar. Per a la resta de l’any, la discrepància entre els dos pot arribar a ser de més d’un quart d’hora:
Al llarg del segle XIX la mesura precisa del temps entra en la vida quotidiana, si més no, d’una part de la societat. Els rellotges mecànics reflecteixen l’hora solar mitjana de cada localitat, és a dir que s’ajusten a l’analema dels rellotges de sol. En conseqüència, quan a Palma era el migdia en punt, a Maó eren les 12:06:30.
Quan la declaració diu que l’adscripció a un fus horari és una decisió política no s’equivoca pas.
La major connectivitat que suposaven els transports i les comunicacions podien crear confusió, la qual cosa afavorí l’establiment de meridians de referència. El 22 de juliol del 1900 la Regent d’Espanya, la reina Maria Cristina, promulgà un Reial Decret, contrasignat pel president del Consell, Francisco Silvela que disposava l’estandardització de l’hora al territori espanyol a partir de l’1 de gener del 1901. Totes les províncies, excepte Canàries, havien d’adoptar el temps del meridià de Greenwich.
Per a Palma això suposà haver d’endarrerir el rellotge 10 minuts i 35 segons. En el cas de Maó, l’endarreriment fou d’una mica més de 17 minuts. Això certament era apartar-se de l’horari natural per unes raons pròpies de la societat industrial. Cada illa podria haver triat estandarditzar el seu horari d’acord amb els meridians de Palma, d’Eivissa o de Ciutadella, tan vàlids com el meridià de Greenwich. Al capdavall, als Països Baixos, quan feren la seva particular estandardització, en el 1909, adoptaren el meridià d’Amsterdam. El cas de Menorca, aquest meridià d’Amsterdam (GMT+00:19:32.13) era molt més proper que no pas el de Greenwich.
En tot cas, parlem, en el cas extrem de Maó, de 17 minuts de diferència. No és pas cap drama si ho comparem amb el que ha vingut després. A Maó, en les primeres dècades del segle XX, el migdia aparent tenia lloc a 11.43 hora oficial. El 26 d’octubre del 2016 el migdia aparent tenia lloc a les 13.27 hora oficial.
La introducció de l’horari d’estiu s’efectua per primera vegada a Espanya en el 1918. En aquell any s’aplicà des del 15 d’abril fins el 6 d’octubre. Consistí en traslladar l’hora oficial durant aquests gairebé sis mesos al fus horari de GMT+01. D’aquesta manera, el migdia mitjà tenia lloc a Palma a les 12.50, i no a les 11.50 com s’esdevenia durant l’hivern. L’objectiu de l’horari d’estiu era impel·lir la gent a llevar-se més d’hora per aprofitar les primeres hores del matí.
L’horari d’estiu es repetí en el 1919 (entre els mesos d’abril i setembre), però després es va deixar d’aplicar en els anys següents. És a dir, que entre el 1920 i el 1923 hom mantingué “l’horari d’hivern”, és a dir el fus horari GMT. L’horari d’estiu s’aplicà després en el 1924 i, més tard, de manera seguida entre el 1926 i el 1929.
Durant la Guerra és sabut que mentre Menorca romangué en mans republicanes, Mallorca i les Pitiüses, malgrat un intent republicà durant l’agost del 1936, quedaren en mans del bàndol sublevat. En el 1937, entre el 22 de maig i el 2 d’octubre, s’aplicà a Mallorca i les Pitiüses l’horari d’estiu. A Menorca també s’aplicà, però tan sols a partir del 16 de juny (i fins el 6 d’octubre).
L’any 1938 a la zona “nacional” s’aplicà l’horari d’estiu entre el 26 de març i l’1 d’octubre. A la zona republicana s’avançà l’hora el 2 d’abril, però el 30 d’abril encara s’avançà una altra més, entrant en el fus horari GMT+02. A Maó, doncs, durant l’estiu del 1938, el migdia mitjà tenia lloc a les 13.43. L’octubre del 1938 la zona republicana tornà a l’horari d’hivern, ara situat en GMT+01. L’arribada de l’Espanya nacional en el curs de l’hivern i la primavera següent, retornà Menorca i els altres territoris a GMT+00, just per començar el 15 d’abril un nou horari d’estiu (fins el 7 d’octubre).
El 16 de març del 1940, Espanya canvià el seu fus horari per el GMT+01. Eren els signes del temps adoptà l’hora oficial d’Alemanya i Itàlia. Sota ocupació alemanya, el mateix canvi havien fet els Països Baixos (abandonant l’hora d’Amsterdam), Bèlgica i França. El pas a GMT+01 es podia entendre també com l’adopció de l’horari d’estiu per a tot l’any.
Això creava de manera permanent una asimetria en les hores diürnes. El migdia oficial quedava situat en la banda de la tarda (les 13h del temps solar mitjà). En el cas de Palma això situava el migdia aparent en les 12.50 hora oficial.
Entre 1942 i 1946 i, de nou, en el 1949, s’aplicà un horari d’estiu. Entre els mesos d’abril i setembre, Espanya passava a GMT+02. Llavors, a Palma, el migdia aparent es traslladava a les 13.50 hora oficial.
Entre 1949 i 1974, Espanya romangué permanentment en el fus horari GMT+01 durant tot l’any. En el 1974 s’aplicà de nou l’horari d’estiu per passar a GMT+02. Al principi l’horari d’estiu abastava sis mesos, però després es va aplicar per incloure també el mes d’octubre. Des del 1996, hom passa de GMT+01 a GMT+02 la matinada del darrer diumenge de març, i hom retorna a GMT+01 la matinada del darrer diumenge d’octubre.
Els efectes psicològics de jugar amb l’hora oficial
Com que actualment durant set mesos seguim l’horari d’estiu (GMT+02) i durant cinc mesos seguim l’horari d’hivern (GMT+01), fa la sensació que allò especial és “l’horari d’hivern” i no pas “l’horari d’estiu”. Això explica en part el posicionament de la Plataforma “Illes amb Claror”. És més fàcil per adaptar 5 mesos al total de l’any que no pas adaptar-hi 7 mesos.
Però hi ha una altra raó. “L’horari d’estiu” és visualitzat com un horari d’estalvi. En adoptar un fus horari situat a llevant de la nostra localitat geogràfica ens llevem més d’hora. En fer que el migdia oficial tingui lloc una o dues hores abans del migdia aparent, fa que tinguem també una o dues hores addicionals extra de llum en concloure la jornada laboral. Aquesta és la principal raó de defensar que les Illes Balears adoptin permanentment el fus horari GMT+02. Fins i tot, seguint aquesta lògica, hom podria adoptar el fus horari GMT+03. En aquest cas, a Palma, el migdia mitjà tindria lloc a les 14.50 i, fins i tot el 25 de desembre, es Sol no es posaria fins a les 19.30.
Diferències entre l’hora oficial i el temps solar mitjà. Les zones vermelles tenen l’hora oficial avançada. És el cas, com veieu, de la majoria de països. L’objectiu d’aquest desplaçament és crear un efecte permanent d’estalvi… o potser, més aviat, una sensació.
”Illes amb Claror” té raó en dir que les Illes Balears són la comunitat autònoma amb menys “efecte estalvi” per l’hora d’estiu de tot Espanya. La que té més “efecte estalvi”, per contra, seria Galícia. Ara bé, a Galícia hi ha veus que lamenten precisament aquest fet. Al capdavall, allò que guanyem pel vespre ho perdem pel matí. Per molts canvis d’horari que es facin ningú no pot impedir que la tardor i l’hivern disposin de menys hores de sol que la primavera i l’estiu.
Així ens podem trobar en un conflicte. Mentre “Illes amb Claror” i altres iniciatives defensen que Espanya se situï tot l’any en GMT+02, altres plataformes defensen situar-nos tot l’any en GMT+01, i encara d’altres en GMT+00 (en la passada legislatiu, PSOE i C’s inclogueren aquest punt en el seu acord d’investidura). Quan arriba el canvi d’hora d’octubre, la proposta “fàcil” és la d’“Illes amb Claror”, ja que ens estalvia aquest canvi d’hora i atenua l’efecte de perdre hores diürnes en el vespre post-laboral. En canvi, quan arriba el canvi d’hora de març, la proposta “popular” és just la contrària, la d’evitar el canvi a l’horari d’estiu, i per tant poder estalviar-nos d’haver d’entrar a la feina quan encara és fosc.
Les propostes sobre fusos horaris s’encreuen amb les que demanen una reforma horària. La qüestió pot embolicar-se força. Per exemple, hom lamenta que a Espanya se sopi tard. Per exemple, que durant l’estiu sopem a les 21h es considera francament tard. Ara bé, aquestes 21h són 19h en temps solar mitjà, i llavors ja no ens sembla que sigui tan tard.
Mirem per exemple, aquest horari:
– llevar-se a les 5.15.
– desdejunar a les 6.00.
– esmorzar a les 11.45.
– berenar a les 16.30.
– sopar a les 21.00.
Si tornem a GMT+00, aquest horari mateix té una altra fila:
– llevar-se a les 3.15.
– desdejunar a les 4.00.
– esmorzar a les 9.45.
– berenar a les 14.30.
– sopar a les 19.00.
L’hora a les ciutats més importants de la riba mediterrània.
Farem per acabar un repàs de les ciutats a la riba de la Mediterrània de més de 400.000 habitants, i quin horari segueixen a començament de novembre:
– Alexandria (4,5 milions d’habitants). 29º55E. Durant tot l’any segueix la GMT+02, que es correspon força al seu meridià. L’1 de novembre el Sol surt a les 6.16 hora oficial, fa el migdia a les 11.44 i es posa a les 17.11.
– Tel-Aviv (3,5 milions d’habitants). 34º47E. Durant l’hivern segueix la GMT+02, però entre el darrer divendres de març i el darrer diumenge d’octubre passa a la GMT+03. L’1 de novembre el Sol surt a les 5.58 hora oficial, fa el migdia a les 11.24 i es posa a les 16.51.
– Alger (3,4 milions d’habitants). 3º13E. Durant tot l’any segueix la GMT+01, és a dir 12º més avançada del que li correspondria per meridià. L’1 de novembre el Sol surt a les 7.12 hora oficial, fa el migdia a les 12.31 i es posa a les 17.50.
– Roma (2,9 milions d’habitants). 12º30E. Durant l’hivern segueix la GMT+01, que és la que li correspon per longitud, però durant set mesos (darrer diumenge de març a darrer diumenge d’octubre) passa a la GMT+02. L’1 de novembre el Sol surt a les 6.43 hora oficial, assoleix el migdia a les 11.54 i es posa a les 17.04.
– Trípoli Líbia (2,1 milions d’habitants). 13º11E. Durant tot l’any segueix la GMT+02, és a dir va 17º més avançada del que li correspondria per meridià. L’1 de novembre el Sol surt a les 7.25 hora oficial, assoleix el migdia a les 12.51 i es posa a les 18.16.
– Barcelona (1,6 milions d’habitants). 2º11E. Durant els mesos d’hivern (darrer diumenge d’octubre a darrer diumenge de març) segueix la GMT+01 (13º més avançat del que tocaria) i durant set mesos segueix la GMT+02 (28º més avançat). L’1 de novembre el Sol surt a les 7.23 hora oficial, assoleix el migdia a les 12.35 i es posa a les 17.46.
– Haifa (1 milió d’habitants). 34º59E. Segueix el mateix horari que hem vist per a Tel-Aviv (GMT+02 durant cinc mesos hivernals i GMT+03 durant set mesos estivals). L’1 de novembre el Sol surt a les 5.58 hora oficial, assoleix el migdia a les 11.24 i es posa a les 16.49.
– Niça (1 milió d’habitants). 7º15E. Durant els cinc mesos d’hivern segueix el GMT+01 (va avançada 8º) i els set mesos d’estiu el GMT+02 (va avançada 23º). L’1 de novembre el Sol surt a les 7.07 hora oficial, assoleix el migdia a les 12.15 i es posa a les 17.21.
– Nàpols (960 mil habitants). 14º15E. Durant els mesos d’hivern segueix el fus horari que li pertoca (GMT+01), però durant set mesos d’estiu (darrer diumenge de març a darrer diumenge d’octubre) va 16º avançada. L’1 de novembre el Sol surt a les 6.34 hora oficial, assoleix el migdia a les 11.47 i es posa a les 16.59.
– Marsella (850 mil habitants). 5º22E. Durant els cinc mesos d’hivern va avançada 10º i durant els set mesos d’estiu, 25º. L’1 de novembre el Sol surt a les 7.14 hora oficial, assoleix el migdia a les 12.22 i es posa a les 17.30.
– València (800 mil habitants). 0º22E. Durant els cinc mesos d’hivern va avançada 15º (GMT+01) i durant els set mesos restants va avançada 30º (GMT+02). L’1 de novembre el Sol surt a les 7.30 hora oficial, assoleix el migdia a les 12.45 i es posa a les 18.00.
– Tànger (790 mil habitants). 5º48W. Tànger realitza quatre canvis d’hora al llarg de l’any! Això és perquè l’horari d’estiu, que va del darrer diumenge de març al darrer diumenge d’octubre, queda en suspens durant el mes de Ramadà. En el 2016, doncs, hom tornà a GMT+00 entre el primer diumenge de juny i el segon diumenge de juliol. Mentre segueix la GMT+00, Tànger va avançat 5º, i quan segueix la GMT+01 va avançat 20º. L’1 de novembre el Sol surt a les 6.46 hora oficial, assoleix el migdia a les 12.07 i es posa a les 17.28.
– Tessalònica (790 mil habitants). 22º09E. Durant els cinc mesos d’hivern segueix la GMT+02, de manera que va avançada 8º. Durant els set mesos d’estiu (darrer diumenge de març a darrer diumenge d’octubre) segueix la GMT+03, de forma que va avançada 23º. L’1 de novembre el Sol surt a les 6.59 hora oficial, assoleix el migdia a les 12.12 i es posa a les 17.24.
– Oran (760 mil habitants). 0º37E. Durant tot l’any segueix la GMT+01, de manera que va 15º avançat. L’1 de novembre el Sol surt a les 7.25 hora oficial, assoleix el migdia a les 12.46 i es posa a les 18.07.
– Palerm (654 mil habitants). 13º22E. Durant els cinc mesos d’hivern segueix el fus que li correspon (GMT+01), però en els set mesos d’estiu va avançada 17º. L’1 de novembre el Sol surt a les 6.33 hora oficial, assoleix el migdia a les 11.50 i es posa a les 17.07.
– Tunis (651 mil habitants). 10º11E. Durant tot l’any segueix el GMT+01, de manera que va avançada tan sols 5º. L’1 de novembre el Sol surt a les 6.43 hora oficial, assoleix el migdia a les 12.03 i es posa a les 17.22.
– Bengasi (630 mil habitants). 20º04E. Durant tot l’any segueix el GMT+02, de manera que va avançada 10º. L’1 de novembre el Sol surt a les 6.57 hora oficial, assoleix el migdia a les 12.23 i es posa a les 17.50.
– Gènova (600 mil habitants). 8º55E. Durant els cinc mesos d’hivern segueix el GMT+01, de manera que va 6º avançada, i en els set mesos d’estiu segueix el GMT+02 (21º avançada). L’1 de novembre el Sol surt a les 7.02 hora oficial, assoleix el migdia a les 12.08 es posa a les 17.13.
– Màlaga (570 mil habitants). 4º25E. Durant els cinc mesos d’hivern segueix el GMT+01, de manera que va 19º avançada, i en els set mesos d’estiu passa a GMT+02 (34º avançada). L’1 de novembre el Sol surt a les 7.42 hora oficial, assoleix el migdia a les 13.01 i es posa a les 18.20.
El Pireu (440 mil habitants). 23º38E. Durant els cinc mesos d’hivern segueix el GMT+02, de manera que va 7º avançat, però en l’estiu segueix el GMT+03, i l’avançament passa a 22º. L’1 de novembre el Sol surt a les 6.51 hora oficial, assoleix el migdia a les 12.09 i es posa a les 17.26.
– Palma (400 mil habitants). 2º39E. Durant els cinc mesos d’hivern segueix el GMT+01 de manera que va 13º avançada. En els mesos d’estiu, en seguir el GMT+02, va 28º avançada. Amb l’horari oficial vigent, l’1 de novembre el Sol surt a les 7.18, assoleix el migdia a les 12.33 i es posa a les 17.47. És a dir, en termes d’hora oficial, en aquesta data, de les 21 ciutats que hem vist, tan sols a Alger (per 3 minuts), a Trípoli (per mitja hora), a València (per 13 minuts), a Oran (per 20 minuts), a Bengasi (per 3 minuts), a Màlaga (per mitja hora) el Sol es posa “més tard”. Si hom mantingués l’horari d’estiu tot l’any, l’1 de novembre el Sol sortiria a les 8.18, assoliria el migdia a les 13.33 i es posaria a les 18.47. Per contra, si hom adoptés el fus de GMT+00, l’1 de novembre el Sol a Palma sortiria a les 6.18, assoliria el migdia a les 11.33 i es posaria a les 16.47. Si hom volgués implantar el fus propi de GMT+00:10, l’1 de novembre el Sol a Palma sortiria a les 6.28, assoliria el migdia a les 11.43 i es posaria a les 16.57. Ara bé, si hom el que desitja és que el Sol a Palma duri l’1 de novembre fins a les 20.47, ho té molt senzill: adoptar el GMT+04, és a dir el fus horari d’Oman.
La mesura que defensa “Illes amb Claror” té certament molts precedents. La Federació Russa fa un temps va decidir implantar l’horari d’estiu tot l’any per raons similars. L’adopció de fusos horaris situats a llevant, com hem dit, serveix a dos objectius. Fer que la gent es llevi aviat i entri a la feina ben d’hora, i de l’altra recompensar-la amb el lleure de les últimes hores de claror de la vesprada. El mateix efecte hom podria aconseguir sense manipulacions horàries, però el preu seria posar el despertador perquè soni a les “3 de la matinada”, cosa que fa un efecte psicològicament negatiu.
Enfrontar-se a un canvi d’hora com el que viurem aquest cap de setmana sempre té un punt de traumàtic. Perdre claror a la tarda és un colp massa dur com perquè ens consoli la claror guanyada en un matí que no és “nostre”. I, inversament, en el mes de març, el guany de claror vespertina no ens fa oblidar la sensació d’estafa pel matí. És clar que en el mes de març anem cap a la calor i a la claror, i es fa més passador aquell canvi d’hora que no pas ara, que anem cap a la foscor i la fredor. Dormim una hora més, ens diuen, com si això ens hagués de fer oblidar la perduda en la matinada del darrer diumenge de març.
Qui sap si hauríem d’anar cap a un sistema més natural d’horaris reprenent el fus local que ens pertoqui a cadascú. Potser una solució més salomònica seria que cadascú triés l’horari que més l’abellís. O una altra seria utilitzar un sistema temporal que no associem tan estretament a les marques horàries i tradicionals i a les seves connotacions de classe.
Des de la Mediterrània 