FIDEL CASTRO

fidel-castroAhir a la nit, va morir Fidel Castro, als 90 anys. Ja feia 10 anys que s’havia retirat de l’escena entregant el poder al seu germà Raúl, aquest ha fet un comunitat dient “Con profundo dolor comparezco para informalre a nuestro pueblo, a los amigos de nuestra América y del mundo que hoy 25 de noviembre del 2016, falleció el comandante en jefe de la Revolución cubana”.

Per a molts va ser, efectivament un llibertador, cal reconèixer que va derrocar al carnisser Batista, però quan va governar,  la religió catòlica va ser perseguida com els homosexuals. Els partits polítics, sindicats  i els mitjans de comunicació que no fossin castristes, estaven prohibits. A més va fer engarjolar i executar a molts, alguns parlen de 7.000 morts, entre afusellaments, execucions extrajudicials i desaparicions, a part els que van haver de fugir de Cuba amb una balsa, i van morir al mar.

Cuba es va acabar convertint en un paradís del marxisme, per als seus ideòlegs, i en un paradís del sexe, en part per culpa de la ineficàcia de la dictadura castrista, i en part pel bloqueig dels USA. Però és incontestable que els que estaven dins del sistema castrista, eren rics, molts rics –  i com va escriure Howard Fast: “Els rics no pengen de les creus.”

Autor: Francesc Rebolledo

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Arxivat a Cultura i Societat
22 comments on “FIDEL CASTRO
  1. Jordi Camps i Vergés ha dit:

    El comunicat de la seva mort, en certa manera m’ha fet evocar en Carlos Arias Navarro, quan amb llàgrimes de cocodril, també comunicà el 20.11.1975 la mort d’en francu (en minúscules).
    Per descomptat que en Castro, al costat del nostre dictador, va ser el què diem a casa meva “un pollet de mes i mig”. Si bé pel què fa el seu governament, evidentment que els dos podrien donar-se la mà a partir d’avui allà on siguin, possiblement en els pregons penya-segats de l’infern i que el repòs etern no els sigui mai concedit. Amén

    • Va ser un dictador, no sé si més o menys que Franco, si Franco va ser menys o menys que Stalín, però el cas és que Fidel Castro, va ser un dictador, i si no va fer més mal, és perquè no va poder, o no el va deixar.
      Parlament dels difunts no està bé, però quan el que és diu, no és bo, i a més és cert, no es parla ni bé ni malament, si s’ofén cap difunt, senzillament es diu la veritat.
      Gràcies per la teva aportació, i demano que cada cop sigui més freqüent.

  2. Jordi Camps i Vergés ha dit:

    Me’n havia oblidat de comentar al meu anterior comentari que: Desitjo que els cubans puguin tenir un futur pròsper i oblidar dins del què es pugui, la figura del dictador que finalment els ha deixat, perquè malauradament nosaltres, fent molt més anys que l’assassí i exterminador d’en francu és mort, no ho és en canvi el seu esperit i la seva doctrina, conceptes els quals encara són ben vius en aquest malaurat país.

  3. rexval ha dit:

    Per fer justícia s’ha de dir que Cuba contrasta amb els seus veïns en tenir la millor educació, haver eradicat l’analfabetisme, la millor sanitat – de les millors del món – i en cooperació internacional amb els països del Tercer Món i tot això amb el bloqueig americà, intents d’invasió i d’assassinat de Castro (700 actuacions de la CIA). Mandela, el democràtic Mandela el va reivindicar. No m’agrada que perseguira els homosexuals, cosa que passa en la democràtica Europa o EEUU. Per altra banda, la “democràcia” occidental és un engany. El poble no té el poder sinó els poderosos banquers, industrial, etc. que també tenen la policia i l’exèrcit per si un cas el poble es lleva la bena dels ulls i fa perillar els seus privilegis oligàrquics.

    Com diria en Llach: “La gallina ha dit que no, visca la revolució.”

    • Jordi Camps i Vergés ha dit:

      Plenament d’acord amb tot allò què Vós manifesteu, i en puc donar fe. Això no treu que, per a mantenir una tirania, ha de ser a base d’una estretor política (no oblidem en francu) manca de garanties personals, d’empresonar els opositors i fins i tot arribar al seu anorreament si cal. Llavors, trobar l’equilibri entre el capitalisme democràtic i el comunisme, al meu entendre cal una nova revolució.

      • Més que anorreament, caldria parlar d’eliminació i exili, i mort a l’exili – o mentre es va cap a l’exili- , i d’ això els catalans en sabem molt… Rebuig total per la meva part, cap a Fidel Franco, perdona… Fidel Castro.
        Per una altra banda, el tema de capitalisme i/o comunisme, només hi ha un camí, vist el desastre del sistema econòmic soviètic: un capitalisme amb contrapesos i controls – no és cert que el capitalisme s’autoreguli- jo miraria en la social democràcia del centre i nord d’ Europa: ens poden ensenyar moltes coses, entre altres a treballar, perquè els europeus d’aquelles contrades , són molt més treballadors que no pas els catalans.
        Pel que fa a les revolucions, en sóc totalment refractari, les coses s’ha de fer per evolució, no pas per revolució.
        Espero i demano que continuïs amb les teves aportacions, gràcies.

        • Jordi Camps i Vergés ha dit:

          Potser teniu raó, però una evolució -penso jo, que no sóc ni economista ni antropòleg- la fa tota una societat, però avui en dia i tal com estan les coses, el vostre apunt de “contrapesos i controls”, qui els ha de marcar, quin polític s’hi embrancarà ? S’hi mostrarà conforme la voraç fagocitat del capitalisme actual ? En quant a que els europeus són més treballadors que els catalans, m’haureu de perdonar, però discrepo de Vós, m’explico: molt popular és aquella dita molt antiga que diu “Els catalans de les pedres en fan pans”. Dit això, aquí tenim el clar exemple del què pot ser una evolució. Pel què sempre he llegit i he sentit a parlar; el català de sempre havia estat un treballador amb majúscules. Llavors penso que en aquest cas, hi ha hagut una evolució regressiva, per tota una sèrie de circumstàncies històriques. És la meva opinió.
          Possiblement Vós que sou molt més jove que jo, si m’he d’atendre a la foto que encapçala cadascuna de les vostres aportacions, i molt probablement amb més estudis que jo, estareu en condicions de rebatre els meus punts de vista. Cosa que m’agradaria, ja que no m’agrada quedar-me exclusivament amb allò que jo penso.
          Salutacions.

      • rexval ha dit:

        Castro no té res a veure a Franco. Són antagònics. El primer va acabar amb la democràcia; el segon, una dictadura sanguinolenta. Castro va construir un sistema del benestar que ja agradaria als països de l’entorn,

        • Efectivament, Francisco Franco i Fidel “Franco” són antagònics ( l’un marxista i l’altre feixista o falangista), però els extrems es toquen. Castro va construir una dictadura, que va reprimir als que no estaven d’acord, això sol ja és reprobable. Sobre el sistema del benestar de Cuba, i que és millor que els països de l’entorn, és un consol molt absurd. Per exemple: Catalunya té un sistema sanitari millor que Espanya, però pitjor que França, Holanda, Àustria etc. Jo crec que cal mirar cap dalt, i no conformar-se.
          Tot teu, i agraït de la teva aportació, que no sigui la darrera, les vegades que vulguis, i tan com vulguis.

          • rexval ha dit:

            Algú va dir que els extrems no es toquen. Els caps d’una corda són oposats; no es toquen. Em sembla incorrecte dir que Franco i Castro es “toquen”. A Fidel li estan fent homenatges a tot el món. Metges cubans van estar en tots els països d’Amèrica i d’Àfrica. Quan el huracà Katrina, els democràtics USA no donaren ajut a la gent de New Orleans pràcticament; l’Estat els deixà a la seua sort. Fidel va oferir-se per tirar-los una mà però els yankees van dir que no. Per altra banda Franco era aliats dels tan democràtics EEUU mentre que a Cuba intentaren assassinar 700 vegades a Fidel segons diu la CIA.

            Socialisme i llibertat.

            PD. Llibertat no és ficar un paperet cada 4 anys rere un llavat de cervell pels mass media. Si un tant per cent de la població passa necessitat mentre uns poc s’enriqueixen, això no és llibertat sinó la llei de la selva del capitalisme salvatge.

            PD2. En els EEUU les medecines són tan cares que milions de persones no les poden comprar. Els ix més a compte anar a Canadà. A Cuba no tenen eixe problema. Tothom pot accedir als medicaments.

            Independència dels PPCC.

            Com va dir John Lennon: “Imagina un món sense religions ni barreres nacionals; res per què matar ni morir.

            • A Fidel li fan homenatges? val, jo no. Sobre la sanitat cubana, el meu model, el model que voldria per a Catalunya, és el de França, Suïssa, Holanda, Dinamarca etc. és aquí on tenim que emmirallar-nos
              Estic d’acord amb tu, que democràcia no és anar cada quatre anys a votar, és queixar-se (sí de queixes) quan el sistema no va bé, però hi ha democràcies millors que la nostra, amb llistes obertes.
              Sobre la sanitat als USA, discrepo molt, és tot un continent, amb molts estats, i cada un té un tipus de sanitat diferents, alguns una sanitat com la nostra, d’altres millors, i d’altres de pena, on s’ha de pagar tot, assabenta’t més be.
              Cuba és un país pobre, amb racionament d’aliments, això dels medicaments, no m’ho crec – perdona!-. Tot teu

              • rexval ha dit:

                La sanitat USA es per als rics. Et pose un exemple del meu amic de Miami. Sa mare és octogenària i necessitava un medicament que en Florida era caríssim i això que el meu amic té diners. Va haver de mirar d’Estat en Estat fins que en un d’ell si s’apuntava a certa assegurança mèdica quedava a un preu més assequible per a ell. Puc assegurar-te que milions d’americans no poden pagar els medicaments. El que vaig dir-te abans. Existeix turisme sanitari a Canadà – amb SS semblant a la nostra – per comprar medicaments. Resumint, si ets ric viuràs molt bé allí sobretot si no ets negre o “latino” a qui acaça i assassina la policia. Jo no viuria allí.

                Salut

                • La sanitat als USA, segons l’estat en què estan. El cas que tu cites, Florida, és així, però en d’altres estats, no. Des que governa Obama s’han fet avantatges en aquest aspectes. En general, per a la gent gran, la sanitat és costosa.

    • A Cuba s’ha perseguit de tot: església catòlica, religions d’origen africà, sindicats etc. etc. i fins i tot moltes famílies catalanes, o d’origen català, que van haver de marxar, perquè se’ls va expropiar el que era seu, i havien guanyat amb esforç, per exemple empreses, propietats que donaven feina als autòctons.
      Cuba té un ensenyament o sanitat millor que el tercer món, això sí, però no pas de qualitat. El bloqueig americà ha fet mal, és cert, però també és cert que el règim castrista ha tingut l’ajuda incondicional, fins la caiguda del mur de Berlín, de la URSS, i de la Xina Popular, i de la productora de petroli, Veneçuela.
      A les democràcies europees, no es persegueix la homosexualitat, hi ha sectors refractaris, com hi ha sectors refractaris a l’església catòlica, o en d’altres aspectes de la vida, perquè hi ha llibertat.
      Els poderosos tenen el poder? doncs sí, i són poderosos, a Cuba els que estan dins de la dictadura castrista, i que se’n beneficien, i els altres o s’han de prostituir, o han de marxar en balses.
      També hi ha poderosos en el món àrab, i consenten el que passa a Síria, o al Sàhara.
      La revolució ha triomfat? no! hi ha una anècdota, d’un partit de bàsquet que jugava Fidel, i que quan tenia la pilota, ningú no se la disputava i marcava una pilar de cistelles, perquè el deixaven, patètic!.
      Gràcies, “camarada” per la teva aportació, i espero que no sigui la última, tu continua amb les teves idees.

      • rexval ha dit:

        Dóna la casualitat que tinc amistat amb un senyor de Puerto Rico-Miami. Son pare era un milionari terratinent del sucre i d’altres empreses. Els que treballaven en els seus latifundis eren analfabets sense dret a res. Eren descendents d’esclaus. Abans de Fidel tenim una dictadura assassina amb recolzament americà. També eren americanes una bona part de les empreses.
        Sanitat. Alain Delon, l’actor francés va anar a Cuba per certes dolències que tenia.
        España. Una dona mor en un incendi perquè li havien tallat la llum i feia servir veles. Era octogenària. Dos sense sostre moren asfixiats per escalfar-se amb una estufa de butà en una furgoneta. Milers de xiquets no podran estudiar mai en la Universitat.

        Això no passa en Cuba. Bona part dels qui van marxar són d’extrema dreta.

        ¿És Rajoy “democràcia”?

        Europa. Al Regne Unit i altres països un percentatge de la gent adudeix a bancs d’aliments o menjadors social. A Cuba, no. Et recomane la peli de Ken Loach “I, Daniel Blake”. POdràs veure que allí estan com ací. Gent que passa gana. A Cuba no passa.

        Em sembla molt bé que siguen nacionalitzats els “negocis” de l’oligarquia i es posen al servei del poble.

        La gallina diu que no visca la revolució!

        • Em sembla molt bé el que expliques, però crec que es tracta “d’un ametrallament de fets i llocs” que no tenen que veure amb el mateix.
          Cuba està una mica per sobre de llatino-amèrica, i d ‘Àfrica, val, però això no és un èxit, es miri com es miri.
          Referent al que passa a l’estat espanyol: jo no ho aprovo, ja he dit que entre un estat comunista, i un estat amb un sistema capitalisa, sense rostre humà, hi ha una altra tercera via.
          En referent al Regne Unit, tenen un nivell, molt per sobre de nosaltres, i també em refereixo als catalans.
          Considero que ha mort un carnisser, jo no el trobaré a faltar, i quan parli d’ell, no en puc dir res bo, encara que alguns diguin que no s’ha de parlar malament dels difunts, encara que fossin “uns malparits”. Tot teu, i continua.

          • rexval ha dit:

            No et pots ni imaginar la pobresa que hi ha al Regne Unit. No sols es veu en la peli, és que el meu nebot treballa a Manchester i m”ho diu. Gent sense sostre, ni treball, ni calefacció, aigua o gas a casa, menjadors socials, bancs d’aliments, salaris cada vegada més baixos i guanys cada volta més alts dels well-to-do, o siga dels capitalistes. És la dictadura del neoliberalisme. M’estime més quedar-me ací.

            Sobre Fidel ja t’he contestat en un altre missatge. Allò de “carnisser” no ni va. Ací en tenim uns quants com Yagüe, el Carnisser de Badajoz o Arias Navarro, el Carnisser de Málaga entre altres.

            Salut

            • No hi ha res perfecte, i el Regne Unit tampoc ho és, però té un sistema força bo: llistes obertes (i d’aquesta manera els factòtums dels partits polítics perden poder, és al que em referia, un contrapes). Un referèndum per continuar, o sortir a la UE. Té una democràcia de molts segles, va fer un referèndum per la sobirania d’Escòcia (cosa impensable a Espanya o França). I sí, hi ha gent que es queden al voral, per motius diferents, com aquí: gent gran, dones solteres, persones amb pocs estudis, grups que fàcilment poden caure en la desigualtat etc. Però la sanitat és millor que la catalana, i els índex d’atur molt més baixos, no sols d’Espanya, sinó de tot el sud d’Europa. Segur que té un sistema millorable, però ja voldria que Catalunya els tingués.
              Fidel “Franco”, va ser un botxí, i és així, i només cal donar-hi més voltes.
              A Cuba, no hi ha menjadors socials etc. com al Regne Unit, les dones es prostitueixen, i molts moren en l’oceà, en una balsa matussera.
              Tot teu, i sisplau, continua amb les teves aportacions, malgrat dissentim.

        • rexval ha dit:

          No aprove tot el que va fer fidel. Crec que socialisme és llibertat. Lluny de ser antitètics són complementaris. L’un sense l’altre no tenen sentits. També crec que s’ha de superar el model actual d’occident, suposadament lliure, quan sempre manen el mateixos. Jo diria que em trobe entre el POUM i la CNT-FAI via Orwell en el seu llibre “Homenatge a Catalunya.”

          Revolució social i nacional.

          • Et crec quan dius que no aproves tot el que va fer Castro, suposo que et refereixes als assassinats, engarjolaments, prohibicions, proscripcions etc.
            En referent al “socialisme”, no sé a què et refereixes: si a la social-democràcia o al marxisme. Sóc contrari a les revolucions: ho fan malbé tot, perquè acabi com estava abans.
            Et respecto, i t’agraeixo la teva col·laboració.

  4. Jaume ha dit:

    Miri qui son els que parlen. Perque han de tenir mes raó que dels que en parlen be. I un no farà la revolució perque despres una falacia de democràcia, com la nostra, torni a portar les coses com heren abans

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: